Amnistia Internacional torna a demanar l'alliberament dels líders socials independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per a l'organització, la conclusió del judici oral marca el moment per "revisar la seva situació de presó provisional i procedir a excarcerar-los".  Amnistia assegura haver enviat una carta a la Fiscalia lamentant que en demani el manteniment a presó.

Recorden en un comunicat que, a les interlocutòries de l'11 d'abril i el 14 de maig, el Tribunal Suprem es va referir al desenvolupament del judici oral com "un element d'indispensable ponderació" per aconsellar mantenir Jordi Sànchez a la presó, per tal "d'assegurar la presència del processat durant el desenvolupament del judici oral". 

Per la banda de Cuixart, la sentència del Tribunal Constitucional del 7 de maig va desestimar el recurs d'empara contra les resolucions que van denegar la seva petició de llibertat. Per l'alt tribunal, la proximitat del judici també va constituir un element per justificar la presó preventiva. Per tant, un cop finalitzada aquesta etapa del procés, Amnistia considera que no hi ha cap justificació jurídica perquè Cuixart i Sànchez no puguin esperar la sentència des de casa.

Amnistia "alerta" que l'empresonament provisional com més es perllonga en el temps, "major és la necessitat d'un examen rigorós que determini si segueix sent necessari i proporcionat" segons els "estàndards internacionals de drets humans". L'organització afegeix que, en cas que es demostri que les convocatòries dels dies 20 i 21 de setembre de 2017 en resposta als escorcolls policials tenien l'objectiu d'evitar els operatius, podria tenir una resposta penal, però "no pot suposar una restricció excessiva i desproporcionada dels drets humans com són els d'expressió i reunió pacífica".

A més, Amnistia reitera la seva "preocupació" pels tipus penals dels que s'acusa Cuixart i Sànchez, rebel·lió i sedició. Consideren que tots dos líders tenien "dret a organitzar i promoure reunions pacífiques en suport al referèndum d'independència de Catalunya" i creuen que l'Estat no ha demostrat que les restriccions a la llibertat d'expressió siguin necessàries i proporcionades: "La presentació de càrrecs penals greus contra membres de la societat civil que organitzen o promouen aquest tipus de reunions és una mesura excessiva i desproporcionada".