Público
Público

El BCNegra arrenca amb el Port com a eix vertebrador del festival

Claudia Piñeiro, guanyadora del XIV Premi Pepe Carvalho, Ken Bugul, John Banville, Leila Slimani o Yasmina Khadra són alguns dels convidats d’enguany, una edició dedicada als ports, en què hi haurà un record especial per a Paco Camarasa, durant anys 'alma mater' del certamen literari. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El comissari de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, amb el comissari del BCN Negra, Carlos Zanón, en la presentació del festival. EDU PEDROCCHI

Amb el gènere negre i criminal en un moment dolç, demà dijous arrenca una nova edició del Festival Barcelona Negra (BCNegra), que s'allargarà fins al 3 de febrer. La capital catalana serà escenari de taules rodones i converses sobre el gènere amb grans figures literàries, llibreters i directors de col·leccions. L’any passat, Carlos Zanón (Barcelona, 1966) s’estrenava com a comissari del festival, un dels més consolidats de la ciutat i que es vol erigir en un encontre cultural d’àmbit internacional. En total, ofereix una quarantena d'activitats a diversos punts de la ciutat.

Zanón va prendre el relleu del llibreter Paco Camarasa, tot un referent del gènere negre a casa nostra i alma mater del festival durant molts anys. L'edició d'enguany, precisament, retrà homenatge a Camarasa, que va morir l'abril de l'any passat. Entre les activitats que se li dedicaran, hi haurà l’entrega del fons documental de Camarasa per part de la seva parella -el fons bibliogràfic de l'antiga llibreria Negra y Criminal, llibres signats, primeres edicions i un arxiu fotogràfic-. A més a més, BCNegra dedicarà un espai a la recomanació de llibres del gènere negre i criminal, una de les activitats preferides del llibreter i comissari. També es posarà en circulació Paraula de llibreter, un llibre que conté tots els discursos que Camarasa va escriure per a l’entrega dels Premis Pepe Carvalho, des del 2006 fins el 2017.

L’eix temàtic de l’edició d’aquest any és el Port, un espai d’entrada i de sortida que, en el cas de Barcelona defineix la ciutat i funciona com a element iconogràfic. El Port com a territori amb les seves pròpies lleis i normes, lliure, obert i sempre excèntric respecte de la ciutat que l’acull, espai de mestissatge, d’intercanvi, de compravenda d’objectes, d’identitats, un espai d’entrada i de sortida, fugida, nostàlgia, fe o desesperança, en definitiva, un món ideal per al gènere negre que sempre ha estat reivindicat per a molts escriptors.

L'escriptora Claudia Piñeiro. / ALEJANDRA LÓPEZ

Els autors són, lògicament, les estrelles de la fira i aquest any la nòmina inclou noms tan consolidats com Yasmina Khadra, Rosa Montero, Ken Bugul, John Banville, Leila Slimani, Lisa McInerney, Toni Hill, Nacho Carretero o l'argentina Claudia Piñeiro, guanyadora del XIV Premi Pepe Carvalho. En total són 86 autors, que agafen el testimoni, entre d'altres, de Leonardo Padura, Don Wislow, Louise Penny o James Elloy, l'anterior guanyador del Premi Pepe Carvalho.

Per què el port? “Ens vam decantar pel port com a eix temàtic d’aquesta edició quan em vaig adonar que hi havia moltes novel·les del gènere negre i criminal ambientades en ciutats portuàries. Vam començar a jugar amb diferents idees i vam veure que era un bon leitmotiv per vertebrar el festival, ja que el port porta implícit l’horitzó, l’arribada, la sortida. Els ports són territoris amb lleis pròpies”, assegura Carlos Zanón, escriptor i comissari del festival, a Públic. 

Un gènere consolidat que cada dia guanya més adeptes

Per a Zanón, tot i que la novel·la negra i criminal està consolidada, ha ajudat molt en la seva expansió l’existència d’un circuit d’editorials, escriptors, periodistes i festivals especialitzats en el gènere. “S’ha aconseguit generar un circuit que arriba al públic i funciona. També hi ha ajudat l’expansió del format thriller, ja que el suspens és la manera més moderna per explicar una història. Això fa que el gènere es pugui expandir i superar-se a sí mateix”, diu el comissari del festival, que afegeix: “Tenim molt present la violència i convivim amb ella. També degut a això, el gènere negre ha trobat el seu lloc”.

Marc Moreno, escriptor i fundador-editor de l’editorial Llibres del Delicte (que tot just ara comença el seu camí en llengua espanyola amb Delito), també reconeix el bon moment que viu la novel·la negra i criminal. “Sí que hi ha un boom del gènere, però no crec que sigui una bombolla que pugui explotar”. Per a l’escriptor i editor, que el 2017 va guanyar el Premi Crims de Tinta amb Temps de rates, el boom respon a un augment de la quantitat de publicacions del gènere i a la millora de la qualitat de les obres publicades, més que no pas a un augment de lectors i lectores, i tenint en compte que som un país amb una manca preocupant de lectors i lectores.

“Pot ser que només sigui una moda i m’equivoqui, però, a poc a poc, el gènere negre en castellà i català ha aconseguit arribar al nivell d’altres literatures amb més tradició i actualment és el gènere més llegit del món, a pesar que els índexs de lectura no facin més que baixar any rere any (...) Aquests tipus d’esdeveniments són importants perquè la gent descobreix la lectura a través d’actes lúdics i d’entreteniment. En el cas d'aquesta edició del Barcelona Negra és important la barreja que hi ha entre autors molt coneguts i autors menys llegits: el fet que coincideixin i comparteixin taules rodones ajuda a donar visibilitat, sobretot a escriptors i escriptores de casa nostra”, comenta.

Retrobament amb Pepe Carvalho

El BCNegra servirà per donar a conèixer una de les novetats literàries del moment, Carvalho, problemas de identidad (Planeta de Libros, 2018), signat per Carlos Zanón, a qui fa un any se li va demanar que reprengués les aventures de l’inspector que va portar Manuel Vázquez Montalbán a consagrar-se com un gran del gènere. La recepció del llibre ha estat molt bona i vint i quatre hores després de la publicació de la primera edició ja se’n preparava la reimpressió. “No m’imaginava una recepció tan entusiasta. Ha generat molta curiositat i això és genial (...)No volia imitar l’estil de Vázquez Montalbán ni imaginar-me què hagués escrit ell: he intentat fer una novel·la actual posant en el centre un personatge que és de tots i totes”, assegura Zanón.