Público
Público

La Covid exacerba la desigualtat: els deu més rics dupliquen les seves fortunes i el 99% restant percep menys ingressos

Un informe de l'organització Oxfam Intermón, fet públic coincidint amb l'inici del Fòrum Econòmic de Davos, adverteix que la desigualtat extrema provoca morts

Desigualdad
La pandèmia ha incrementat la desigualtat. EFE

Lluitar contra la desigualtat econòmica podria evitar la mort a unes 21.000 persones diàries al món, o el que és el mateix, salvaria la vida a una persona cada quatre segons. I aquesta seria, a més, una estimació conservadora basada només en dades del nombre de morts provocades per la manca d'accés a serveis de salut, la violència de gènere, la fam o les crisis climàtiques.

Així ho afirma Oxfam Intermón en un nou informe titulat Les desigualtats maten, que ha donat a conèixer coincidint amb l'inici del Fòrum Econòmic de Davos, una cita que reunirà entre el 17 i el 21 de gener les personalitats més riques i poderoses del planeta.

L'informe revela que durant la pandèmia de la Covid-19 la desigualtat no va deixar de créixer i que els homes més rics del món van incrementar la seva fortuna de manera obscena. Segons estimacions de l'organització no governamental, els deu homes més rics del món han duplicat la seva fortuna en els darrers dos anys de pandèmia, que ha passat de 700.000 milions de dòlars a 1,5 bilions, fet que suposa que han guanyat uns 1.300 milions de dòlars al dia. Una pandèmia que, per contra, ha empitjorat els ingressos del 99% de la població mundial, fet que ha tingut com a conseqüència que 160 milions de persones han passat a engrandir les estadístiques de pobresa.

L'opulència d'aquesta desena d'homes més acabalats és tal, afirma Oxfam, que encara que perdessin el 99,999% de la seva riquesa, continuarien sent més rics que el 99% dels habitants del planeta.

Els milmilionaris van incrementar els seus ingressos en cinc bilions de dòlars durant la pandèmia

L'informe ressalta que la pandèmia del coronavirus no ha tingut la mateixa conseqüència per als habitants del planeta i ha exacerbat fins a límits desconeguts els nivells de desigualtat. Aquesta afirmació es veu reflectida en la dada que afirma que des de l'inici de la pandèmia, a nivell mundial, els milmilionaris han augmentat la seva fortuna en cinc bilions de dòlars, una quantitat superior a la que van acumular al llarg dels darrers 14 anys.

"Es tracta de l'increment més gran de la riquesa dels milmilionaris des que es tenen registres", afirma l'informe. I per exemplificar el que aquestes alarmants xifres representen proposa un exercici: si, per exemple, s'apliqués un impost excepcional del 99% sobre la variació de la riquesa generada des del començament de la pandèmia pels deu homes més rics, "allò recaptat serviria per produir suficients vacunes per a tothom, així com per finançar serveis de salut i protecció social universals, dotar de recursos les necessàries mesures d'adaptació climàtica i reduir la violència de gènere a més de 80 països". Tot i així, aquests deu homes continuarien tenint 8.000 milions de dòlars més que abans de la pandèmia.

"No ha resultat mai més urgent posar fi a unes desigualtats tan violentes i obscenes, trencant amb l'acumulació de poder i de riquesa extrema de les elits. No hi ha marxa enrere, és el moment d'impulsar mesures fiscals per redistribuir aquests beneficis extrems i que es reintegren l'economia real per salvar vides així", afirma Franc Cortada, director d'Oxfam Intermón.

A Espanya la tendència no és gaire diferent. Segons els càlculs d'Oxfam, només durant el primer any de la pandèmia els 23 principals milionaris espanyols han vist incrementada la seva riquesa un 29%, mentre més d'un milió dels seus conciutadans van passar a trobar-se en situació de carència severa. Per explicar aquest increment de desigualtat, Oxfam recorda que les polítiques d'austeritat implementades durant la crisi anterior van suposar un descens continuat de la despesa sanitària pública total. Els anys de dinamisme econòmic previ a la Covid-19 no es van traduir en una recuperació d'aquests recursos. "No ens podem permetre veure com s'ensorra el nostre sistema públic de salut, mentre uns quants veuen augmentar la seva riquesa. No és just", afirma Cortada.

Més de 135 anys per assolir la igualtat de gènere

L'informe afirma que de la injecció econòmica de bilions de dòlars dels bancs centrals i dels governs per salvar l'economia, una gran part d'aquests fons van acabar a les butxaques dels més rics, que han aprofitat l'auge dels mercats borsaris i altres actius, tenint com a resultat un gran increment de riquesa per a uns quants, però més deute públic per a tothom.

Oxfam estima que la desigualtat entre països s'incrementarà per primera vegada en una generació i que si alguna cosa ha posat de manifest la pandèmia és la violència econòmica que recau sobretot sobre les dones i les nenes, així com amb les persones pertanyents a grups racials o situació d'exclusió.

Enlloc de millorar i haver impulsat un canvi en els hàbits, cada nova onada de la Covid-19 ha fet augmentar el pes del treball de cures no remunerada que recau sobre les dones i les nenes. Si abans de la irrupció de la pandèmia s'estimava que s'assoliria la igualtat entre homes i dones en 99 anys, ara l'estimació és que se'n necessitaran 135.

Per pal·liar aquesta situació de tremenda desigualtat creixent, Oxfam demana que es posin en marxa més polítiques públiques i impulsar mesures fiscals per redistribuir aquests beneficis extrems i que es reintegrin a l'economia real. Que els impostos dels més rics serveixin per invertir en recursos de salut i protecció social universals, mesures per a l¡adaptació a la crisi climàtica, assegurar l'accés universal a la vacuna contra la Covid-19, o prevenir la violència de gènere.

Oxfam Intermón, a més, demana al Govern espanyol que aprofiti la redacció del proper Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària per avançar en la progressivitat i suficiència del sistema tributari espanyol en conjunt. També que garanteixi que els fons de recuperació de la Unió Europea (NGUE) siguin una oportunitat real i efectiva per reduir les desigualtats, combatre els efectes de la crisi climàtica i beneficiar la població que es troba en més risc de vulnerabilitat. Demana, a més, reforçar les polítiques de protecció social, que durant la pandèmia s'han demostrat essencials per reduir les bretxes socials existents al nostre país i que llasten el potencial en moments de recuperació econòmica.