El 14 d’abril, a la plaça de Sant Jaume, plena de gom a gom, l’historiador José Manuel Rúa em va disparar a boca de canó: avui sí que podem dir, més que mai, Salut i República! La veritat és que la concentració d’empleats públics feia goig, i calia atribuir l’èxit, en bona mesura, a la presència massiva de les bates blanques dels treballadors i professionals del sector sanitari. Dues setmanes després, amb el parèntesi de la Setmana Santa pel mig, el Govern ha posat en quarantena els plans de reducció dràstica dels serveis assistencials als hospitals públics.

Fa 40 anys, quan la Seat esternudava el cinturó industrial es refredava i els treballadors sortien en manifestació enfundats en la granota blava. La roba de treball, tot sovint amb el nom de l’empresa, era un senyal distintiu d’autoestima col·lectiva i factor multiplicador de la solidaritat obrera i veïnal, tal com van palesar, a les acaballes del franquisme, els treballadors de Laforsa a Cornellà. Fins i tot els capellans amb sotana van provocar un daltabaix amb la seva manifestació de protesta contra les tortures policials.

L’hàbit fa el monjo, i ens agrada abillar-nos amb la samarreta del nostre equip. En l’èpica del moviment obrer destaca la iconografia dels miners i de tots aquells sectors uniformats, ja siguin ferroviaris o bombers. Ara llueixen més i aconsegueixen més complicitat ciutadana les bates blanques, aquells que tenen cura més de la nostra salut que de produir els aliments o les manufactures. Podem prescindir dels pagesos, dels paletes o dels torners, però de cap manera d’aquells que basteixen el nucli dur del nostre Estat del benestar. En aquest sentit, fa mal als ulls veure tocar el dos a metges i infermers, que són acollits a mans besades per altres països per la seva formació i professionalitat excel·lent.

Tenim un Govern fort amb els febles i feble davant els poderosos. Un Govern que vol suprimir de les plantilles de les empreses públiques milers de llocs de treball d’interins, eventuals o contractats, abans de rebaixar el sou dels alts directius, assessors i comunicadors per sota de la retribució del president de la

Generalitat.