En el marc del debat sobre la negociació del traspàs d'algunes competències d'immigració a Catalunya, pactat entre el PSOE i Junts, un estudi recent del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) constata que el mercat laboral és incapaç de cobrir les demandes que genera, de forma que d'aquí a 20 anys, concretament el 2043, s'arribarà a la xifra de 600.000 llocs de treball sense assignar.

En la seva anàlisi sobre el model productiu i la immigració, el CEC conclou que en aquest període de dues dècades, al mercat s'incorporaran 1,6 milions de persones, mentre que se'n jubilaran 2,2. En aquest context, el degà del CEC, Carlos Puig de Travy assegura que la immigració pot ser una estratègia per afrontar el desafiament per ampliar la força laboral, però cal gestionar-la adequadament.

"És important que les polítiques d'immigració estiguin ben dissenyades i considerin la integració, la diversitat i les necessitats de la societat i l'economia", apunta Puig de Travy. En una línia similar, el sindicat CCOO Catalunya reivindica la necessitat de canviar el model d'acollida per evitar que els sectors productius que ocupen més població estrangera siguin els més precaritzats en relació amb les seves condicions laborals.

En la jornada de presentació de l'informe, el secretari d'Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat, Miquel Puig, va afirmar que en els pròxims anys, la immigració que arribi a Catalunya "serà majoritàriament de l'Àfrica central amb baixa formació, principalment perquè és la regió del planeta on la dona està menys empoderada i va pocs anys a l'escola".

Per la seva banda, la professora agregada del Departament d'Economia de la Universitat de Barcelona (UB) Judit Vall, fent una radiografia de la immigració actual a Catalunya, va assenyalar que "són homes i dones joves, amb reduït nivell educatiu, que ocupen un 25% de les feines elementals i que el 35% del total viu a grans àrees metropolitanes".

Vall va afegir que l'augment exponencial de l'arribada de dones immigrants joves a Catalunya ha provocat "una reducció d'un 5% a la bretxa salarial de gènere de la població nativa". "Les dones immigrants fan el treball de cures dels més petits i els més grans, cosa que ha permès que les dones natives surtin al mercat laboral i puguin millorar els seus ingressos salarials", destaca.

Un col·lectiu vulnerable i precari

Tot i aquesta millora salarial defensada per Judit Vall,  CCOO Catalunya qüestiona la suposada bona situació del col·lectiu de migrants. En aquest sentit, el coordinador del Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de l'entitat, Carles Bertran, advoca per "un canvi en el model d'acollida, de forma que els sectors on més ocupació té la població estrangera no siguin també els més precaritzats".

Bertran recorda que, tot i que el model demogràfic i d'ocupació de Catalunya pren com a base la mà d'obra forana, "si els llocs de treball no es cobreixen, és per les condicions laborals que els hi oferim". El coordinador del CITE alerta d'una realitat, sovint amagada pels sectors empresarials: la presència de més de 190.000 persones que es troben en situació irregular, però que estan ocupades en àmbits com el comerç, l'hoteleria, la indústria manufacturera o la construcció. En el cas de les empleades de la llar, un 53% són estrangeres. "Són situacions de vulnerabilitat, ja que les feines solen ser de baixa qualificació, temporals i d'una parcialitat no volguda".

Des de CCOO Catalunya es recela sobre el model laboral i l'acollida social que s'ofereix a les persones nouvingudes. "Demostra que l'ascensor social no ha funcionat". Per a Bertran, els estudis avalen que els joves fills de la primera generació que va arribar a Catalunya procedent d'altres països no han aconseguit una millor situació econòmica ni laboral, el que mostra el fracàs de les polítiques d'inserció.

Burocràcia administrativa

Davant d'aquest escenari, Carles Bertran demana agilitat administrativa per ser capaços de renovar més fàcilment els permisos de treball, alhora que els migrants coneguin més profundament els seus drets laborals. Per fer-ho possible, reclama una actuació més contundent de la Inspecció de Treball per "facilitar la inserció laboral amb les autoritzacions administratives i evitar la pèrdua de talent dels estrangers".

A la seva memòria del primer semestre de 2023, el CITE mostra un increment important respecte l'any anterior de les persones sense autorització administrativa per residir i treballar a l'Estat espanyol. La causa d'aquest fenomen, segons l'entitat, rau en l'existència d'una bossa de persones que no han pogut regularitzar la seva situació per les dificultats que genera un mercat de treball de baixa qualitat, atès que es requereix un contracte indefinit vinculat al Salari Mínim Interprofessional (SMI) o el salari del conveni de referència.

Aquest increment també té el seu origen en l'augment del nombre d'arribades de persones estrangeres un cop superada la crisi sanitària de la Covid-19.Les dades del CITE mostren la necessitat d'un canvi de model econòmic, o com a mínim productiu, en el qual el pes de la generació de riquesa s'hauria d'allunyar de determinats sectors, com l'hoteleria o la construcció, en què en moltes ocasions, les condicions laborals són precàries.

El CITE denuncia les deficiències de l'estat del benestar, ja que des del punt de vista social s'han acabat externalitzant serveis que no cobreix totalment el sistema públic de dependència, com la cura de les persones o de la llar. Per l'entitat, la instrumentalització política del mercat laboral i la seva relació amb la immigració obren la porta als discursos d'extrema dreta.