Les investigacions de la Policia Judicial de Catalunya sobre el procés sobiranista català han enviat a la presó als presidents d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Cuixart i Jordi Sánchez; al vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i al conseller d'Interior, Joaquim Forn. Altres membres del Govern de Carles Puigdemont, dissolt per Mariano Rajoy, com Carles Mundó, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, van passar un mes a la presó preventiva.

També estan essent investigades rellevants dirigents de la CUP, com Mireia Boya i Anna Gabriel –refugiada a Suïssa i amb ordre de detenció a l'Estat espanyol–, o d'ERC, com Marta Rovira, així com l'ex cap dels Mossos d'Esquadra que declara aquest dijous a l'Audiència Nacional, acusat de sedició, Josep Lluís Trapero, qui podria acabar també ingressant a la presó.

Tots els informes que sustenten les causes que instrueixen el Jutjat Nº13 de Barcelona –on hi ha unes 300 persones investigades sota secret de sumari–, l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem depenen dels homes dirigits pel tinent coronel Daniel Baena, cap de la Policia Judicial de Catalunya.

Però, al mateix temps que dirigeix les indagacions contra els líders sobiranistes, Baena "està abocant les seves idees polítiques en unes investigacions que han de ser objectives", protesten companys seus de la Guardia Civil. "I això ens està portant a seriosos enfrontaments entre nosaltres, amb els companys desplaçats des de Madrid, amb els Mossos i amb mitja societat", denuncien aquestes mateixes fonts.

Alt comandament de la Guardia Civil a plena llum, Baena s'amaga en les ombres de Twitter sota el pseudònim de Tácito (@nmaquiavelo1984) i l'autodefinició com a "politòleg" per increpar persones que apareixen a les diligències que signa ell mateix, com al diputat Lluís Llach; corregir a periodistes que no segueixen del tot la línia que a ell li agradaria, com és el cas de Rebeca Carranco d'El País, Mayka Navarro de La Vanguardia o Anna Punsi de la  Cadena Ser. O per criticar les actuacions dels Mossos d'Esquadra.

I no dissimula molt. El 2 de febrer, quan l'Ajuntament de Barcelona va anunciar a través del regidor Jaume Asens que es personaria a totes les causes judicials per la repressió de l'1 d'octubre el seu comentari a Twitter va ser: "Estarem atents a veure si per això s'utilitzen diners públics". O el 14 de novembre quan el seu mitjà de capçalera, El Periódico, va publicar "L'independentisme posa el fre. Mas, Comín, Campuzano, Tardà i Òmnium se sumen a l'autocrítica de l'estratègia secessionista", la resposta de Tácito va ser: "Sí, però els processos no. Ara no s'atura. La Justícia no s'atura".

Intercanvi entre Tácito y la periodista Anna Punsi en el qual el primer li retreu que qualifiqui d' "assalt" l'entrada de la guardia civil "a cops de mall" en el col·legi electoral on pensaven que votaria el president Carles Puigdemont al referèndum de l'1 d'octubre

Baena és un dels pocs seguidors que Tácito té a Twitter i les seves dues personalitats comparteixen seguiment dels comptes a Twitter dels periodistes de successos que mantenen una estreta relació amb aquest comandament de la Guardia Civil. Relació a xarxes que ell sempre havia conreat des del seu càrrec com a cap provincial a Girona, "però que s'ha extralimitat amb tot el tema del procés i sobretot des de l'arribada del coronel Diego Pérez dels Cobos", expliquen els que treballen amb ell.

L'enviat especial del Govern a Catalunya, buròcrata de la Secretaria d'Estat des de l'època en què l'exministre de l'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba el va posar allí, només arribar a Catalunya va deixar en un segon pla a qui hauria de ser el seu superior, el general en cap de zona. "No sap coordinar equips, sap de política i té com a millor aliat al tinent coronel Baena, que és capaç d'intentar crear un relat judicial per justificar la rebel·lió que s'inicia amb les Diades de 2013", diuen d'ell altres membres de la Guardia Civil o de la Fiscalia.

