Amb l'arribada de l'estiu, reapareix el debat sobre el fenomen dels apartaments turístics, la seva regulació, la gestió dels establiments o la necessitat de limitar les llicències. Una discussió que segueix molt vinculada, a Catalunya, al model i al perfil de visitants que hi arriben. El primer avís de la campanya l'han donat des de l'Associació Turística d'Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA), que en els darrers temps, ha intensificat la campanya contra els apartaments que fan l'activitat sense estar legalitzats i contra els que no compleixen la normativa d'habitatges d'ús turístic.

Tot i la feina de conscienciació dut a terme, l'ATA lamenta que molts establiments encara no compleixen una sèrie de requisits, com el registre de viatgers o fiscals, la recaptació de l'impost d'allotjaments turístics o la declaració d'ingressos. Pe tot plegat, la presidenta d'ATA, Esther Torrent, denuncia que és en aquests casos no "es presta un servei de qualitat, perjudiquen la imatge del sector i de la destinació, i, el més preocupant, especulen amb el preu creant un greuge important als professionals del sector".

Per revertir aquesta situació, Torrent demana que "els ajuntaments s'impliquin en aquesta problemàtica de gran transcendència; i es preocupin, d'entrada, per saber el nombre d'allotjaments il·legals que hi ha al seu municipi, prevenir i per fer inspeccions, en lloc de dedicar-se a posar el focus sobre altres qüestions que no tenen a veure amb el sector i el demonitzen". A partir d'aquesta crida, ja han sorgit algunes veus, que discrepen entre elles, sobre el paper dels consistoris. Mentre des del grup d'En Comú Podem al Parlament de Catalunya es reclama una normativa per limitar-ne les autoritzacions i que siguin justament els ajuntaments els que adquireixin les competències, Federatur, la patronal del sector, qualifica la proposta "d'electoralista" i recurrent, ja que precisa que els ens locals ja poden regular sobre aquesta activitat.

A principis del mes de maig, En Comú Podem va presentar una proposició de llei per tal de modificar la Llei d'Urbanisme de 2010 i poder dotar d'eines als ajuntaments catalans perquè puguin fer front a la descontrolada proliferació d'allotjaments turístics al país. La iniciativa va estar presentada al Parlament per Jéssica Albiach. La presidenta del grup parlamentari va qualificar de "barbaritat" el fet que hi hagi "ciutats al nostre país en què entre el 15 i el 20% dels habitatges són d'ús turístic". Albiach va afirmar que "no podem quedar de braços plegats davant d'una realitat com és que el parc públic d'habitatge a Catalunya és de només 20.000 pisos, mentre que el d'allotjaments turístics arriba pràcticament a 100.000, amb una proporció d'una cinc".

La xifra d'apartaments es multiplica per 20

Les dades aportades pels comuns fan referència al Balanç Turístic Anual de l'Observatori d'Empresa i Ocupació del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, el Registre de Turisme de Catalunya i el cens de l'Ajuntament de Barcelona. Les estadístiques mostren que entre 2012 i 2023, el nombre d'apartaments turístics a la capital catalana s'ha multiplicat per dos, passant dels 4.730 als 9.463. En el cas del global de Catalunya, la xifra s'ha disparat des dels 5.432 fins als 97.696, el que suposa multiplicar gairebé per 20 el parc d'establiments per a ús turístic.

Davant d'aquest escenari, Albiach puntualitza que cal "posar fi al creixement descontrolat de pisos turístics". Per això, reivindica la norma que han presentat a la cambra catalana amb l'objectiu de "regular els habitatges d'ús turístic, evitar les escletxes legals que els especuladors fan servir per continuar fent negoci a costa d'expulsar els veïns i veïnes i plantejar la revocació de les llicències". La diputada assenyala que es tracta d'un signe més de la massificació turística que viu Barcelona.

Precisament el plantejament dels comuns de revocar les llicències d'apartaments turístics és el que més indigna a David Riba, president de la patronal Federatur. "La proposta d'En Comú Podem és electoralista, està mal treballada i no té en compte un sector que dona feina a 30.000 treballadors". Riba desvincula les actuacions de les empreses que lloguen apartaments turístics del fet de la manca d'habitatge públic a Catalunya. "No el podem fer nosaltres, sinó les administracions. A més, estem cobrint un buit, una necessitat de les famílies que marxen de vacances, però no es poden pagar un hotel".

Llei de Qualitat Turística

En la seva anàlisi, Riba recorda que els apartaments turístics representen l'1,7% del total i afegeix que "revocant les llicències no cobrim tot el dèficit de pisos públics". En relació amb la necessitat que els ajuntaments puguin gestionar l'activitat, assegura que ja ho poden fer, posant com a exemple l'Ajuntament de Barcelona, que ha congelat la concessió de llicències, o els de L'Hospitalet de Llobregat i Girona, que les atorguen de forma condicionada. "No es poden fer caducar totes les llicències que corresponen a 70.000 propietaris de tot Catalunya que, per tant, no són grans tenidors". Amb l'objectiu de professionalitzar encara més el sector i fer-lo més transparent, Riba anuncia que fa temps que s'està treballant amb la Generalitat en la creació d'una Llei de Qualitat Turística, específica pels gestors dels establiments. Seria un sistema similar als de les estrelles dels hotels o dels càmpings.

Un dels punts més calents en l'àmbit dels habitatges turístics es concentra a Girona, on es registren gairebé la meitat d'aquests establiments. Des de la Generalitat, la subdirectora general d'Ordenació i Inspecció Turística, Anna Martínez, atribueix aquesta concentració al fet que Girona acumula molts "pols turístics" on la demanda d'allotjament fa que aquest model vagi a l'alça, com és el cas del Pirineu, la ciutat de Girona i, sobretot, la Costa Brava.

Tot i que la normativa, que està en vigor des de 2012, obliga que l'activitat estigui registrada i l'Administració ha imposat 1.700 sancions en una dècada per un import de 9,7 milions d'euros, els operadors del sector admeten que les ofertes publicades a l'entorn digital dificulten la tasca, el que fa imprescindible una intensificació de les accions inspectores i de comprovació per evitar que prossegueixi el creixement exponencial de la xifra d'apartaments turístics a Catalunya.