La intensa campanya electoral en la que es troben ficades de fet totes les forces polítiques de l'Estat espanyol agita més i més les aigües dins l'espai polític post-convergent.

JxCat encara fa gestos unitaris, però l'escalada de picabaralles entre independentistes ha pujat uns quants esglaons, amb arriscades jugades en el tauler de joc, com l'anunci d'una possible escissió o els canvis d'adscripció política que s'han donat a conèixer en les últimes hores. 

El darrer moviment l'ha protagonitzat  el diputat per Esquerra Republicana, Toni Comín, que ha decidit formar part com a número dos de la llista de Junts per Catalunya (JxCaT) al Parlament Europeu, encapçalada pel president exiliat, Carles Puigdemont. Una candidatura en la qual figuraran també la consellera d'Ensenyament en el Govern de Puigdemont, Clara Ponsatí, exiliada a Escòcia, i l'ex-vicepresident del Parlament Basc, Gorka Knörr.

Fonts de JxCat han assenyalat que darrere Comín i Ponsatí hi serà Erika Casajoana, consultora en comunicació pública establerta a Brussel·les.

Gorka Knörr, polític basc nascut a Tarragona, va ser eurodiputat en 1999 per Eusko Alkartasuna en coalició amb ERC, se situarà en cinquena posició.

L'ex-dirigent socialista Toni Comín va ser diputat al Parlament de Catalunya per la coalició Junts pel Sí l'any 2015, conseller de Salut del Govern de la Generalitat, i ja en l'exili, va ser elegit de nou diputat per ERC en les eleccions catalanes convocades per Mariano Rajoy. Abans de donar el pas d'integrar-se a la candidatura de Puigdemont, Comín s'havia anat distanciant d'ERC.

JxCat es presenta a les eleccions europees amb Puigdemont com a cartell electoral i en solitari, després que el PNB i el PDeCAT acordessin no revalidar la coalició que havien tingut en anteriors comicis europeus, quan encara existia CiU.

La possible escissió

L'altra nota d'agitació la va donar l'ex-coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, que en una conversa amb el director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, va donar clares mostres d'estar disposada a participar en la creació d'un nou partit, no subordinat a Carles Puigdemont, que es podria presentar a unes futures eleccions al Parlament de Catalunya.

Pascal va valorar com un "error" la hipotètica pretensió de dirigir Catalunya "per control remot".  "Catalunya no es pot dirigir des de Waterloo, ni es pot regir des de l'emotivitat desbordada i l'antipolítica", va declarar, alhora  que assenyalava que les discrepàncies amb Puigdemont vénen des de lluny i que ella era partidària de convocar eleccions a la fi d'octubre del 2017.

Resposta de Torra i del PDeCAT

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha sortit al pas aquest dilluns de l'atac de Pascal i ha assegurat que "Catalunya es dirigeix des del Palau de la Generalitat" i no des de Waterloo, encara que ha assenyalat que parla amb el president Puigdemont "gairebé cada dia". "Seria inimaginable" que no fos així, ha dit.

En declaracions a Ràdio 4, Torra ha assegurat que atén "els consells" de Puigdemont "per un mínim de lleialtat política".

Sobre els moviments de Pascal, Torra ha afirmat que "tothom és lliure de fer el que cregui", però ha declarat que en "un moment de tanta gravetat", el president ha demanat "a tothom que miri amb perspectiva el moment històric" que viu Catalunya.

"Insisteixo que no són temps per a allunyar-se de la centralitat política del país", ha afegit Torra: "Si ets independentista només pots avançar, sempre cap endavant, tenint en compte d'on venim".

Des del propi PDeCAT, la seva vicepresidenta, Miriam Nogueras, ha recordat que les decisions preses per JxCat van rebre el suport majoritari dels òrgans de decisió del partit. 

I Laura Borràs, candidata de JxCat a les eleccions generals, encara ha insistit a oferir al líder d'ERC, Oriol Junqueras, que encapçali una candidatura unitària a les europees, un oferiment que estarà "vigent fins a l'últim moment".

"Si Junqueras vol liderar la llista, la liderarà", ha dit en roda de premsa, i ha recordat que Carles Puigdemont ja va explicar que estava disposat a ser el número dos d'una candidatura unitària, per darrere del líder republicà.​

Les discrepàncies de Pascal

Pascal havia manifestat no només discrepàncies amb la direcció de Puigdemont, sinó també amb l'actual president del PDeCAT, David Bonvehí.

"Això no pot seguir així", cal parlar clar a la gent i "sortir de l'actual bucle", va dir en la conversa amb Enric Juliana, en la qual va apuntar la possibilitat d'un retorn d'Artur Mas a l'activitat política, tot i que encara es troba inhabilitat per exercir càrrec públic per sentència jdicial.  L'espai que ella defensa "ha de ser un esforç compartit per diverses generacions".

L'ex-coordinadora del PDeCAT  va ser contrària a la retirada de la primera línia política d'Artur Mas, el gener de 2016. Diu que no s'havia d'haver cedit a "la pressió de la CUP", perquè no es pot perdre la "identitat" ni cedir tant espai a l'esquerra, i considera que l'esmena a la totalitat dels pressupostos per part del PDeCAT, ordenada per Puigdemont quan ella ja no estava al capdavant del partit, "va ser un greu error" i s'ha preguntat si es vol "regalar a un partit d'extrema dreta l'eix de la influència política d'Espanya".