La fusió de CaixaBank i Bankia, una operació amb més ombres que llums

Encara que no és oficial, l'anunci d'una imminent fusió de CaixaBank i Bankia ha estat rebuda amb satisfacció pel món dels diners i encara millor els ha vingut a totes dues entitats: les accions de Bankia, encara en mans de l'Estat, es disparaven aquest divendres un 31% i les de CaixaBank un 10% passats uns minuts de l'obertura de l'Ibex 35.

De moment, totes dues entitats s'han limitat a confirmar que estan en negociacions per analitzar una fusió entre totes dues entitats i no han donat detalls de l'operació, que si es produeix seria una de les majors fusions bancàries dels últims anys.

Però ningú dubte que la fusió tirarà endavant si ja s'han fet públiques les negociacions. L'operació implica dues de les quatre principals entitats financeres d'Espanya, a més de tenir repercussions en el fons espanyol de rescat (FROB), que manté encara el 61,8% de Bankia. Els analistes destaquen que amb aquesta operació –que compta amb el vistiplau del Govern espanyol i que pot ser la bestreta d'altres– entre la tercera i quarta entitat per grandària d'Espanya sorgirà el major banc espanyol, la qual cosa propiciaria "significatives sinergies" en un entorn complicat per al sector financer per la incidència de la pandèmia del coronavirus.

D'entrada, no expressen tanta confiança els sindicats ni els consumidors. La Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), sindicat de les antigues caixes que va portar als tribunals la sortida a bossa de Bankia i va formar part de l'acusació, desconfia de la fusió i es pregunta què passarà amb bona part dels treballadors. En aquest sentit, els secretaris generals de CCOO, Unai Sordo, i d'UGT, Pepe Álvarez, han coincidit aquest divendres a sol·licitar "mesures no traumàtiques" per a les plantilles de CaixaBank i Bankia si es completa amb èxit la negociació per a la fusió que totes dues entitats ja han comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Més enllà d'aquestes postures inicials, la veritat és que aquesta fusió arriba en un moment molt significatiu, en plena pandèmia, i ofereix diverses prismes des d'on analitzar aquesta operació.

Per què ara?

Encara que el nombre d'entitats a l'Estat espanyol s'ha reduït en un 75% des de la crisi financera de 2008, la pandèmia de la Covid-19 ha col·locat als bancs sota una major pressió, a causa de les elevades quantitats de diners que estan aportant en provisions per protegir-se contra un previsible –i temut– augment de la morositat.

A això cal sumar l'entorn de baixos tipus d'interès a l'eurozona, que també ha estat pesant sobre el sector a l'Estat espanyol i a Europa. Tant el Banc Central Europeu i altres organismes reguladors porten temps pressionant als bancs perquè iniciïn fusions com una manera de reduir els costos.

En els últims mesos, tant Bankia com CaixaBank havien insistit en diverses ocasions en què no contemplaven entrar en escenaris de fusions, però finalment la complexitat de l'escenari bancari ha fet que totes dues entitats s'hagin posat a la feina.

CaixaBank ha guanyat 205 milions d'euros en el primer semestre d'enguany, un 67% menys que fa un any, després de realitzar provisions per import de 1.155 milions per la pandèmia del coronavirus.

La crisi sanitària també ha llastrat els resultats de Bankia, que ha guanyat 142 milions d'euros en la primera meitat de 2020, un 64,4% menys que un any abans, després de dotar 310 milions d'euros en provisions per a afrontar l'epidèmia.

El banc més gran de l'Estat

Ja s'ha dit anteriorment. CaixaBank és actualment el primer banc de Catalunya i el tercer d'Espanya, amb uns actius de 445.572 milions d'euros, 35.589 empleats i un total de 4.460 oficines. Bankia, la quarta entitat espanyola, aporta uns 218.455 milions d'euros en actius. Així, la fusió entre CaixaBank i Bankia donaria lloc al primer banc espanyol amb uns actius totals de 664.027 milions d'euros, unes 6.600 sucursals (4.400 CaixaBank i més de 2.200 Bankia) i una plantilla conjunta superior als 51.000 empleats (gairebé 35.600 CaixaBank i uns 16.000 Bankia).

La fusió generaria el primer banc espanyol amb uns actius totals de 664.027 milions d'euros, unes 6.600 sucursals i una plantilla de 51.000 treballadors

La grandària de la nova entitat fusionada ve en part determinada per l'anterior onada de fusions bancàries que va esclatar durant l'anterior crisi financera. De fet, l'entitat fusionada té el seu origen en 18 bancs i caixes diferents. Com si de la cadena tròfica es tractés, La Caixa es va menjar Banca Cïvica (Caixa Navarresa, Cajasol, Caixa de Burgos i Caixa Canàries), a més de Banc de València i el negoci de Barclays a Espanya. Bankia va néixer de la fusió de Cajamadrid, Bancaixa, Caixa Laietana, Caja Rioja, Caja Segòvia, Caja de Ávila i Caja de Canarias) i va absorbir també a BMN (Caixa Penedès, Caixa Murcia, Sa Nostra i Caixa Granada).

La seu social d'aquesta nova entitat estaria a València, on ja tant CaixaBank com Bankia tenen la seva. A escassos metres de distància, a més.

Què passarà amb la participació de l'Estat a Bankia?

