Por, respecte, tristesa, angúnia, neguit. Són algunes de les paraules amb què els igualadins defineixen les sensacions que van viure quan van confinar perimetralment la Conca d’Òdena al principi de la crisi sanitària. En un moment en què encara no es coneixia la magnitud de l’epidèmia, 24 hores abans que el president Quim Torra demanés el confinament domiciliari a tot Catalunya, els prop de 70.000 habitants d’Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Òdena van quedar aïllats de la resta del país. "Vam ser l’spoiler de Catalunya", assenyala l’alcalde, Marc Castells.

A la capital de l’Anoia s’hi havia declarat un brot de coronavirus descontrolat, amb especial afectació entre el personal de l’hospital comarcal. 400 dels 1.000 professionals sanitaris van estar en aïllament aquells dies, ja fos per ser positius o contactes estrets. Això va dificultar encara més la gestió d’una situació explosiva en un moment en què no hi havia el coneixement actual de la covid.

"Feia molta por, la gent no sortia al carrer". L’Alícia i el Manel tenen una carnisseria al centre de la ciutat, i van estar a peu de carrer en tot moment. "Ens feia respecte poder-nos contagiar", diu el Manel, però tot i això van optar per mantenir oberta la botiga i continuar donant servei als clients. Els hi van baixar les vendes, perquè només s’hi apropava la gent que vivia als voltants. L’Alícia recorda com al pas de vianants que es veu des de la botiga, hi havia sovint una patrulla policial preguntant a la gent on anava. Ells habitualment van a buscar el gènere a diferents llocs, però durant 25 dies només van poder vendre allò que els portaven.

Desenes d’agents dels Mossos d’Esquadra van estar més de tres setmanes controlant els accessos per carretera de la zona. No en podia entrar ni sortir ningú, ni tan sols per anar a treballar; només les mercaderies, i sota un protocol estricte. Es tractava d’un confinament inèdit fins llavors i que només s’ha repetit, i no tan dur, en comptades ocasions, com al Segrià durant l’estiu o al Ripollès i la Cerdanya a l’inici de les vacances d’hivern. "Va servir per parar el cop en un moment en què la transmissió era desconeguda", reconeix Castells.

El confinament perimetral es va ordenar el vespre del dijous 12 de març, quan a la ciutat ja hi havia 58 persones contagiades, 36 de les quals eren professionals sanitaris. A tot Catalunya, n’hi havia 261. Per tant, era una xifra molt important per una població de 40.000 habitants. En aquest context, la mesura era "absolutament necessària", considera el director assistencial de l’Hospital d’Igualada, Jordi Monedero. "Probablement va fer que altres territoris es poguessin preparar", afegeix. Tallar la mobilitat va impedir que el virus circulés, de manera que "es va poder controlar" la seva expansió pel territori.

El mateix dia 12, hores abans que s’anunciés de forma oficial, van circular rumors que hi hauria el tancament perimetral. "Sabíem que passava alguna cosa", explica Jenny Godó, que té una farmàcia a la plaça de la Creu. Aquells dies el seu sogre, que viu a la Cerdanya, estava a casa seva de visita. Va tardar cinc hores en poder sortir de la ciutat, per les cues que es van crear un cop fet l’anunci oficial del tancament.

"Vam ser els primers", recorda Gemma Cubí, propietària d’una botiga de roba a la Rambla. Recorda com pels carrers, immersos en un "silenci sepulcral", passava una furgoneta amb megafonia que instava els veïns a quedar-se a casa. Durant tot el dia. "Feia molta por", diu. Daniel Ávila té un estanc, també a la Rambla, i explica com la situació el va agafar "completament" per sorpresa. Des de la botiga, que com a servei essencial també va estar oberta tot el temps, tenia la sensació que estava en una "ciutat fantasma".

Castells assegura que van intentar enviar un missatge de tranquil·litat, perquè era palpable que "la gent estava molt espantada". Durant 25 dies, l’Ajuntament va oferir una roda de premsa diària per mantenir la ciutadania informada. Va ser en una d’aquestes compareixences en què es va produir un "conflicte important" amb la Generalitat. A principis d’abril, la consellera de Salut, Alba Vergés, va anunciar que el dia abans no hi havia hagut cap mort a la Conca d’Òdena. Però Castells la va contradir: hi havia hagut onze morts. Salut utilitzava les xifres oficials de morts per covid als hospitals, mentre que l’alcalde es va proposar mostrar "les xifres reals" a partir de les defuncions reportades per les funeràries i comparant-les amb les dels cinc anys anteriors. "Això ens permetia mostrar que el que passava no era greu, sinó molt greu", afirma.

Crisi de mortalitat

Habitualment, sense pandèmia, a la zona confinada hi ha entre un i dos morts al dia. Però la setmana en què hi va haver el pic de mortalitat, la xifra es va disparar fins a entre 16 i 18. "Aquesta crisi de mortalitat ens va suposar un estrès molt gran, perquè llavors no sabíem que la setmana següent començaria a baixar", apunta Castells. La funerària local els va demanar un frigorífic perquè no tenien capacitat. Dues setmanes després de l’inici del tancament, a Catalunya hi havia 6,9 morts per 100.000 habitants; a la Conca d’Òdena, la xifra s’elevava a 63,1.

"La sensació és que s’ha mort molta gent; hi ha les xifres, però darrere hi ha la realitat", apunta Jenny Godó. L’hospital va travessar un moment també de molta saturació. Van témer no poder assumir tots els pacients: un dia, en una hora, van arribar fins a 12 ambulàncies. "Estàvem desbordats als dos dies de tenir casos", afirma el director. Tot i tenir un pla de contingència, Monedero apunta que "als tres dies, l’última fase ja ens havia caducat". L’Ajuntament va muntar un dispositiu especial amb 100 llits a un poliesportiu, però finalment no va caldre utilitzar-lo perquè la corba ja va començar a baixar.

Afectació econòmica

Més enllà de la situació sanitària, aquells dies hi havia preocupació també per l’economia. El 28% del PIB de la zona està dedicat a la indústria. El fet que només poguessin entrar i sortir mercaderies essencials va obligar a aturar la producció de plantes europees que utilitzen components produïts allà. Tot i que s’hi va poder anar posant solució, Castells assenyala que els ERTO i els crèdits ICO per a empreses han estat clau perquè "l’economia aguanti", tot i que ara caldria allargar-los. Encara que veu probable que hi hagi hagut una major afectació econòmica a la Conca pel tancament, l’alcalde no creu que tinguin una situació massa diferent de la resta de Catalunya, perquè justament la indústria és un dels sectors menys afectats.

Tot i que en un moment assegura que van patir per si se’ls estigmatitzava com a "zona zero" del coronavirus, com van ser, Castells assegura que van aconseguir donar-li la volta per ser vistos "com a exemple de superació". Això no fa oblidar, però, el patiment viscut. Imatges de la funerària amb urnes i urnes de cendres que els familiars encara no havien pogut recollir pel confinament domiciliari van impactar Castells. "Això no ho oblidarem mai. Ha sigut molt gros", conclou, recollint una sensació generalitzada.