El punt àlgid d'aquest conflicte intern entre els homes de Pérez dels Cobos i Baena (Policia Judicial de Catalunya) i els de les unitats centrals d'Informació o la Unitat Central Operativa (UCO) amb seu a Madrid es va produir la setmana passada. El tinent coronel va haver d'aclarir al canal de Telegram a través del que informa als periodistes de quines són les notícies que relaten bé els seus informes –en els quals es vincula a l'empresari Jaume Roures amb el procés o a Pep Guardiola per fer un discurs en favor de l'1 d'octubre– que l'autor: "No és la UCO. És Policia Judicial de Catalunya".

La notícia que seguia a aquest missatge la publicava El Mundo i informava que "La Guardia Civil acusa els dirigents independentistes d' "actuar amb tàctiques pròpies de la delinqüència organitzada". Exactament el que li va escriure Tácito a Lluís Llach el 30 d'octubre:

Resposta de 'Tácito' a Lluís Llach després que Carles Puigdemont s'exiliés, qualificant el Govern d' "estructures del crim organitzat".

Mossos i Trapero, al punt de mira

Baena sempre ha posat de manifest a través de Tácito el seu perfil fervorosament oposat als sobiranistes, als qui acusa de crear una "postveritat" per construir el seu relat. Per exemple, el 20 de novembre, amb les investigacions obertes i els polítics catalans a la presó, escrivia: "Que no. Que no es tracta d'acatar res. Es tracta del risc de fugida. Que la meitat de la seva “banda” es troba fugida de la justícia. Ja està bé de tanta postveritat". O, més clar, "Els que diuen que la terra és plana reconeixen la República de #catalunya".

Però el seu objectiu principal són els Mossos d'Esquadra. "A Baena li ha tocat viure el replegament de la Guardia Civil a Catalunya i haver de treballar amb la Policia autonòmica mai li ha agradat", explica una font d'aquest cos. I afegeix: "Baena era el responsable de la Guardia Civil davant els Mossos (coordinador d'investigacions), però es va retirar d'això fa molt per no tenir contacte amb ells i investigar al cos... Molt abans de tota la tempesta".

Aquest 30 de gener va tornar a deixar veure la seva animadversió per la forma de treballar dels Mossos en tasques de seguretat, quan centenars de ciutadans van entrar al Parc de la Ciutadella, on es troba l'edifici del Parlament de Catalunya. Tácito va exclamar: "I això és un dispositiu??!! Quina vergonya".

Missatge de Tácito qualificant de "vergüenza" el dispositiu dels Mossos d'Esquadra al Parlament de Catalunya el  30 de gener, día en què es preveia ple d'investidura del president de la Generalitat 

Molt abans, l'1 de novembre, ja havia deixat ben clar que la seva intenció no és la reconciliació:

Quan la periodista d'El País va publicar que "Jutges i Mossos intenten tancar ferides", el tinent coronel Baena, a través del seu alter ego, li va respondre: "com sempre: pobres @mossos igual @guardiacivil o @policia han fet “alguna cosa” per guanyar-se la confiança de Jutges i Fiscals #JoNoSocSegador". Ella li va contestar: "Vivim en relats que defugen la complexitat de la realitat. El primer totalitarisme és de pensament: si no diu el q creo, és postveritat". I ell va sentenciar: "D'acord. Però en aquest cas no es diu el que no crec, no es diu el que sé. I no sóc l'únic que ho sap".

De la confessió a la postveritat del desmentit

No és l'únic que ho sap, "però no es pot utilitzar informació privilegiada per les seves 'vendettas' contra els independentistes. Perquè nosaltres sabem que Tácito és el tinent coronel Baena i això no és postveritat, explica un persona amb la qual treballa habitualment.

Público es va posar en contacte directe amb Daniel Baena i aquest va començar per reconèixer que ell és Tácito a Twitter. Però quan se li va plantejar que les opinions que exposa en aquest compte semblen incompatibles amb l'obligació de fer informes equànimes sobre les recerques que ell dirigeix, va començar a fer marxa enrere.

Primer va adduir que Tácito era un grup de persones: "Diguem que és una cosa personal i tampoc té res a veure amb això… A part de que també ho gestiona una altra gent aquest perfil, que no sóc jo l'únic". Després va dir: "És un grup de persones, que no sóc jo, a més". I va acabar per asseverar: "O sigui, no sóc jo. Jo directament", argumentant finalment que al principi "pensava que es referia vostè a una altra cosa… No al perfil de Twitter".

Això sí que resultarà ser postveritat de la bona.