Público
Público

14 dones que ompliran el 2019 de perspectiva feminista

Recollim 14 perfils que enceten el nou any amb moltes opcions d'estar a la primera línia de la lluita contra el patriarcat en les seves diverses expressions.

Manifestació del 8 de març a Barcelona

Acabar aquest 2018 parlant de l'eclosió feminista d'enguany ja comença a sonar a tòpic. No és d'estranyar, tenint en compte la quantitat de cops que mitjans, actors polítics i l'opinió pública han dedicat a tractar la perspectiva de gènere i la violència masclista. Lluny de ser un fet casual, l'augment de la presència de veus i discursos feministes a la primera línia mediàtica té a veure amb la feina feta per moltes dones anys enrere. Anys durant els quals, potser, enfocar aquesta realitat no era tan políticament correcte com ara.

És indiscutible que el feminisme ja no pot ser ignorat, relegat als marges, invisibilitzat. Tant a qui li agradi com a qui no, la denúncia de la violència masclista és una realitat que troba qualsevol escletxa per fer-se present a primera línia, o com a mínim avui en dia. Però les rèpliques que segueixen també comencen a fer-se notar: es pot buidar de contingut el feminisme per plastificar altres necessitats? A l'eclosió feminista, la segueix una "eclosió masclista"?

No sabem el que ens oferirà aquest 2019. El que sí que coneixem són els noms de dones que, des de diferents àmbits, contribueixen a enriquir el debat, generar xarxa i combatre el masclisme activament. Des de Públic tanquem aquest any fent un recull d'algunes de les veus que caldrà seguir de prop durant els propers mesos -i també, deixant-nos-en moltes altres al tinter-. En total, 14 dones que tanquen i comencen any donant guerra. 

1. Maria Rovira

Més coneguda com a Oye Sherman pel que un dia va ser el seu videoblog personal i després el canal de youtube sota el paraigua de Minoria Absoluta, produït conjuntament amb Ariel F. Verba. Ha dedicat part de la seva sàtira a estripar la Barcelona cool, les fronteres econòmiques entre barris i a posar llum i taquígrafs a l’absurditat urbanística de la capital catalana. Tot farcit d’una perspectiva de gènere àcida que protagonitza gran part dels seus monòlegs. El seu talent en clau feminista li permet passar tant pel xou d’Stand-up Comedy de monòlegs a El Soterrani com a les festes feministes del barri de Vallcarca, organitzades per l’Assemblea La Brotada. Rovira es consolida a la primera línia mediàtica amb la seva col·laboració al programa Estat de Gràcia de Catalunya Ràdio, dirigit per Roger de Gràcia, a L’Irradiador d’iCat FM i fins fa molt poc al late show de TV3, La nit dels Oscars, conduït pels humoristes Òscar Andreu i Òscar Dalmau. Rovira tampoc renuncia a generar contingut de marca pròpia per les seves xarxes socials, on es manté molt activa.

2. Sabrina Sánchez

Activista treballadora sexual, Sabrina Sánchez.

Sánchez és treballadora sexual i una de les activistes responsables del gran mal de cap que va patir la ministra de treball, Magdalena Valerio, aquest 2018. La creació del Sindicat OTRAS va fer rebrotar als mitjans l’enèsim debat sobre la prostitució, posant veus i cares a les "putes" que advoquen per la regulació del sector i que acostumen a quedar fora de platós televisius. Abans de la creació del sindicat, Sánchez ja participava de la seva lluita des de l’Associació de Treballadores del Sexe Aprosex. Dona, trans, prostituta i migrada des de Mèxic, s’alça com una referent de l’activisme feminista creuada per una quàdruple opressió.

3. Carla Vall

Advocada penalista i una de les lletrades que ha guanyat més referencialitat pel que fa a la lluita contra la violència masclista al front judicial català. És la responsable de la secció de gènere de l’associació Irídia pels drets civils i polítics, i la responsable de "violències" de Dones Juristes, una entitat amb més de 20 anys de trajectòria pel que fa a l’estudi del gènere i el dret. Corren temps on el debat jurídic ocupa gran part de la informació d’actualitat, també en l’àmbit feminista, sobretot després de les sentències de "La Manada" o el recent arxivament de la denúncia de les temporeres de Huelva. Molt activa a les xarxes socialsVall forma part d’un moviment de dones de l’òrbita del dret que aporten una òptica feminista quan es tracta de criticar els engranatges de les institucions jurídiques i la seva essència patriarcal. Comparteix aquesta posició amb altres companyes de professió com Laia Serra o Júlia Humet.