Aquesta és una de les grans incògnites de l'operació. L'Estat espanyol posseeix un 61,8% de Bankia a través del FROB. Tot i que es desconeix com es repartiria l'accionariat, és clar que La Caixa serà el primer accionista, i que l'Estat serà el segon, encara que perdrà un evident pes en el repartiment de les accions. D'acord amb els plans que hi ha sobre la taula, el FROB, baixaria el seu pes del gairebé el 62% actual al 14% del nou banc, la qual cosa per a alguns grups com Anticapitalistas suposa una privatització encoberta i una concentració de capital que suposarà acomiadaments. Fonts del sector financer ja han indicat que l'operació comptaria amb el beneplàcit del Govern espanyol.

A falta de detalls concrets, fonts del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital han explicat que el FROB sempre està analitzant les condicions de mercat per protegir l'interès públic d'aquesta participació. Però no hi ha un pla específic més enllà d'aquesta declaració d'intencions. "Aquests són els principis que guiaran qualsevol decisió en aquest àmbit", han reiterat les citades fonts.

El Govern espanyol sempre ha insistit que una prioritat en relació amb Bankia sempre ha estat protegir l'interès general dels ciutadans espanyols, maximitzar el valor de la participació pública i reforçar l'estabilitat financera del país.

Es recuperaran els diners públics injectats a Bankia?

Aquest és un altre dels grans misteris d'aquesta operació. Des del Govern estatal s'insisteix que es buscarà "l'optimització de la seva capacitat de recuperació d'ajudes" injectades en el seu moment a l'entitat madrilenya, uns 24.000 milions d'euros.

El ministre Alberto Garzón ha recordat que els ciutadans van pagar 24.000 milions d'euros per rescatar Bankia i només s'han recuperat 3.000

L'associació de consumidors Facua, en canvi, subratlla que vuit anys després no s'ha recuperat la immensa majoria dels més de 24.000 milions d'euros que es van injectar a Bankia i ha afegit que aquesta possible fusió suposa "dir adéu" a una banca pública.

En aquest sentit, el ministre de Consum, Alberto Garzón, ha assenyalat aquest divendres que "cal recuperar" els diners del rescat de Bankia i que "la millor manera és mantenint la participació pública". "Necessitem més informació del projecte", ha sostingut Garzón, que ha recordat que els ciutadans van pagar aquests 24.000 milions d'euros per rescatar Bankia "i s'han recuperat 3.000 milions". Al seu judici, "aquests diners cal recuperar-los i la millor manera és mantenir la participació pública".

Hi haurà acomiadaments i tancaments de sucursals?

En un principi, l'entitat comptarà amb 51.000 treballadors. Sindicats i associacions de consumidors temen que després de la fusió es produeixi una onada d'acomiadaments. CaixaBank i Bankia no han dit res sobre aquest tema.

El recent procés de fusions bancàries que va esclatar durant la crisi de 2008 va deixar 100.000 treballadors al carrer

En aquest sentit, la proximitat entre sucursals de totes dues entitats, i les consegüents superposicions de llocs de treball, fa gairebé inevitable la reducció de la plantilla de la nova entitat, sigui a través d'acomiadaments o baixes incentivades. Avui dia, hi ha més de 1.400 oficines de Bankia i CaixaBank que comparteixen codi postal –el 23% de la xarxa–, la qual cosa posa de manifest un elevat grau de superposició.

A més, els precedents no conviden a l'optimisme. El recent procés de fusions bancàries que va esclatar durant la crisi de 2008 va deixar 100.000 treballadors de banca al carrer i una reducció de les xarxes de sucursals de més del 40%, segons dades aportades per UGT.

Efectes per al client: limitació de la competència

Hi ha una primera conseqüència d'aquesta fusió que és evident i que destaquen totes les associacions d'usuaris: la limitació de la competència i, per tant, de l'oferta.

Facua sosté que l'operació presenta moltes incerteses per als consumidors i preveu un major tancament d'oficines que ja s'està veient en el sector, la qual cosa perjudicaria l'ocupació i la qualitat d'atenció als consumidors.

"La concentració bancària acaba perjudicant els consumidors per la pèrdua de poder de negociació davant d'aquest sector i pot acabar traduint-se en un augment de les comissions que paguen els consumidors i que s'està vivint en els últims anys amb les diferents entitats", ha dit el portaveu de Facua, Rubén Sánchez.

Asufin -Associació d'Usuaris Financers– considera per la seva banda que la potencial operació de fusió entre Bankia i CaixaBank suposa un important moviment de concentració bancària que "és preocupant i limita la competència".

La fusió generaria una entitat "massa gran per caure (too big to fail), el que "sempre és un risc per al consumidor", segons Asufin

A més, afirmen des d'Asufin, en cas de materialitzar-se, la fusió generaria una entitat "massa gran per caure" (too big to fail), la qual cosa "sempre representa un risc per al consumidor".

Asufin també assenyala que totes dues entitats reuneixen una "alta litigiositat" per la comercialització d'hipoteques i altres productes financers amb clàusules abusives que han estat declarades nul·les en els tribunals, com la multidivisa, en el cas de CaixaBank, o la clàusula sol, en el de Bankia. En aquesta línia, Asufin ha advertit que són les entitats que van comercialitzar i mantenen vives el major nombre d'hipoteques referenciades a l'índex IRPH. De fet, Asufin ha presentat sengles demandes col·lectives contra Bankia i CaixaBank per l'IRPH.