Público
Público

El bullying LGTBIfòbic creix a Catalunya

L'informe de l'Observatori contra l'Homofòbia sobre l'estat de la LGTBIfòbia del 2016 alerta de l'aflorament d'aquest assetjament als centres escolars i visibilitza la realitat de les persones trans. També critica la manca d'implementació de la llei 11/2014 que protegeix els drets del col·lectiu perquè encara no desplega el règim sancionador.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El Parlament de Catalunya després d'aprovar la Llei contra la LGTBIfòbia. PARLAMENT

L'Observatori contra l'Homofòbia (OCH) engega des de l'aprovació de la Llei 11/2014 al Parlament de Catalunya, coneguda com la llei contra la LGTBIfòbia i considerada una normativa pionera a tota Europa, un informe anual en què valora les denúncies del col·lectiu LGTBI comunicats a l'entitat. Les dades d'aquest any, corresponent a les incidències recollides el 2016, revelen un augment de les denúncies que tenen a veure amb el bullying LGTBIfòbic a tota Catalunya. Si bé aquest assetjament escolar representava un 4,4% de les denúncies el 2015 i ocupava un sisè lloc d'incidència, ara ha pujat al segon àmbit de denúncies amb un 13,1% d'incidències registrades.

“El 2016 ha estat l’any en què ha començat a aflorar la realitat del bullying LGTBIfòbic amb moltes incidències relatives a aquesta situació que visibilitzen les necessitats dels infants LGTBI en l’àmbit educatiu i sobretot obren la porta al treball pels drets dels infants LGTBI en els centres escolars de Catalunya”, indica l'informe. Tot i que la Llei 11/2014, a l'article sobre drets en educació, inclou un protocol per lluitar contra aquest tipus d'assetjament als centres escolars, les entitats lamenten que encara no s'ha desplegat. Per això, l'OCH demana llançar mesures preventives “com són una escolaritat plenament coeducativa, que treballi els rols de gènere, com la promoció dels drets dels infants LGTBI, i una formació específica a tota la comunitat escolar”.

L'informe de l'OCH també dona importància a la visibilitat de les persones trans, ja que per una banda han aconseguit fites amb relació a la seva despatologització en l'accés a la salut, però per l'altra “encara es produeixen situacions de vulneració de drets” als àmbits laboral i educatiu. “Les dificultats de les persones trans tant per accedir com per a fer el trànsit o senzillament per estar en el món laboral són una de les principals preocupacions tant del col·lectiu com de les entitats i administracions que hi treballen”, es critica.

Tanmateix, l'informe assenyala com a positiu, i com a resultat del desenvolupament de la Llei 11/2014 després de la pressió històrica dels col·lectius LGTBI, que el 2016 s'ha avançat en la protecció del dret a la salut d'aquestes persones en aprovar-se un nou protocol de les tècniques de reproducció assistida per a qualsevol dona -sense atendre a la seva orientació sexual-, i un nou model a la salut per a les persones trans, sense necessitat d'acreditar cap patologia per accedir a un canvi d'identitat. A més, com celebra l'informe, “s'han començat a incorporar mesures de garantia de drets dels infants trans” que permeten decidir el nom de l'infant que pot constar a la targeta sanitària i també a tota la documentació oficial.

Dos manifestants en la marxa de l'Orgull Gai. REUTERS/Javier Barbancho

El col·lectiu trans també augmenta el nombre de denúncies respecte l'any anterior, juntament amb les incidències generalistes (que afecten a tot el col·lectiu LGTBI), de dones lesbianes i bisexuals, i de persones bisexuals. L'anàlisi de l'OCH indica, però, que el col·lectiu que més denuncia continua sent el d'homes gais i bisexuals (50%), tot i que ha disminuït la seva proporció respecte de la resta de col·lectius en relació a 2015 (55,7%). A més, destaca que el 2016 s'han registrat els primers casos de persones intersexuals que han patit interfòbia i, fins i tot, el cas d'una persona que s'identifica com a tercer gènere i que no vol pertànyer a la categoria de trans.

