Público
Público
PAÍS VALENCIÀ

Toni Cantó: futur líder a Ciudadanos o canvi de vaixell imminent?

El resultat electoral de Ciutadans a Catalunya marca un futur molt complicat pel partit al País Valencià. I enmig de la crisi es disparen els rumors sobre els moviments del seu líder.

Toni Cantó
El portaveu de Ciudadanos a les Corts Valencianes, Toni Cantó. Manuel Bruque / EFE

Les eleccions autonòmiques del 28 d’abril del 2019 van convertir-se en un èxit per a Ciudadanos i el seu cap de llista, Toni Cantó. 470.000 vots, un 17,5% de l’electorat i 18 diputats. Tercera força per darrere només del PSPV i el PP, a qui gairebé va empatar. Va quedar-se a només 38.000 vots dels populars. D’això no fa encara ni dos anys, però sembla una eternitat. Ara per ara, la formació no tindria ni tan sols garantida la representació parlamentària.

Encara que, si no passa res inesperat, encara queden més de dos anys per a la pròxima cita electoral, Ciudadanos en general i Toni Cantó en particular, s’enfronten a una disjuntiva que, en paraules de l’experta en comunicació política, Teresa Ciges, conté tres opcions possibles: "Quedar-se com està i intentar reforçar el projecte polític propi, buscar la confluència amb el PP o, ja com a Cantó, saltar individualment al PP".

La primera via implicaria intentar aglutinar els opositors interns a l’equip d’Inés Arrimadas al voltant del líder valencià. Una possibilitat que el mateix Cantó ha alimentat, en convertir-se en la figura més mediàtica del partit que ha criticat la decisió de l’actual direcció de Ciudadanos d’acostar-se massa al govern de Sánchez, la raó que hauria motivat la davallada electoral a Catalunya, segons aquests crítics. Una oposició sorprenent, amb tot, tenint en compte les aproximacions del mateix Cantó amb Ximo Puig dels darrers mesos. "Cantó no està a favor ni en contra d’Arrimadas, de fet, va votar-li tot a favor als òrgans del partit i ara que la cosa es torça se li posa en contra, però aquest és el seu tarannà oportunista. Cantó sempre és de Cantó", explica a Públic un antic dirigent de Ciudadanos que el coneix bé. A més, cap font consultada preveu que Ciudadanos puga sobreviure com a força parlamentària a les Corts valencianes amb l’actual llei electoral, que obliga a treure un 5% dels vots al conjunt autonòmic. I el mateix Cantó votava, fa sols dues setmanes, en contra de la tramitació de la nova Llei Electoral Valenciana (LEV) que podria rebaixar aquest llistó al 3%. "Un 5% no el trauran ni de broma. Un tres encara tindrien opcions. Encara que el problema és que l’estructura del partit no aguantarà dos anys, aviat veuràs com comencen a fugir càrrecs com les rates", explica Alexis Marí, qui va fer de Síndic de Ciudadanos fins al 2017.

Malgrat que encara estiguen a temps de canviar el sentit del seu vot –imprescindible per a l’aprovació definitiva de la llei, que necessita el suport de 66 diputats- tampoc això garantiria que la LEV arribara a bon port. Marí, qui va capitanejar un primer intent de reforma l’anterior legislatura, recorda "el poc interès del PSPV per tirar-la endavant. Sempre diuen que sí però al final sempre troben una excusa". "El sol canvi de la llei qüestiona el bipartidisme, perquè pot promoure la dispersió del vot, i per això no interessa mai als grans partits", apunta Guillermo López, professor de comunicació política a la Universitat de València.

L’abraçada de l’ós popular

Descartada per massa complexa la salvació del vaixell taronja, en la premsa valenciana ha començat a agafar força el rumor d’una possible confluència amb el PP, siga en forma de fusió, d’absorció o de coalició. El destí d’Unió Valenciana és especialment recordat. "Pense que aquesta opció no li interessa al PP –explica Ciges-, ja que, a diferència de Catalunya, la seua estructura territorial és molt forta i a les confluències electorals, dos més dos no sempre sumen quatre". Aquesta analista considera que "a Ciudadanos sí que li interessaria, encara que l’aliança siga una abraçada de l’ós, els permetria salvar els mobles i evitar la possible desaparició".

La darrera opció és la salvació personal de Cantó, saltant, probablement, al PP. "Cantó és un oportunista, no té escrúpols, i si demà poguera col·locar-se a Esquerra Unida juraria que ell sempre ha estat del Frente Farabundo Martí", explica algú que l’ha conegut des dels temps d’UPyD. "Llavors –continua aquesta font- va votar tot el que deia Rosa Díez contra els crítics i al cap de tres setmanes va aparèixer acusant Díez del desastre electoral i assegurant que ell ja ho havia avisat". Una altra veu, aquesta pròxima a Compromís aposta pel salt a Vox: "Divendres mateix a les Corts va definir Vox com un partit completament democràtic, no para de fer-los la rosca".

Ciges, però, veu molt més probable el salt al PP. "Vox queda massa allunyat del seu perfil centrista i al PSPV una figura així li restaria", assegura l’analista, qui, en canvi, creu que al PP li beneficiaria "una figura que és molt mediàtica, que cau simpàtic, especialment entre els joves i que l’ajudaria a renovar la seua marca, a presentar-se com un projecte que és atractiu i que suma gent, un poc com han fet amb Lorena Roldán a Catalunya". Això sí, Ciges arrisca més i aposta per un retorn de Cantó a Madrid: "sempre ha tingut una mirada estatal, el País Valencià no li interessa especialment. En canvi, a Madrid hi estaria més còmode".