4. Mireia Oriol

Jove actriu d’Argentona que va deixar la carrera de model a París per formar-se en la interpretació. Amb 22 anys, aquest 2018 s’ha estrenat a la gran pantalla amb El Pacto (2018) del director manresà David Victori, compartint protagonisme amb Belén Rueda. Ara roda Tocados por el fuego, una adaptació de la novel·la de Manuel de Pedrolo, i actua al teatre Club Capitol a Be my Baby d’Oriol Vila, obra que farà caure el teló per últim cop aquest gener. Però si Oriol es fa un lloc en aquesta llista, no és només per la seva incipient i talentosa carrera, sinó també pel paper que jugarà a la nova sèrie de TV3, Les noies del Hoquei , creació de les també joves guionistes Laura Azemar, Natàlia Boadas, Marta Vivet i Ona Anglada. L’actriu és un dels noms més destacats del càsting d’una sèrie amb un equip d’hoquei patins femení al centre de la trama, que s’aproparà al món de l’esport i a l’adolescència amb ulls de dona, i que agafarà el relleu de l’exitosa Merlí. Serà Oriol la nova Carlos Cuevas?

4. Antoinette T. Soler

L'activista afrofeminista Antoinette T. Soler. Afrofeminas

Directora d’Afroféminas, una "comunitat en línia" per a dones afrodescendents de parla hispana, Soler acaba de publicar el llibre Viviendo en modo Afroféminas (La Tija Edicions), prologat per la pensadora feminista Mercedes Jabardo i l’activista estatunidenca Shalini Eddens. Es tracta d’un breu assaig on Soler es disposa a definir les bases del feminisme negre a l’Estat espanyol des d’una perspectiva teòrica, on descriu un moviment afrofeminista relativament recent a casa nostra que respon al racisme existent del feminisme blanc i el masclisme dels activistes homes. Al pròleg, Jabardo descriu aquesta obra com "el primer relat del moviment feminista negre espanyol". 

5. Marina Amores

Periodista, divulgadora i activista del món gamer, Amores és un referent per a les joves i les dones que volen obrir-se un lloc al món del videojoc, sigui com a usuàries o com a treballadores. El 2015 ja va dirigir un documental sobre la presència de les dones al sector. També és la precursora del Gaming Ladies, una fira sobre el videojoc només per a dones que fa un any va patir un boicot digital, amb una allau de crítiques d'homes que consideraven intolerable una iniciativa que els deixava fora de joc. L’última edició de la fira, celebrada el passat 14 de desembre, es va celebrar amb èxit en el seu format no-mixt inicial, on es va parlar sobre la visibilitat al periodisme dels videojocs, la hipersexualització de personatges femenins, l’assetjament als jocs on-line o el “síndrome de l’impostor”, com anomenen a la sensació que viuen les dones que entren en àmbits laborals hipermasculinitzats.

6. Tribade

En aquest cas, no parlem d’una si no de tres raperes catalanes que encaren un 2019 de molta activitat. Són Bittah, Masiva Lulla i Sombra Alor i no els ha calgut treure disc per fer-se un lloc a les seccions de cultura dels mitjans. Tenen tres temes amb els seus videoclips, Gaupasa, Mujeres i La Purga, fan lletres a vessar de contingut polític i totes tres mantenen un estret vincle amb el moviment feminista de la capital catalana, on van començar a fer les primeres passes per separat i des d’on van decidir intersecar les seves carreres. El CD sortirà aquest febrer i ja han anunciat una gira internacional que arribarà fins als Estats Units i Mèxic, acompanyades per Dj Big Mark i la productora Propaganda Pel Fet.

7. Ainhoa Nadia

Activista mora, feminista, educadora social i membre de l’Assemblea Antiracista de Barcelona. Nadia no és una activista amb molts seguidors a les xarxes. És la seva activitat en la lluita antiracista de carrer la que la converteix en una de les veus del feminisme decolonial a Catalunya a qui caldrà parar atenció. Ja fa temps que divulga els seus estudis sobre polítiques de control racial i racisme institucional, denunciant la islamofòbia dels protocols policials contra la “radicalització islamista". En aquesta línia, Nadia ha estat una de les activistes precursores de la resposta solidària amb les temporeres marroquines que van denunciar assetjament sexual contra el seu patró. 