Les dones bisexuals i lesbianes a Catalunya continuen augmentant el nombre de denúncies, cosa que fa constatar a l'OCH que “encara avui els prejudicis vers les dones lesbianes i el lesbianisme són ben presents i motiu de burla en espais públics”. Tot fa indicar, d'aquesta manera, que els col·lectius afectats per qualsevol tipus de fòbia cada vegada estan més diversificats.

A banda de l'increment del bullying LGTBIfòbic a les escoles, l'informe assenyala que es mantenen les agressions (físiques, verbals o assetjament) com a principal incidència registrada amb el 30% que ja es va assolir el 2015. També es manté, amb el mateix percentatge elevat que les denúncies per assetjament escolar, aquelles que fan referència al discurs d'odi i exaltació de la LGTBIfòbia. A diferència de l'anterior anàlisi, baixen les amenaces notificades a internet i xarxes socials (del 13% el 2015 a menys del 5% el 2016).

La llei contra la LGTBIfòbia, encara sense implementar

Totes aquestes denúncies que rep l'Observatori constitueixen, segons l'estudi, “únicament una part de la LGTBIfòbia que de fet existeix a la societat” però permet controlar l'aplicació de la Llei 11/2014 que es va aprovar fa més de dos anys amb suport unànime al Parlament català. Tot i que es diu que la llei “comença a caminar” sobretot per les conquestes en l'àmbit de la salut, l'informe del 2016 lamenta que “la llei no ha estat implementada en la seva totalitat” perquè no s'ha desplegat el règim de sancions i infraccions que contempla la mateixa normativa contra les discriminacions i agressions per LGTBIfòbia, “fet que ha influenciat en els itineraris que han seguit les incidències del 2016”.

Com que la llei no ha desplegat el règim de sancions, s'ha disparat el percentatge d'incidències que segueixen l'itinerari del deure d'intervenció que tenen les administracions públiques en un 60%, per sobre del 40% del 2015. Això, segons indica l'informe, “hauria de canviar el 2017 perquè està prevista l'aprovació de la normativa”. La resta, en un 30%, no es van denunciar. El 2016 l'OCH ha registrat 84 incidències, per sota de les 113 de l'any anterior, tot i que s'ha de fer constar que l'Observatori ha estat tancat durant quatre mesos i això pot haver afectat el còmput final.

L'única sanció que la Generalitat, a través del Departament d'Igualtat, ha pogut fer efectiva aplicant la llei és una interposada el 2016 per una agressió verbal homòfoba i que ascendeix a 300 euros. Davant d'això, l'OCH demana executar abans de juny del 2017 la moció aprovada al Parlament durant el març d'aquest any, presentada pel PSC i recolzada per tots els grups parlamentaris, que obliga el Govern a desenvolupar la llei, sobretot en relació a activar el protocol de bullying escolar, el règim sancionador i el reglament del Consell Nacional LGTBI. L'Observatori demana “destinar els recursos, materials i personal especialitzat necessaris per desplegar la llei”, entre altres mesures, emfatitzant que cal formar als professionals sobretot de l'àmbit educatiu i de l'administració pública.

Una altra reclamació és desenvolupar el Servei d’atenció integral a les víctimes que contempla la llei i que l'Administració encara no ha desplegat. L'OCH, al contrari, destaca que el 2016 ha estat el primer any que ha desplegat un servei d'acompanyament psicològic a les víctimes que ha atès a set persones amb una mitjana de 3,6 visites per persona durant l'any. Quan s'ha intentat derivar aquest servei, com no està desplegat, s'ha derivat a les víctimes al servei d'atenció de la Conselleria d'Interior que no té personal format per a casos de LGTBIfòbia.

L'informe amb dades del 2016 també indica que Lleida és la província catalana on més incidència real existeix de la LGTBIfòbia, tot i que Barcelona és la que més incidències registra. També, per primer cop, s'ha començat a registrar l'edat dels denunciants i dels que ho han indicat el llindar es mou entre els 8 i els 60 anys.