Què ha canviat Collboni i què no en les primeres setmanes d'alcaldia?

No han passat ni dos mesos des que Jaume Collboni va ser investit alcalde de la capital catalana gràcies als vots del PSC -el seu partit-, Barcelona en Comú i el PP, però algunes de les primeres mesures que ha aprovat el seu govern ja han servit per marcar perfil propi i allunyar-se de la seva antecessora, Ada Colau.

Un fet lògic si es té en compte que el programa electoral del PSC de cara a les eleccions municipals del passat 28 de maig era notablement diferent del dels Comuns, amb una clara aposta per reduir les regulacions turístiques, impulsar els grans esdeveniments, defensar l'ampliació de grans infraestructures i limitar l'expansió de les superilles. Alhora, però, també suposen esmenar parcialment l'actuació d'un govern -el de Colau- del qual el propi Collboni era el primer tinent d'alcaldia.

Els Comuns vol que al setembre Collboni concreti una proposta de govern de coalició

També hi ha hagut mesures continuistes, com ara mantenir les obres ja en marxa, la limitació de grups turístics a Ciutat Vella o tirar endavant la reforma de la Ronda Sant Antoni tal com s'havia acordat. Gestos que es poden interpretar com a mostres de complicitat amb BComú, que a través de la mateixa Colau ha instat Collboni a què al setembre els concreti una proposta per integrar-se a un govern de coalició, que amb la seva entrada passaria de 10 a 19 regidors, a només dos d'una majoria absoluta de 21. Una xifra que podria assolir-se amb l'ingrés d'ERC, una possibilitat que el seu líder barceloní, Ernest Maragall, no descarta. Repassem els principals canvis i continuïtats de les primeres setmanes de l'alcaldia de Collboni.

Final de l'urbanisme tàctic a Pelai

Aquesta mateixa setmana s'ha anunciat el que, fins ara, és el darrer canvi amb relació a l'anterior mandat: el final de l'urbanisme tàctic al carrer Pelai. El govern ha decidit afegir aparcaments de bicicletes, motos i nous espais per a la càrrega i la descàrrega dels comerços a les àrees fins ara reservades per a vianants. Segons la primera tinent d'alcaldia i responsable d'Urbanisme, Laia Bonet, la raó de la modificació és que els vianants no feien gaire ús d'aquests espais i que han decidit donar resposta a la demanda de més places d'estacionament al centre de la ciutat.

El canvi ha estat molt criticat per BComú, que a través de la regidora Janet Sanz, titular d'Urbanisme l'anterior mandat, ha manifestat que aquesta intervenció és un "retrocés" en el model de ciutat i no hi troba sentit més enllà de les "gesticulacions" del govern de Jaume Collboni: "No té rumb ni model de ciutat".

Per a Janet Sanz (BComú), Collboni "no té rumb ni model de ciutat"

No és l'únic canvi en matèria urbanística. Fa tres setmanes, el Govern va anunciar que no tiraria endavant el projecte per fer quatre "ecoxamfrans" al carrer Aragó, a través d'actuacions d'urbanisme tàctic a les cantonades. El projecte estava inclòs en els pressupostos participatius i pretenia fer guanyar espai als vianants amb actuacions provisionals als xamfrans d'Aragó amb Viladomat, Comte d'Urgell, Nàpols i Entença.

Per al districte de l'Eixample, la intervenció implicava pèrdua d'espai ocupat per serveis, com contenidors i places de càrrega i descàrrega, que són difícils de ressituar. També en aquest cas els Comuns han lamentat la decisió, una crítica que ha compartit l'entitat l'Eixample Respira, per a qui suposa "menysprear" la participació ciutadana.

En canvi, sí que es mantenen les diverses obres municipals que hi havia en marxa, si bé el govern no descarta fer-hi "ajustos" si ho considera pertinent. En aquest sentit, segueixen endavant els treballs per fer un carril bici a la Via Augusta, fermament defensat pels col·lectius en defensa de la mobilitat sostenible i, al contrari, atacat pel RACC, principal exponent del lobby automobilístic a la ciutat, amb l'argument que genera retencions.

