Fa pocs dies, la Generalitat de Catalunya anunciava l'aprovació de la línia més gran d'ajuts industrials de la seva història, mesura que vol beneficiar més 200 empreses i generar més de 20.000 llocs de treball amb una dotació de 45,7 milions. Darrere d'aquesta iniciativa, hi ha la voluntat de finançar projectes d'inversions productives que millorin la competitivitat, l'impacte en el grau de sostenibilitat ambiental i la digitalització a empreses industrials.

Durant la presentació d'aquesta línia, el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, va destacar "l'esforç pressupostari i el del personal de la Direcció General d'Indústria per aconseguir que aquesta sigui la convocatòria més gran d'ajuts que ha fet mai el Govern en tota la seva història". En aquest sentit, va recordar que l'objectiu és "actualitzar els processos productius industrials cap a un model més sostenible i digitalitzat".

Més enllà d'aquest propòsit, els sindicats i les patronals, satisfets amb l'acció, reclamen agilitzar la posada en marxa dels ajuts, evitant l'excés de traves administratives, i incrementar el pes de les energies renovables en el mix elèctric català com a element per consolidar l'aposta per la competitivitat i la sostenibilitat econòmica.

Empresa i Treball recorda que l'objecte d'aquesta línia són els projectes d'inversió per a noves plantes industrials o per la millora dels processos productius de fàbriques existents que comportin un volum d'inversió mínim de 250.000 euros i un màxim de tres milions.

Un requisit indispensable per accedir als ajuts és el manteniment dels llocs de treball existents en la data de la sol·licitud, mentre que la creació de noves feines ha estat uns dels criteris de valoració més rellevants per a la puntuació dels projectes. En aquest sentit, la mitjana d'increment de plantilla de les empreses que han accedit als ajuts és d'un 7,38%.

La voluntat de millora es produeix en un escenari continuat de pèrdua de pes la indústria, fins fa una dècada motor econòmic de Catalunya, en el global del Producte Interior Brut (PIB), fet que va acompanyat d'una reducció de la població ocupada en el sector.

Així, segons les dades de l'Idescat, la població ocupada al sector industrial a Catalunya s'ha reduït un 21% en els darrers 15 anys, passant de les 803.500 persones el primer trimestre de 2008 fins a les 634.200 del primer trimestre d'enguany. A conseqüència d'aquest descens, el percentatge de treballadors ocupats en el sector industrial ha caigut del 22,3 al 17,1% durant el mateix període.

Les dificultats burocràtiques

Després de la presentació de la línia d'ajuts, el director de l'àrea d'Economia i Empresa de la patronal Pimec, Carles Mas, mostra una certa satisfacció per l'ampliació de la partida pressupostària. "En rebre més sol·licituds de les esperades, el Govern ha afegit diners per cobrir les peticions, ja que hi havia demanda en aspectes com el canvi de maquinària, la sostenibilitat i la digitalització".

En un context d'articular una estratègia cap a la transició energètica, "on ens hem autoimposat anar més ràpids, som conscients que a curt termini no es pot amortitzar la inversió, però aquesta aposta esdevindrà un element per millorar la competitivitat".

Per assolir aquest objectiu, Mas insta a mantenir les línies d'ajuts, però matisa la necessitat de què les subvencions no siguin generalistes. "Hi ha una dificultat d'accés per la burocràcia, per la qual cosa es requereix una millora de les línies, de forma que sigui més fàcil optar-hi i no s'hagi de dependre de la disponibilitat de recursos materials i humans a les empreses". A més, el responsable de Pimec demana que les subvencions siguin recurrents en el temps perquè el teixit industrial pugui planificar les seves inversions.

Carles Mas lamenta que una part important de les empreses del sector industrial no poden accedir als ajuts perquè no estan incloses en la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques (CNAE), ja que es consideren serveis empresarials. Per això, sol·licita desencallar aquesta disfunció administrativa.

Transformar el model productiu

"En el marc del seguiment del Pacte Nacional per la Indústria, que consta de 152 actuacions, resulta més adient analitzar si s'estan aconseguint els objectius estratègics per transformar el model productiu i incrementar el pes de la indústria a l'economia, que el grau de compliment de l'acord". Així ho explica Cristina Torre, secretària d'Acció Sindical del sindicat CCOO Catalunya.

Fruit del Pacte Nacional per la Indústria, més de 200 empreses catalanes s'han beneficiat dels ajuts, el que suposa l'execució del 22% de la iniciativa amb dades de 2022. Justament aquesta setmana, s'ha celebrat el seguiment qualitatiu de l'acord, en què s'ha marcat arribar al 50% de l'execució l'any vinent.

Torre afirma que "l'indicador que ens preocupa és l'escàs desplegament de l'energia renovable, ja que en un període de més activitat econòmica, el consum elèctric s'ha incrementat sense haver estat acompanyat del desenvolupament d'altres fonts energètiques".

De fet, el mateix seguiment del Pacte Nacional per la Indústria conclou que encara s'està lluny dels valors establerts a Catalunya per a l'any 2025. Actualment, el pes de les renovables en el mix elèctric català és del 15,6%, més de 10 punts per sota del 27% fixat.

Més enllà d'aquests requisits, la situació econòmica i l'alentiment del creixement poden suposar que no s'acabin de concretar els objectius de la transició energètica. Tot i això, sindicats i patronals creuen que més important que el grau de compliment del Pacte Nacional per la Indústria no és tan rellevant com assolir els objectius estratègics per canviar el model productiu i millorar el pes el sector industrial en el pes de l'economia catalana.