Público
Público
llei de seguretat ciutadana

El Congrés reprèn la llei mordassa per culminar una reforma pendent des de fa quasi tres anys

El Ple de la Cambra Baixa votarà una esmena a la totalitat registrada pel PP, amb la qual pretén tirar per terra els acords obtinguts en legislatures anteriors per a escometre una reforma integral de la polèmica norma.

Imagen de archivo de una protesta contra la ley mordaza.
Imatge d'arxiu d'una protesta contra la llei mordassa. Luca Piergiovanni / EFE

pilar araque conde

A la tercera va la vençuda, o això s'espera. El Congrés reprèn dijous que ve el tercer intent per dur a terme una reforma integral de la llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com la llei mordassa. Aquesta norma, una de les més polèmiques del Govern espanyol de Mariano Rajoy, es va aprovar a la Cambra Baixa amb l'únic suport del PP el març de 2015 i, des de llavors, ha estat a punt de ser modificada al Congrés fins a dues ocasions.

Dijous que ve, el Ple de la Cambra Baixa debatrà i votarà una esmena a la totalitat amb text alternatiu registrada pel PP, amb la qual busca mantenir la norma impulsada pel Ministeri d'Interior de Jorge Fernández Díaz davant la proposició de llei del PNB, que recull l'ampli consens entorn de la modificació de la llei obtingut des de fa gairebé tres anys.

Tot es remunta a febrer de 2019, al final de la XII Legislatura, quan els partits, que van treballar des de l'any anterior sobre les proposicions legislatives per derogar la norma presentades pel PSOE el 2016 i pel PNB el 2017, van aconseguir un principi d'acord per reformar múltiples articles de la llei mordassa, comptant fins i tot amb el suport del PP.

La despenalització de la presa d'imatges als agents, delimitar el terme de "seguretat ciutadana" per donar peu a l'"ambigüitat" o portar la pràctica dels registres corporals a les dependències policials "com a norma general" van ser alguns dels punts en comú. No obstant això, l'avançament electoral propiciat per la devolució del projecte de Pressupostos de 2019 va escombrar la Comissió d'Interior just abans que s'aconseguís un consens definitiu.

No obstant això, perquè els avenços aconseguits no es perdessin, els grups van sol·licitar als lletrats d'aquesta comissió un informe dels acords tancats, així com les propostes de correccions introduïdes per les diferents forces polítiques. Així, durant la breu legislatura resultant de les eleccions del 28 d'abril de 2019, el PNB va presentar una proposta de llei que recollia el resum de l'equip jurídic de la comissió, però la falta d'acord per investir al president del Govern espanyol va provocar una altra cita electoral, que va tancar de nou el Congrés i es va tornar a escombrar el segon intent per acabar amb aquesta llei tan qüestionada per les diferents associacions de defensa de drets i llibertats fonamentals.

Tercera proposta, últim intent?

Amb la formació del nou Govern espanyol de coalició, el grup basc va tornar a la càrrega i va registrar el gener de 2020 la iniciativa amb l'esperit i consens collit en les anteriors legislatures. En aquesta ocasió, va aparèixer un nou impediment que va obligar a retardar la seva tramitació (com va passar amb moltes altres iniciatives): la pandèmia del coronavirus. En conseqüència, l'activitat parlamentària ha estat durant diversos mesos sota mínims, centrada a aprovar mesures per lluitar contra l'emergència sanitària.

Una vegada la Cambra Baixa va anar reprenent la seva activitat habitual, el debat sobre la llei de seguretat ciutadana va tornar al setembre amb la presa en consideració de la mesura. El Congrés, per una àmplia majoria absoluta (203 vots), va admetre a tràmit la reforma. En aquesta ocasió, el PP va votar en contra, al costat de Vox. I ara el partit de Pablo Casado pretén tirar per terra els acords obtinguts per mantenir una llei que considera "imprescindible" per fer front al coronavirus.

El PP no vol tocar la llei i s'escuda en la pandèmia, quan precisament des de l'aplicació del primer estat d'alarma s'han imposat més d'un milió de propostes de sanció en aplicació de la norma vigent. Al·lega que obrir ara un procés "complicat" i estendre'l en el temps, "amb crítiques polítiques i opinions jurídiques creuades", generarà "una evident inseguretat jurídica" tant per a les autoritats com per a les Forces i Cossos de Seguretat i els ciutadans, que han d'exercir els seus drets i llibertats "enmig de mesures restrictives, tancaments a la mobilitat i estats d'alarma". I afegeix: "Ja és suficient l'alarma i la inseguretat generada pel Govern al no escometre les modificacions legals necessàries i urgents per a no haver de recórrer permanentment a l'excepció constitucional prevista en l'estat d'alarma".

Polèmiques mesures

Cal destacar que la present norma, que ha rebut l'aval del Tribunal Constitucional gairebé íntegrament, contempla diverses mesures polèmiques. En essència, entre els 44 apartats que el PNB vol retocar estan l'eliminació com a infracció greu de l'ús no autoritzat d'imatges o dades dels agents i la falta de respecte a una autoritat pública o funcionari, a més de suprimir la possibilitat de fer escorcolls en la via pública o la incorporació de tres disposicions finals per revisar el procediment legal de les devolucions a la frontera. També, amb la nova norma, no es castigaran actuacions com la pertorbació d'espectacles o oficis religiosos, actualment considerades per infraccions greus.

En la proposició de llei s'escometen rellevants reformes en la línia del principi interpretatiu de l'acció dels poders públics en relació amb la seguretat ciutadana, pel qual "ha de prevaler la interpretació més favorable a la plena efectivitat dels drets fonamentals i llibertats públiques, singularment dels drets de reunió i manifestació, les llibertats d'expressió i informació, la llibertat sindical i el dret de vaga", resa el text.

Així mateix, la norma sosté que el règim sancionador "ha de respectar els principis i garanties de la potestat punitiva de l'Estat", i pel que fa a la fase normativa, la proposició per reformar la "llei sancionadora prèvia" impulsa el principi de legalitat "en la seva manifestació de taxativitat, el de responsabilitat personal per fets propis, el de culpabilitat, el de non bis in ídem i el de proporcionalitat".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?