Público
Público

Albiol tanca l'etapa de major enfonsament electoral del PP a Catalunya

Anuncia la celebració d'un congrés extraordinari del partit d'aquí un mes per escollir-ne un nou líder a Catalunya i també renunciarà a l'escó al Parlament per centrar-se a la campanya per a les municipals a Badalona de l'any vinent. El diputat tarragoní Alejandro Fernández i l'exministra Dolors Montserrat, principals candidats a rellevar-lo

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El president del PP català, Xabier García Albiol, a les esclaes del Parlament, aquest dijous. EFE / Toni Albir.

L'etapa de Xavier García Albiol com a president del PP a Catalunya s'haurà allargat menys de 20 mesos. Escollit formalment el març de l'any passat –si bé ja feia temps que, de facto, liderava la formació–, el congrés extraordinari que l'organització celebrarà el segon cap de setmana de novembre marcarà el punt i final d'una etapa que, molt probablement, es recordarà pels pèssims resultats electorals. Albiol ha anunciat aquest divendres la convocatòria del conclave de la formació conservadora, així com la seva imminent renúncia a l'escó de diputat amb la idea de centrar-se en la campanya per a les eleccions municipals de Badalona, ciutat de la qual va ser alcalde entre 2011 i 2015. Les travesses per substituir-lo al capdavant del partit apunten fonamentalment a dos noms: el diputat tarragoní Alejandro Fernández i l'exministra Dolors Montserrat. Fernández, però, es percep ara mateix com a clar favorit a causa de la seva proximitat amb el president estatal del PP, Pablo Casado, de qui va dirigir la campanya a Catalunya a les recents eleccions internes de la formació.

A finals de juliol del 2015, tot just dos mesos abans de les eleccions al Parlament del 27 de setembre, la cúpula estatal del PP va decidir donar per amortitzada Alícia Sánchez Camacho –que formalment es mantindria com a presidenta del partit fins el 2017– i col·locar com a cap de llista Xavier García Albiol. No es pot dir que l'operació funcionés. El PP va sumar 11 diputats –en tenia 19– i el 8,5% dels vots, els pitjors resultats des del 1995. Paral·lelament, a les eleccions generals de desembre de 2015 i de juny 2016 el partit va rebre el suport més baix des de 1989.

En qualsevol cas, la gran caiguda arribaria als comicis al Parlament del 21 de desembre de l'any, convocats pel govern espanyol a través del 155. El PP només va obtenir 185.000 vots, el 4,2% del total, i quatre diputats, quedant com la formació parlamentària amb menys suport. Lluny de capitalitzar la repressió a l'independentisme del govern de Rajoy, el PP d'Albiol va veure com Cs es convertia en el vot útil espanyolista. Paral·lelament, durant els seus tres anys com a líder del partit al Parlament Albiol ha demostrat que no està precisament dotat per a l'oratòria i no se li recorden discursos brillants.

A partir d'ara la militància del partit conservador haurà de decidir qui en serà el proper president. Tant Alejandro Fernández com Dolors Montserrat formen part de la nova direcció del PP espanyol –Montserrat com a portaveu al Congrés–, però hi ha una diferència fonamental: Fernández va decantar-se per Pablo Casado des del primer moment en les eleccions internes del partit. Montserrat havia fet costat a María Dolores de Cospedal, exministra de Defensa, mentre que Fernández va dirigir la campanya de Casado a Catalunya, on va imposar-se amb claredat, i va arribar a sumar el 67% dels vots a Tarragona, territori que Fernández controla des de fa temps.

Fernández, un dirigent amb propostes racistes

Als seus 42 anys, ha estat regidor a la seva ciutat, Tarragona, durant més d'una dècada, on ha arribat a ser primer tinent d'alcaldia en un equip de govern encapçalat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros. Diputat al Congrés entre 2011 i 2015, ocupa un escó al Parlament des de les eleccions del 2015 i presideix el PP a l província de Tarragona. La seva trajectòria política ha estat sempre vinculada al PP, fins al punt que va passar per les joventuts del partit, les Nuevas Generaciones, i no dubta a definir-se com a "liberal-conservador". En aquest sentit, la seva radicalitat ideològica –de dretes– situa en un nivell d'afinitat a Casado i en la seva trajectòria, més enllà de les desqualificacions habituals a l'independentisme, se li recorden diverses propostes d'una clara connotació racista o xenòfoba.

El 2013, per exemple, va demanar que es prorrogués la suspensió de llicències per obrir mesquites a Tarragona, amb l'argument que estrenar-ne podria generar "problemes de convivència". De cara a les eleccions municipals de 2015, directament plantejava la necessitat que les persones migrades tinguessin un "contracte d'integració" si volien aspirar a rebre ajudes socials. Ara bé, a nivell parlamentari no es pot negar que té una capacitat oratòria força millor que la d'Albiol i només cal repassar els mitjans afins al PP per comprovar els elogis que li dediquen i l'etiqueta de "renovador" que li pengen, malgrat que acumula ja molts anys a la direcció del partit.

Exministra i pota negra del PP català

Dolors Montserrat acumula més de deu anys dedicada a la política estatal. Diputada des del 2008 i actual portaveu del PP al Congrés, durant un any i mig (2016-2018) va ser la ministra de Sanitat del darrer govern de Rajoy. No es pot dir que la seva gestió fos aplaudida, fins al punt que la cambra baixa va reprovar-la per les "mancances i negligències" del seu mandat, materialitzada en qüestions com el retard en la posada en marxa de mesures del pacte contra la violència masclista, la pobresa infantil o el dèficit de recursos per a la dependència. Va ser portaveu de la campanya de Cospedal a les eleccions orgàniques del PP. Malgrat la derrota d'aquesta a la primera volta, la seva aliança amb Casado contra la seva arxienemiga Soraya Saénz de Santamaría li ha permès mantenir-se a l'executiva del partit del que forma part gairebé per herència familiar.

Militant des del 1992, Montserrat és filla de Dolors Montserrat Culleré, presidenta del PP a Catalunya entre 2000 i 2008 i, sobretot, diputada al Parlament de 1988 a 2012. Criada al feu familiar de Sant Sadurní d'Anoia –on no es pot dir que gaudeixi d'especial bona premsa–, els seus primers passos en política els va donar com a regidora, entre 2003 i 2015, de la capital del cava. El seu control de les bases, però, sembla molt menor que el de Fernández, alhora que el seu estil li dona una aparent pàtina de moderació que l'allunya de la radicalitat que sí transmet el dirigent tarragoní, una marca que sembla donar rèdits en l'actual moment polític.