Veu, sortida i eleccions

L’estudi que ha publicat el Centre d’Estudis d’Opinió confirma l’altíssima desmobilització de gran part de l’electorat en vista de les properes eleccions catalanes. Diu Albert Hirschman en un cèlebre assaig que la gent tendeix a fer sentir el seu desacord, o bé marxant o bé, si poden i els deixen, fent sentir la seva veu. Bona part dels votants socialistes i d’ERC sembla que han decidit fer-se sentir “marxant” o, dit d’una altra manera, no anant a votar, votant en blanc o bé canviant de “proveïdor”, és a dir, canviant de partit. A l’altra banda, gran part dels que recorden haver votat CiU o el PP diuen ara que seguiran lleials a aquestes “marques”. En el cas d’Iniciativa, els fidels superen els desencisats.

Com s’explica? Un primer argument apunta a la coincidència entre les previsions sobre el mal funcionament de la política que va fer l’oposició fa quatre anys i la realitat econòmica de crisi i atur. És evident que el nexe causal entre el Tripartit i la crisi econòmica global és abusiu, però la coincidència existeix. I, en canvi, el desgast dels partits de l’oposició ha estat nul. Els partits més grans del Tripartit pateixen més les deslleialtats dels seus electors. Els socialistes perquè han dirigit el govern a Catalunya i perquè sumen al seu desgast el que els arriba des de la pèrdua de popularitat de Zapatero. ERC va ser el partit revelació fa vuit anys, però sembla capaç de consolidar i fer arrelar el seu boom, i molts d’aquells vots tal com van venir ara poden marxar. Iniciativa, com a opció amb més càrrega ideològica i més compacta, podrà resistir millor la crisi de lleialtat dels votants del tripartit. Veurem si aquestes previsions es confirmen.