La central nuclear de Cofrents va entrar en servei el 1984 amb una vida útil estimada de 25 anys. Enguany en farà ja 37, després que el 2011 ja se li prorrogara la llicència per una dècada. Ara, quan ja tocaria el seu tancament, hi ha sobre la taula una nova pròrroga fins al 2030, data a partir de la qual Iberdrola –propietària de la central- i Enresa –empresa pública de gestió dels residus nuclears- haurien pactat un pla de desmantellament. La decisió final, però, la de prendre la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. I la data límit és el 20 de març.

Des del Foro Nuclear, l’associació que representa la patronal del sector, s’insisteix en el valor "absolutament estratègic" de la central Cofrents, responsable per si sola del 3,7% de la producció elèctrica de l’Estat espanyol i "sense generar gasos d’efecte hivernacle". A més, "es tracta d’una font estable, que no depèn de les variacions climàtiques, tal com s’ha demostrat en la darrera onada de fred".

En canvi, des de la plataforma Tanquem Cofrents, que aplega la totalitat del moviment ecologista valencià i bona part del teixit associatiu del país, s’assegura que la producció elèctrica de les nuclears no només és "totalment prescindible", sinó que tampoc és rendible, ja que les renovables són actualment molt més competitives. "Tenim una potència instal·lada d’uns 130 gigawatts i un consum que ronda els 40. Les nuclears representen poc més de 7 GW, o siga que es podrien apagar demà mateix i no passaria res, no hi hauria cap apagada", assegura la portaveu de la plataforma, Lourdes Tejedor. "A això cal sumar-hi que les elèctriques estan pressionant per aconseguir un preu mínim per a l’energia nuclear, ja que estan tenint pèrdues", assegura l’activista. Llavors, com s’explicaria aquesta voluntat de les empreses de mantenir obertes unes centrals deficitàries? Tejedor sospita que "un cop renovada la llicència per deu anys, en un parell anuncien el tancament i exigeixen al Govern que els indemnitze pel lucre cessant. Seria una situació similar a la que s’ha creat amb el Castor".

Una central segura?

El 17 de febrer, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) aprovava informar favorablement a favor de la renovació de la llicència, en considerar que el funcionament de la central és "correcte", superant-se així el principal escull tècnic per a mantenir Cofrents oberta. A preguntes d’aquest diari, des del Foro Nuclear es van remetre a aquest posicionament del CSN en el debat sobre la seguretat.

Sobre el terreny, però, la cosa es veu diferent. Guillem Masid va treballar en la neteja de la central durant la seua última parada tècnica, el 2019. Va ser acomiadat abans d’acabar la feina per negar-se a entrar en l’àrea coneguda com el pou sec, annexa al reactor. "Quan vam arribar allí ens van dir que el cos podria absorbir fins a 50 microsiervets el dia, però en aquella sala n’arribaves a rebre 200 per hora. Portaves un aparell que xiulava cada volta que superaves un nombre de microsiervets, i depèn de quina sala allò era un festival", recorda Masid. De la seua experiència li va xocar "l’envellida" que estaven les instal·lacions: "semblava una escena de la sèrie Txernòbil", explica. De fet, les portes de les diferents sales estan diferenciades amb diferents colors segons el nivell de radiació, del verd al roig. "Ens van dir que aquesta era l’única central espanyola que tenia portes taronja i roig. És obvi que emet un nivell alt de radiació".

Tejedor recorda que "el risc zero no existeix" i que "Fukushima també era segura fins al dia abans de l’explosió". Encara que no amaga la seva desil·lusió amb l’informe del CSN, a qui acusa de ser "pro-nuclear", també recorda que el 2009 va emetre un altre informe on assenyalava Cofrents com la central "amb més incidents i més emissions" i "alertava de la baixa cultura de seguretat" que hi imperava.

La renovació, a més, incorpora un problema afegit. La piscina de residus de Cofrents es troba pràcticament plena, així que si la central allarga el seu funcionament una altra dècada, es generarien entre 250 i 300 tones de residus radioactius que no tenen un lloc on guardar-se. La solució de la central s’anomena "Magatzem Temporal Individual" (ATI, en les sigles en castellà), que, segons, Tejedor no compleix les mínimes mesures de seguretat, ja que "es troba a l’aire lliure i només recobert per una llosa de ciment d’un metre de gruix".

Oposició social

Des de principis de desembre, Tanquem Cofrents va multiplicar la pressió social per aconseguir la no renovació de la llicència. A més d’accions al carrer i mobilitzacions com una convocatòria a pujar diferents cims del País Valencià amb banderoles de la plataforma, va aconseguir que la majoria de Les Corts representada pel PSPV, Compromís i Podem renovaren la seua Proposta no de llei del 2017 –a la qual també s’hi afegiria ERPV- exigint el tancament de Cofrents. L’única declaració d’aquest tipus aprovada en un parlament autonòmic. "Aquesta declaració hauria de tindre prou pes davant la ministra Ribera –explica el diputat de Compromís Juan Ponce-. Ja ens vam manifestar fa quatre anys, però llavors estava Rajoy, que ara s’haja renovat, governant qui governa en Madrid hauria de valdre perquè s’escolte la voluntat del poble valencià". La resposta de Ribera, però, no ha estat taxativa per ara. El diputat al Congrés Joan Baldoví, li preguntaria directament a la sessió de control del passat 24 de febrer, però la ministra va desfer-se en evasives.