“La Manada... Les manades són les de nigerians, les de marroquins...”. “Era manada? No era mamada?”, riuen una família i uns quants amics al metro de Barcelona, direcció plaça Espanya, on el partit d’ultradreta Vox ha convocat als seus. Volien fer un Vistalegre a Barcelona, com ja van fer a l’Hotel Barceló Sants l’estiu passat, però el govern d'Ada Colau va vetar el lloguer del Palau Sant Jordi als ultradretans.  “Són nazis”, comenta fluix una senyora llatinoamericana, que es canvia de lloc. Pares i mares, bandera espanyola en mà, ocupen el vagó davant l’atenta mirada dels passatgers que veuen per primer cop l’extrema dreta desacomplexada agafant la línia 3.

El transport públic, però, no va a vessar d’ultres, com tampoc ho estava l’Avinguda Maria Cristina a les 12.00 h, l’hora d’inici de convocatòria. La Guàrdia Urbana xifra en 5.000 els assistents al míting de la cúpula del partit al “cor de la reconquesta”. S’hi circula sobradament entre les moltes armilles de plomes combinades amb camises, gomina i ulleres de pasta rodones com les que s’acostumen a veure a la plaça de Catalunya un 12 d’octubre. També un ampli assortiment de banderes de la Guàrdia Civil i de formes de lluir la rojigualda: polseres, samarretes, gorres de la selecció, colls de samarreta, polos de corona espigada... Tots ells convocats “contra el nacionalisme”.

Els aires d’upper diagonal també troben companyia amb posats policíacs i simbologia que res té a veure amb "la nova política" de la qual fa gala Vox respecte la dreta espanyola. Com ara, les banderes dels ultres de l’RCD Espanyol, les Brigadas Blanquiazules, conegudes per ser una de les aficions de l’extrema dreta de la lliga professional de futbol. També oneja a la primera línia una insígnia de la Brigada Tarrasa, un dels grups de “neteja” de llaços grocs, actius especialment durant l’estiu. I no falten les banderes guixades amb el “¡¡¡Viva la unidad de España!!!”, el lema característic del dictador José Antonio Primo de Rivera que tants cops ha sortit als carrers de la mà de les manifestacions espanyolistes, especialment durant les convocatòries de l'octubre del referèndum.

Sona Manolo Escobar i el “Que viva Espanya”, que en to festiu acompanya l’arribada dels assistents. Arriba el torn de El novio de la Muerte que, al retoc de tambor, provoca una disciplina quasi militar a l’Avinguda Maria Cristina amb el càntic entusiasmat dels assistents, cara a Vox, les lletres de l'atrezzo que manen a l'escenari. Seguidament, la Santa Espina, popular cançó i icona del catalanisme, en una versió instrumental marcada pel so de les gralles. Desconcert. L’intent de reivindicar una catalanitat espanyola, que tant caracteritza a altres formacions com Ciutadans, resulta un relat forçat en aquesta ocasió.

"L'únic cordó sanitari que s'ha d'aixecar és contra els partits separatistes fora de la legalitat".

“La màfia separatista municipal ens ha tancat el Sant Jordi. D’aquí poc, ens tindran ells als Parlaments, i hauran de ser ells qui surtin d’aquelles cambres perquè serem nosaltres qui els hi tanquem les portes, per traïdors!”. El líder de la formació, Santiago Abascal, desperta el clam de les multituds amb cada frase, com ja pronosticava l’epicitat de la banda sonora de la campanya electoral a Andalusia, que també l’ha acompanyat aquest dissabte sobre l’escenari de Barcelona.

Vox treu pit i marca distància amb els seus competidors directes: “la 'dreteta' covarda”, el PP, assenyalat per no haver mantingut un tarannà més dur contra l’independentisme; i “el penell taronja”, Ciutadans, a qui acusen de descafeïnar la seva ideologia segons bufin els interessos electoralistes. Davant això, l’alternativa de l’”Espanya viva”, la dels “patriotes”, la de Vox. Els d'Abascal han demanat la il·legalització dels partits independentistes, el tancament de la Generalitat i l'aplicació d'un 155 etern: "L'únic cordó sanitari que s'ha d'aixecar és contra els partits separatistes fora de la legalitat".