8. Mireia Redondo

El 2017, Redondo va publicar Tal Com Raja (Editorial Descontrol, 2017), un recull de reflexions crítiques amb l’anarquisme des d’una perspectiva feminista, i ho fa des de l’experiència sindical de la CGT, de la que forma part. Aquesta militant pels drets laborals repassa els posicionaments del feminisme per carregar contra les organitzacions polítiques d’esquerres, començant per la seva pròpia, i aportar una visió constructiva sense renunciar a un pèl de discurs. Redondo acaba l’any amb la traducció del llibre al castellà i la consegüent presentació de la seva proposta arreu de l’Estat. A més, és una activista molt activa en l'organització de protestes feministes puntals com ara la vaga del 8 de març, el dia de la dona treballadora, durant la qual segurament en sentirem a parlar.

9. Alba Cuevas

Cuevas encapçala des de fa uns anys l’agrupació SOS Racisme a Catalunya, estenent el discurs antiracista a la lluita contra els CIE i les actuacions policials contra les persones racialitzades. L’entitat es troba ara en un campanya en contra del racisme institucional, per ara centrada en els ajuntaments: Com podem facilitar el padró, a conciutadans sense permís de residència? Quines directrius rep la Policia Municipal per corregir les identificacions racistes? Quines xarxes de cohesió plantegen els ajuntaments?

10. Sònia Moll

La poetessa Sònia Moll. Godall Edicions

Sònia Moll ha renovat el camí de les antologies d’articles d’opinió -en el seu cas a La Directa-, amb la publicació de Beneïda sigui la serp (Godall Edicions). La seva companya de capçalera Mar Vallecillos segueix el camí amb Miraràs el món (Triangular Edicions). Però Moll no només destaca en l’àmbit d’assaig breu, sinó que és eminentment coneguda per la seva obra poètica. Per seguir-li la pista el 2019 (o recuperar tot el que ha fet fins ara).

11. Alba Barbé

L’antropòloga sabadellenca va investigar el cross dressing a la seva tesi doctoral, en base a la quotidianitat al club barceloní En Femme. Però la veritable innovació del seu treball va ser l’adaptació d’aquesta tesi al documental homònim, emès per TV3 a l’octubre amb més de 300.000 espectadors. Acostar al ciutadà mitjà les realitats trans, el transvestisme i el plural de les identitats -amb una narració sensible, empàtica i entenedora-, ha estat una gran virtut de la producció documental aquest 2018. Caldrà esperar futures iniciatives de l’antropòloga.

12. Txus Garcia

Amb Este torcido amor. Ternura de los ahogados (Ediciones Bellaterra), Txus García ens fa arrelar amb la seva vivència familiar -el pare mariner- i les famílies que mai no visurem -Jairo, el fill que no tindrem mai-. Precisos versos, en llengua castellana, d'aquesta ràpsoda tarragonina. Recomanable el poemari, però també el show que munta (mai millor dit) en els recitals. Acompanyeu-la amb un whisky i -sobre tot- no us perdeu la intro!

13. Brigitte Vasallo

La escritora Brigitte Vasallo.- Pol Galofre

Aquesta pensadora feminista de consolidada trajectòria no necessita presentacions. El seu "terror poliamorós" acaba d’arribar a les llibreries aquest desembre. I no només promet obrir una escletxa en els nostres estereotips, per tal que s’hi escoli un altre tipus de relació no monògama en les nostres ments, sinó també en la forma de relacionar-nos amb les nostres parelles -malgrat sigui exclusiva- i amistats -l’afecte i l’ajuda mútua és sexy!-. Val la pena llegir-la… però també escoltar-la a xerrades o presentacions del seu propi llibre, Pensamiento monógamo, terror poliamoroso (Ed. La Oveja Roja).

14. Marina Garcés

Un altre clàssic de les veus contemporànies més referenciades. La seva Ciutat Princesa (Galaxia Gutenberg) ha emparaulat sentiments i reflexions compartides per tota una generació de joves a Barcelona (i més enllà). Ha teoritzat sobre un nosaltres col·lectiu que cada vegada té més defensores. Ciutat Princesa combina el fet d’haver assolit una gran influència entre la gent que genera discurs públic en l’òrbita dels comuns i els cupaires, amb el fet d’haver estat un petit best seller en els cercles de pensament crític catalans.