Público
Público

AGRESSIÓ AL PERIODISTA JORDI BORRÀS El policia agressor de Borràs, membre de la Brigada d'Informació acusada pels Mossos el 2014 d'alertar gihadistes

I.R.F, l'inspector que va agredir el fotoperiodista, és membre de la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona de la Policia Nacional que va ser denunciada el 2014 pels Mossos d'Esquadra, per presumptament alertar una cèl·lula gihadista que estava sent investigada per la policia catalana en l'operació 'Caront'.

Publicidad
Media: 5
Votos: 2

Imatge de l'agressor de Jordi Borràs difosa a les xarxes socials

L'agressor ultra que, al crit de "Viva Franco, viva Espanya", va agredir brutalment el fotoperiodista català Jordi Borràs al centre de Barcelona, és un inspector de la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona de la Policia Nacional, dedicada a la recerca del terrorisme gihadista, que al moment de l'agressió estava fora de servei i anava armat només amb una navalla.

Es tracta de la mateixa brigada de la Policia Nacional que va ser denunciada per la unitat antiterrorista dels Mossos d'Esquadra el novembre del 2014 davant l'Audiència Nacional, en conèixer-se que almenys dos inspectors d'aquesta unitat de la policia espanyola havien alertat a membres de la cèl·lula gihadista Fraternitat Islàmica, que estava investigant la policia catalana i el CNI en la batejada com a operació Caronte. La informació es va obtenir gràcies a un talp dels Mossos infiltrat en la mateixa cèl·lula terrorista.

Aquesta operació dels Mossos d'Esquadra contra el terrorisme gihadista dorment a Catalunya, iniciada el 2013, estava dirigida pel magistrat titular del Jutjat Central d'Instrucció número 1 de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, en coordinació amb la Fiscalia. Aquesta cèl·lula terrorista gihadista, assentada a Sabadell i Terrassa, tenia planejats diversos atemptats a Barcelona, entre ells un contra una sinagoga. L'organització al complet va ser desarticulada pels Mossos el 8 d'abril del 2015, i entre els onze detinguts s'hi trobava un militant neonazi, acusat inicialment com a suposat proveïdor d'armes per a la cèl·lula. A més, era un participant habitual de les manifestacions de Societat Civil Catalana, portant pancartes de l'organització ultradretana Sobirania i Llibertat.

Navalla que va perdre l'agressor de Jordi Borràs, en imatge difosa a les xarxes pel mateix fotoperiodista.

L'Audiència Nacional va arxivar la causa

La denúncia dels Mossos contra la Brigada d'Informació davant l'Audiència Nacional va ser arxivada sense més explicacions, el militant neonazi amic de les armes va ser exonerat de tots els càrrecs i la resta de la cèl·lula gihadista va ser condemnada a penes d'entre vuit i 12 anys de presó, en sentència de l'Audiència Nacional del passat mes d'abril.

Aquell conflicte va accentuar les tensions entre els governs central i català, especialment entre l'aleshores ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i l'ex-conseller d'Interior Ramon Espadaler, que va promoure la denúncia i la falta de mitjans per accedir en temps real a informació antiterrorista en igualtat de condicions que els altres cossos i forces de seguretat de l'Estat.

Aquest cas va obrir la porta a diverses recerques i informacions que van posar sobre la taula l'aparell parapolicial del Govern de Mariano Rajoy, conegut també com la "brigada política", un grup d'agents al servei directe del ministre de l'Interior que van actuar al marge de la llei contra rivals polítics.

Entre els casos destapats pels periodistes de Público Patricia LópezCarlos Enrique Bayo hi ha la publicació de les converses entre Fernández Díaz i l'exdirector de l'Oficina Antifrau (OAC) Daniel de Alfonso, en l'anomenada Operación Cataluña. Tots dos periodistes van exposar al maig del passat any, en la corresponent comissió d'investigació del Congrés dels Diputats, que "l'operació muntada pel Ministeri de l'Interior forma part d'un entramat més complex que no funciona exclusivament contra l'independentisme català".

Jordi Borràs, després de l'agressió. Imatge cedida per 'El Món'/QS

Compte a Twitter amb nom i cognoms

L'inspector de policia, el nom del qual correspon a les inicials I.R.F., va obrir el 2014 un compte a Twitter amb el seu nom complet, on només seguia 35 persones i entitats, totes elles relacionades d'alguna manera amb el món islàmic, analistes, institucions estratègiques i comptes especialitzat en activitats terroristes gihadistes, com ara Tractterrorism.org o Jihadology, on mantenen un alt nivell d'informació i novetats sobre els esdeveniments que se succeeixen a l'Orient Mitjà. A més, entre les persones seguides per I.R.F. també hi havia analistes jueus, periodistes del món àrab i, sobretot, últimament, persones i comptes relacionats amb el Iemen, un país que està sent massacrat per Aràbia Saudita.

Però entre les persones a les quals visitava a la xarxa el policia agressor del fotoperiodista català també es trobava Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de Barcelona i professor de Dret constitucional a la Universitat de Barcelona (UB).

Captura del compte de Twitter d'I.R.F. en què interpel·lava l'ara primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, i acabava amb un 'visca' a la Triple A.

El 2014, quan Pisarello només exercia de professor a la UB, el policia va intentar en diverses ocasions intervenir en els tuits d'aquest, amb comentaris sobre la història política argentina, sobretot durant la dictadura. El policia sabia perfectament que l'actual primer tinent d'alcalde per Barcelona en Comú era fill d'Ángel Pisarello, membre de la Unióm Cívica Radical assassinat durant la dictadura militar argentina de Videla. Pisarello mai va entrar al drap, però el policia, en ser ignorat, va respondre amb un "Visca l'AAA".

Amb aquesta expressió, I.R.F. enaltia l'Aliança Anticomunista Argentina (AAA), coneguda com a Triple A, que va ser un grup parapolicial i terrorista d'extrema dreta de l'Argentina organitzat per la Policia Federal i les Forces Armades del país, vinculat a la lògia anticomunista Propaganda Due, que va assassinar artistes, intel·lectuals, polítics d'esquerra, estudiants, historiadors i sindicalistes, a més d'utilitzar com a mètodes les amenaces, les execucions sumaries i la desaparició forçada de persones durant la dècada de 1970. La Triple A va ser responsable de la desaparició i mort de centenars de persones en aquells anys.

Una persona entrenada per actuar amb violència

Del comportament de l'inspector de policia durant l'agressió a Jordi Borràs ja es podia deduir que no es tractava d'un ciutadà qualsevol amb ganes d'agredir, sinó d'una persona amb coneixement de tècniques per fer mal. "Sabia pegar", han assenyalat a Públic fonts coneixedores de la seva acció violenta.

El periodista va rebre una autèntica "pluja de cops" en breus instants i després l'agressor va voler fugir. Alguns ciutadans que es trobaven a la zona van intentar impedir-ho i va ser llavors quan I.R.F. es va identificar com a policia amb la seva placa.
 
Fonts policials van informar posteriorment a l'agència EFE que es tractava d'un funcionari de policia dedicat a tasques burocràtiques. Públic ha pogut saber, però, que tant ell com alguns dels seus familiars practiquen esports de contacte extrem, la qual cosa explica la seva capacitat per mantenir "l'actitud altament agressiva i violenta" que va demostrar mentre propinava cops al fotoperiodista, que va resultar lesionat en diferents parts del cos, entre elles, una fractura nasal.