Público
Público

El Canal d'Urgell tanca des d'aquest dimarts l'aixeta de forma anticipada per la falta de pluges, en una decisió inèdita

No fa ni un mes que es va iniciar la campanya de regadiu. És la primera vegada a la història que es pren una mesura tant dràstica, que provocarà que 50.000 hectàrees de cereals i d'arbres fruiters de la Plana de Lleida es quedin sense aigua. Els regants exigeixen compensacions per les pèrdues

25-4-2023 Dos regadors miren l'aigua del Canal d'Urgell el primer dia de la campanya de reg
Dos regadors miren l'aigua del Canal d'Urgell el primer dia de la campanya de reg. Oriol Bosch / ACN

El camp català viu una situació inèdita des d'aquest dimarts. El Canal d'Urgell, que subministra aigua a bona part dels camps lleidetans, ha tancat l'aixeta de forma anticipada per la falta de reserves d'aigua als embassaments d'Oliana i Rialb per la sequera. S'acaba així una campanya de regadiu que no ha durat ni un mes. És la primera vegada que es pren una mesura tant dràstica i s'atura el reg cinc mesos abans del que estava previst. La situació ha obligat els pagesos de la zona a modificar el tipus de cultius que sembren.

El tancament del canal afecta unes 50.000 hectàrees de cultius de les 70.000 que rega el conjunt de la infraestructura. Són principalment cultius de cereals i arbres fruiters de l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera, les Garrigues i el Segrià. Hi ha doncs unes 20.000 hectàrees que no es veuen afectades per la mesura, ja que el canal auxiliar, que porta aigua de la Noguera Pallaresa, no es troba en una situació tan crítica de reserves i en principi té la campanya assegurada fins al setembre. Els pagesos estimen que hi haurà pèrdues milionàries.

Es duplicarà la reserva d'aigua per abastir les poblacions durant l'estiu, quan el consum augmenta de manera exponencial

La Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell passarà a partir d'aquest dimarts, doncs, a aplicar el sistema de gestió de l'hivern, que consisteix a obrir el canal una setmana de cada tres. Per contra, es duplicarà la reserva d'aigua per abastir les poblacions durant l'estiu, quan el consum augmenta de manera exponencial.

Per tant, el canal no quedarà sec del tot. Sempre hi circularà una làmina d'aigua que serveix per garantir els abastaments de la població, indústria i ramaderia. I es que el canal porta l'aigua de boca per una població d'uns 77.000 habitants de cinc comarques de Ponent.

La situació és més complicada per al sector agrícola, que veu com amb prou feines podrà salvar la collita del cereal d'hivern. Ja fa setmanes que des de la comunitat de regants es va demanar evitar la plantació de panís o cereal d'estiu, ja que es tracta d'un cultiu que consumeix molta aigua. Els fruiters, principalment poma i pera, tampoc tenen la collita assegurada i l'aigua que es donarà puntualment només garantirà la seva supervivència davant la calor de l'estiu.

Crida dels alcaldes a estalviar aigua

Dilluns, alcaldes de municipis que s'abasteixen d'aigua del canal d'Urgell -una trentena d'alcaldes del Pla d'Urgell i representants de les comarques de la Segarra, l'Urgell, les Garrigues, el Segrià i la Noguera- van consensuar una carta per fer una crida a la població a racionalitzar l'ús de l'aigua davant la situació d'emergència per la sequera i per evitar "restriccions severes" si continua sense ploure. 

La decisió de tallar el reg del canal d'Urgell és de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), organisme estatal que depèn del Ministeri de Transició Ecològica. En la reunió de dilluns, els alcaldes també van reclamar als regants dels Canals d'Urgell que demanin a la CHE concrecions sobre quines seran les noves restriccions si no plou.

Fa uns dies, la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, va criticar la falta de planificació per part de la CHE i la seva "inacció" davant la sequera quan es va informar de l'excepcionalitat en la conca del Ter-Llobregat. Dilluns, Jordà va proposar per carta al ministre d'Agricultura, Luis Planas, signar un conveni per cofinançar la modernització del canal d'Urgell, on el Govern assumiria el 60% dels cost i el 40% restant l'Estat.  

¿Te ha resultado interesante esta noticia?