Diverses editorials, llibreries, autors i col·lectius socials han denunciat aquest dimarts "un procés d'externalització i privatització" de la diada de Sant Jordi. Ho han fet a través d'un manifest, en el qual acusen l'Ajuntament de Barcelona i els aparells gremials del sector del llibre de "tergiversar el seu esperit" i convertir el 23 d'abril en una "fira de pagament". Enguany, per primera vegada, les llibreries que vulguin posar una parada a Barcelona hauran de pagar una quota de servei.

El manifest compta amb més d'un centenar de firmes amb entitats com Contraescritura, Ediciones Sin Fin, Bauma editorial-impremta, Ed. Insòlita, La Conxita Llibres i Discos SCCL, La Tribu Llibreria, Pol·len Edicions, Llibreria Murmuri, Horiginal, Lo Diable Gros o Pluri Ediciones; i d'altres com Artibarri, Escola Arcàdia, Sindicat de Barri de Poble-Sec, Ateneu Llibertari de Gràcia, SOSMaristany, ERRO Grupo, Col·lectiu Punt 6 o Assemblea Raval Rebel.

Al document Volem un Sant Jordi popular! s'hi han sumat noms com el de Marta Roqueta, Blanca Llum Vidal, Dani Vilaró, Ana Polo, David Caño, Bel Olid, Enric Casasses, Carles Roig, Lluís Farré, Francisco Millán, Consuela Abellán, Santi Molera, Marta Minguella o Mónica Solanas, entre altres.

"Deriva neoliberal de la diada"

Els signants lamenten que des de fa un parell d'anys s'hagi configurat "un espai fet a mida" pels agremiats de certes entitats i institucions, recordant que el 2022 es va fer un primer comunicat on ja s'assenyalava "la deriva neoliberal de la diada" i es demanava que es "revertís la situació".

Enguany, però, el manifest lamenta que la situació ha empitjorat encara més, ja que aquest any per posar una parada en espais com el passeig de Gràcia o el passeig de Sant Joan caldrà pagar una tarifa, que va dels 96 als 485 euros. Per això, demanen revertir aquest procés, anul·lar el copagament amb una gestió pública i tornar a "un Sant Jordi popular".

També esperen que la seva posició generi "debat" per protegir i consolidar una diada "que sigui de tothom", "que es construeixi des de baix" i al marge de certes dinàmiques. Júlia Martínez, de Descontrol Editorial, ha lamentat en una roda de premsa aquest dimarts que en tot aquest temps no s'hagi generat un espai per parlar de tot plegat i que s'hagi optat per dictaminar uns terminis i unes condicions mancades de justificació.

En aquest sentit, han obert la porta a estudiar "accions legals" i fer altres actes que de moment els organitzadors han preferit no revelar. "Estem mirant fins a quin punt tot això és legal i veure què hi podem fer", ha afirmat Martínez. "En el meu cas no estem agremiades, i tampoc pagarem, hem buscat aliances amb altres entitats i llibreries per estar en espais públics que no estiguin dins de l'esquema del gremi, perquè ara mateix no és una entitat que ens representi", ha dit.

Miguel Martín, de Virus Editorial, ha subratllat que aquesta "divisió" genera formes d'exclusió.  "En alguns casos hem decidit participar, encara que sigui de pagament, perquè no volem que ens expulsin. Hem triat seguint ocupant aquests espais dins el model que proposen, però volem deixar clar que no és el nostre model, i que no volem que es mantingui", ha afegit. D'altres participants com és el cas de la Llibreria Acció Perifèrica tenen clar que no pensen pagar i que el seu objectiu no passa tampoc només per "fer caixa".