Público
Público

El TC atura la Llei de l'Aranèsi obre un nou front lingüístic

L'executiu espanyol considera que una llei aprovada pel Parlament no pot regular l'ús de les llengües a l'Estat

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El Tribunal Constitucional (TC) va admetre ahir a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern espanyol contra quatre articles de la Llei de l'Occità que va aprovar l'any passat el Parlament de Catalunya i que reconeix que l'aranès és la llengua d''ús preferent' a la comarca de la Val d'Aran.

Segons el TC, l'admissió del recurs d'inconstitucionalitat produeix la suspensió de la vigència i aplicació dels preceptes impugnats perquè el Govern ha invocat l'aplicació de l'article 161.2 de la Constitució espanyola, fet que obliga l'Alt Tribunal a pronunciar-se sobre aquesta suspensió en un termini de cinc mesos.

El Parlament va aprovar la Llei de l'Aranès per 117 vots a favor

L'executiu de Rodríguez Zapatero entén que una llei aprovada pel Parlament català no pot regular l'ús de les llengües cooficials a l'Administració General de l'Estat. En el seu recurs, l'Estat recorda que 'la jurisprudència del Tribunal Constitucional ja ha declarat inconstitucional el caràcter preferent de l'ús de la llengua cooficial'.

El Govern central va acordar interposar el recurs al Consell de Ministres del 22 de juliol passat adduint que 'la norma resulta contrària a la Constitució en la mesura que declara el caràcter preferent de l'aranès', ja que 'l'article 3.1 de la Constitució especifica que 'el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la així com el dret a usar-la'.

La Llei de l'Aranès va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 22 de setembre de l'any passat amb un resultat de 117 vots a favor i només 17 en contra. CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA hi van votar a favor mentre que el PP i Ciutadans hi van votar en contra perquè consideren la llei inconstitucional. Aquestes dues formacions coincideixen amb el criteri del Govern espanyol que assenyala el castellà com la llengua oficial de l'Estat.

La Constitució diu que les llengües són un 'patrimoni a protegir'

Per la seva banda, el Govern de la Generalitat va demanar ahir a l'Estat que retiri el recurs contra la Llei de l'Aranès que va admetre a tràmit el Tribunal Constitucional i va avançar que les al·legacions que presentarà 'demostren la legalitat i legitimitat de la norma' i que arribarà 'allà on calgui en la seva defensa'.

Pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el recurs 'nega la lletra i l'esperit de la mateixa Constitució, que en l'article 3 indica que la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques són un patrimoni que s'ha de respectar i protegir'. Segons Mascarell, el recurs 'és un element més de l'obstinació del Govern espanyol i dels dos grans partits contra la diversitat i pluralitat lingüística de l'Estat'.

La Generalitat defensarà l'aranès amb tots els seus instruments

El titular de Cultura considera que per als dos grans partits espanyols, PP i PSOE, 'tot el que no és llengua castellana s'ha de limitar al màxim, cosa que ha incrementat la malfiança dels catalans vers l'Estat i la convicció que no és útil per als interessos culturals i lingüístics de Catalunya'.

'Sembla estrany que un dia sí i un altre també escoltem paraules a favor de cuidar la llengua i a la vegada es plantegi aquesta mena de guerra de guerrilles contra la llengua', va sentenciar Mascarell, que va considerar que el recurs presentat qüestiona les decisions democràtiques del poble català i del seu Parlament i 'escapça' la potestat de Catalunya per organitzar el seu propi àmbit lingüístic.

El conseller va demanar a l'Executiu espanyol que assumeixi 'el que hauria de ser el seu paper en la defensa d'un estat plurilingüe' i va lamentar que, en comptes d'ajudar a preservar la llengua aranesa, es dediqui a atacar-la. Mascarell va aprofitar l'ocasió per exigir al Govern central que 'desisteixi en la seva dinàmica de posar constantment en dubte les decisions del Parlament sobre la llengua'.

El Síndic d'Aran lamenta que l'Estat ignori 'un cop més' la seva llengua

El conseller va advertir que el Govern defensarà amb tots els instruments que tingui a l'abast la Llei de l'Occità aranès a l'Aran i va recordar que aquesta legislació manté la voluntat de 'preservar una llengua que és minoritària i que es fa difícil de creure que pugui ser una dificultat per a ningú'. Per tot això, Mascarell va fer una crida a tots els actors polítics i socials per estar units en la defensa de la llengua occitana igual que s'està unit en la defensa del català.

Per la seva banda, el síndic d'Aran, Carles Barrera, va assegurar que el poble aranès se sent 'indignat i incomprès'' arran de l'admissió a tràmit del recurs contra l'aranès per part del TC. Barrera, de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès (CDA-PNA), va recordar que qui ha presentat aquest recurs és el Govern espanyol i va titllar de 'patètica'' la manera d'actuar del PSOE.

El Síndic va lamentar que l'Estat 'mai ha jugat a favor' de l'aranès, una llengua que ha 'ignorat' durant molt de temps, 'oblidant-se que l'occità ha de figurar també com una llengua oficial a Espanya, a més del castellà, el català, el gallec i el basc'.

Barrera va recordar que, des de l'any 2001, l'Executiu espanyol té la ratificació i l'obligat compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, i per aquest motiu va qualificar de 'paròdia'' el fet que hagi presentat el recurs. Barrera es va mostrar molt molest amb aquesta situació i va remarcar no entendre com l'Estat espanyol 'pot filar tan prim amb aquestes qüestions i tenir aquesta interpretació tan restrictiva'' amb una realitat d'identitats i llengües en l'àmbit de tot l'Estat.

El Síndic també va explicar que el Conselh Generau d'Aran estarà al costat de la Generalitat, que serà l'Administració que rebrà el recurs i que haurà de presentar les al·legacions corresponents. Barrera pensa que aquesta qüestió no s'hauria d'haver solucionat amb termes jurídics i per tant confia en la sort i el temps.

D'altra banda, l'executiva d'ERC va catalogar d''incompatibles' les declaracions que abans-d'ahir va fer el candidat socialista a les properes eleccions generals del 20-N, Alfredo Pérez Rubalcaba, al voltant de la defensa de l'Estatut, amb el recurs que el Govern espanyol va presentar contra la Llei de l'Aranès.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va lamentar la voluntat de l'Estat espanyol de negar l'aranès i la seva cultura, 'usada amb normalitat i en absoluta convivència'. Reñé, que va deixar clar el seu 'rebuig' al recurs contra l'aranès, espera que el TC resolgui favorablement per a l'Aran perquè entengui que 'cal respectar la diversitat lingüística'.