Catalunya només va rebre el 14% de les inversions de l'Estat a Renfe l'any 2021, mentre que la Comunitat de Madrid en va concentrar aquell mateix cas el 54,6%. La inversió total de Renfe Operadora, la quarta empresa amb més inversió pública aquell any, va sumar 644,9 milions. D'aquest import, Madrid va liderar el rànquing de despesa per territoris amb 352 milions, seguit de Catalunya amb 90,6 milions i Andalusia amb 55,7 milions.

Es tracta del més destacat de les dades difoses aquest dimarts pel Ministeri d'Hisenda per facilitar el càlcul de les balances fiscals, un compromís que forma part de l'acord tancat al gener entre Junts i el PSOE en la negociació dels decrets anticrisi. Les dades també mostren que més d'una vintena d'organismes estatals com Loteries o l'ICO van invertir únicament a Madrid aquell any.

A més de Renfe, el document també recull les inversions en altres empreses públiques. Per exemple, Adif Alta Velocitat va destinar 22,4 milions davant els 96,4 de la Comunitat de Madrid. En aquest cas, el Govern espanyol va invertir 1.089,7 milions i les majors partides van ser per al País Basc amb 174,7 milions, seguit de Galícia i Extremadura, amb 164,5 milions cadascuna. Pel que fa a Adif Catalunya va rebre 169,1 milions, que la Comunitat de Madrid, que en va percebre 66,9 milions. La partida a tot l'Estat era de 708,5 milions d'euros

En el cas de Ports de l'Estat, a Catalunya s'hi van destinar 89,2 milions d'euros dels 359,3 milions totals: va ser la comunitat que va rebre més inversió. La segueixen Andalusia amb 65,9 milions i Galícia amb 38,5. Tot i no tenir litoral, Madrid també va rebre inversió amb 1,18 milions d'euros: és l'única comunitat autònoma sense costa que rep inversió d'aquest organisme estatal. Una altra de les empreses públiques més destacades és Enaire, que el 2021 va destinar 799,8 milions d'euros: 76,9 milions a Catalunya i 121 a la Comunitat de Madrid, la comunitat que va rebre una major aportació.

Les dades no convencen el Govern

La difusió de les dades brutes d'inversió del Ministeri d'Hisenda permet que governs autonòmics, entitats privades, partits i patronals puguin fer el seu propi càlcul de les balances fiscals del 2021. Des de l'executiu espanyol, tanmateix, apunten que no realitzaran un càlcul oficial per part de l'Estat com s'havia fet en el passat. I ressalten que hi ha diferents metodologies per analitzar la inversió per territoris.

La difusió d'aquestes dades no ha convençut al Govern català. L'exectiu creu que no aporta "cap novetat" i demana territorialització de la despesa: "A quin territori destina l'Estat cada programa de despesa", ha indicat la Generalitat. "Hi ha 102.000 milions de despesa de l'Estat que el govern espanyol encara no ha dit en quins territoris es gasta. Pel volum que representen, disposar d'aquestes dades és un factor clau per calcular les balances fiscals. El dia d'avui, aquesta informació continua sent secreta", lamenten.