“Sabem que no esteu per aquí ni per Ortega, ni per Abascal, ni per Garriga. Esteu aquí per Espanya!”, i el fervor nacional dispara els crits de “president”, dirigits cap al seu líder. “Un nombre de catalans vau sortir als carrers, a la Plaça Artós, al Baix Llobregat, al Maresme, a l’Anoia!”, reivindica el segon a les llistes per Barcelona, Juanjo Aizcorbe, incloent-hi en la seva enumeració els ultradretans de la plaça del barri de Sarrià que aquesta mateixa setmana han destrossat una placa per la memòria històrica dels torturats de la Via Laietana.

Les crítiques no només els han plogut als d’Albert Rivera i Pablo Casado: “La dreteta covarda, el penell taronja i alguna associació que no vull pronunciar van demanar prudència. Però aquella prudència era una disfressa de covards”, deia Aizcorbe parlant sobre els fets d’octubre. Referències encobertes, potser, al líder de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, qui recentment ha fet declaracions sobre els presos polítics més amables del que ens tenen acostumats els representants de l’associació. “Tots ells demanen un cordó sanitari per a Vox, i després surten a les ordres d’Iceta, l’autèntic cap del PSOE”, sentenciava entre una sonada esbroncada del públic contra el líder socialista, que aquesta setmana ha estat al punt de mira de la dreta espanyola.

No podia passar desapercebut el gol per l’esquadra del partit d’Abascal que els ha fet entrar al Tribunal Suprem com a acusació particular al judici al procés. I al capdavant, el secretari general del partit, presentat com a “exmilitar, boina verda”, Javier Ortega Smith. La seva aparició a l’escenari motiva alguna selfie amb pal des dels assistents perquè aparegui de fons qui és el segon lideratge fort de la formació. “L’acusació popular de Vox és l’acusació del poble espanyol, i és la que ha assegut als líders al banc dels acusats. I d’aquí poc se sabran les sentències i aniran a complir presó durant molts anys”. La cridòria ara desperta un “Puigdemont, a prisión”.

La reconquesta s’inicia a Barcelona, diuen els líders de Vox. “Molts ens dèieu, ‘no ens abandoneu’, i Vox no us abandonarà. Mentre hi hagi un espanyol que vulgui estar amb nosaltres, Vox el defensarà. Ni una passa enrere”, fa anar el líder de la formació a Catalunya, Ignacio Garriga, apel·lant a “la majoria silenciosa” catalana que ha hagut d’afrontar tota sola el “nacionalisme separatista”. La reconquesta, la croada de Vox, posa el focus a Barcelona en to bel·ligerant: “Els espanyols que hem sobreviscut a les bombes 'lapa' i els tirs al clatell no ens anàvem a espantar per quatre cursis cantant a Lluis Llach”, deia Abascal.

Tampoc ha faltat el discurs antiimmigració, la reivindicació de la història colonial  espanyola amb aires nostàlgics i un euroescepticisme que, després d’haver trobat tants aliats comunitaris, és capaç de conjurar el nacionalisme espanyol amb l’existència de la Unió. I davant els càntics clàssics de “colpistes a presó”, “no ens enganyen, Catalunya és Espanya” i els “Viva Espanya”, el racisme, la simbologia filofeixista i el nacionalisme més caspós, l’enèsima mostra que la ultradreta ha tret el cap al país sense vergonyes: “Diuen que som fatxes, extrema dreta, ultra dreta, nacional-populistes... Si aquest és el preu que hem de pagar per defensar Espanya i per estar al costat del sentit comú, doncs que així sigui”, deia Garriga. “Que Déu us beneeixi. Que Déu beneeixi Espanya”.