Aquests dies en què molts fem malabarismes per posar en funcionament mesures de contenció per evitar que les retallades salarials afectin les persones i, en canvi, serveixin per repensar l’eficiència de les nostres institucions, és especialment dolorós prendre consciència del que ja sabíem però que potser mai no ens havia sobtat tant com ara.

M’explico. Llegeixo unes declara­cions del portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Joan Ridao, en què denuncia que la despesa militar de l’Estat espanyol és de quasi cinquanta milions d’euros diaris. Aquesta dada és avalada pel Centre d’Estudis per la Pau J. M. Delàs i inclou la despesa admesa pel Ministeri de Defensa i també d’altres partides que no són d’aquest ministeri però que estan altament relacionades amb aquest àmbit.

Com sempre, tot és qüestió de prio­ritats, model i voluntat. Angela Merkel, per exemple, ha decidit retallar el nombre d’efectius de l’exèrcit en 40.000 soldats abans de finals de setembre. I, parlant de prioritats, el seu objectiu és reduir la despesa en general en 80.000 milions d’euros entre el 2011 i el 2014 sense tocar ni un euro de la despesa prevista per a educació i recerca, sinó tot el contrari, augmentant-la en 12.000 milions d’euros, perquè, com ella mateixa ha dit, aquesta és l’única manera d’enfortir la capacitat futura del país i garantir el lideratge d’Alemanya en la societat del coneixement.

Les mesures previstes pel Govern espanyol poden ser un cop dur a l’Estat del benestar. Segurament, però, tal vegada feia temps que calia repensar-lo i redefinir el mateix concepte de benestar. Per mi aquesta és una oportunitat única per construir un altre món, fonamentat en la sostenibilitat i amb un altre model de creixement

i governança.