La reforma de la ronda Sant Antoni, encaminada a la seva pacificació reduint-ne la presència del trànsit privat, també tirarà endavant com s'havia aprovat. En aquest cas es tracta de la principal rectificació en matèria urbanística del govern de Collboni, ja que el PSC hi havia votat en contra en l'anterior mandat, tot i formar part del govern de coalició, i havia promès que la revertiria en els primers 100 dies de mandat. Fa un mes, però, va rectificar, cosa que van celebrar els Comuns, per a qui el projecte garanteix "més espais per a les persones, més espais per fer vida".

A mig camí, en canvi, s'ha quedat la modificació de la limitació de 30 km/ als entorns escolars. Collboni no l'ha eliminat completament, sinó que seguirà aplicant-se quan els centres estiguin oberts i, en canvi, la limitació arribarà als 50 km/h quan estiguin tancats. Durant l'agost, amb les escoles tancades, la velocitat màxima de circulació, per tant, se situa en 50 km/h, mentre que a partir del setembre se situarà en 30 de dilluns a dissabte des de les 7h fins a les 22h, i a les nits, diumenges i festius s'elevarà en 20 km/h.

"Flexibilitzar" la reserva del 30% d'habitatge social

El primer ple municipal del mandat, celebrat el 28 de juliol, va servir perquè s'aprovés un increment del 4% del sou de l'alcalde, de tots els regidors i dels consellers de districte, a banda d'una millora del 5% de la retribució dels gerents municipals. La pujada suposa que Collboni passarà a guanyar 104.000 euros anuals. L'alça va aprovar-se amb els vots de PSC, Junts i PP, mentre que BComú va votar-hi en contra. Per als Comuns és un "increment innecessari" i la ciutat "té altres prioritats".

En l'àmbit turístic, de moment el nou executiu local ha decidit prorrogar durant un any el decret que limita els grups turístics a Ciutat Vella a un màxim de 20 persones, així com restringeix el nombre màxim de grups en espais saturats i prohibeix l'ús d'altaveus.

Collboni descarta canviar el Pla hoteler perquè puguin obrir establiments al centre, tot i estar obert a "parlar d'alguna excepció"

Pel que fa al Pla de regulació dels hotels, el Peuat, Collboni ha assegurat que descarta revisar-lo per permetre l'obertura de nous establiments al centre de la ciutat, tot i que s'ha obert a "parlar d'alguna excepció". Així mateix, ha recordat que les zones 3 i 4 de la ciutat que estableix el Peuat -les més allunyades del centre- sí que permeten el creixement d'establiments hotelers i, segons ell, poden assumir 4.000 noves places. De fet, tot i les restriccions, entre l'arribada de Colau a l'alcaldia -el 2015- i el 2021 -darrer any amb dades disponibles-, en conjunt Barcelona va guanyar 7.600 llits hotelers, passant de 67.600 a més de 75.200.

On sí que s'albira un canvi notable és en matèria d'habitatge, on l'alcalde ja ha apuntat que a la tardor vol portar el ple la proposta de "flexibilitzar" la mesura de la reserva del 30% de promocions immobiliàries per a habitatge social. Collboni defensa que la reserva física dels pisos es pugui substituir per un pagament, el que segons ell permetria incentivar la inversió privada i, alhora, que amb els recursos obtinguts l'Ajuntament compri solars o edificis per fer habitatge assequible.

Els Comuns s'oposen al canvi -que podria tirar endavant amb els vots de Junts-. Segons Lucía Martín, l'anterior regidora d'Habitatge, la de Collboni "és una aposta per la segregació social i pel blindatge dels beneficis milionaris del sector immobiliari".

Finalment, el dirigent socialista vol modificar a curt termini l'ordenança del civisme, amb un increment de les sancions i una major presència policial als carrers. Si bé els Comuns estan oberts a parlar sobre conductives incíviques vinculades a la massificació turística, s'oposen a endurir la persecució de col·lectius vulnerables, com els manters -o venedors ambulants-, que ja s'ha començat a produir les darreres setmanes.