Público
Público
MOBILITAT

Crítiques a les tarifes per recarregar un vehicle elèctric al carrer

L'Ajuntament de Barcelona defensa la mesura per cobrir la inversió, mentre que els venedors i Som Mobilitat demanen ajudes directes i incentivar la mobilitat sostenible amb preus ajustats

Un punt de recàrrega a Barcelona.
Un punt de recàrrega a Barcelona. Ajuntament de Barcelona

Des del passat 18 de gener, l'Ajuntament de Barcelona ha tancat la barra lliure que suposava la recàrrega de vehicles elèctrics a la via pública. Aquesta acció, que fins ara era gratuïta en els 500 punts de connexió de què disposa el consistori a la capital catalana a través de l'empresa pública Barcelona Serveis Municipals (BSM), ha passat a ser de pagament. Les tarifes que s'han presentat varien en funció del tipus de vehicle (cotxe o motocicleta), de si la càrrega es fa en els dispensadors energètics ubicats al carrer o en un aparcament públic, o si es porta a terme de dia o de nit. A més, el preu també canvia en funció de si el procés de recàrrega és ràpid o lent. Abans d'aquest nou sistema, la càrrega domèstica costava entre 1 i 2 euros per cada cinc quilòmetres, mentre que en els punts públics ara costarà entre 3,6 i 7,8.

L'Ajuntament de Barcelona ha plantejat bonificacions a col·lectius professionals i als usuaris habituals. Així, resulta més econòmic carregar el vehicle de nit i en un aparcament habilitat. El consistori manté la gratuïtat de la zona blava, en què els cotxes elèctrics no paguen. Malgrat aquestes suposades avantatges, la decisió ja ha tingut les primeres crítiques entre entitats tan aparentment oposades com Fecavem, la patronal dels venedors, i la cooperativa Som Mobilitat. Totes dues estan d'acord a impulsar una tarifa de recàrrega, però no de la manera que s'ha fet i amb un preu tan elevat que desincentivi la mobilitat sostenible.

Des del consistori de la capital catalana, la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, justifica la iniciativa perquè "l'energia es paga i cal establir el sistema per créixer en punts de recàrrega públics i privats". Afegeix que "si volem augmentar la xarxa d'electrolineres, l'única fórmula possible és implantar un petit pagament". En una setmana, segons Alarcón, més de 200 ciutadans han comprat l'abonament anual per aparcar i recarregar el seu vehicle. Durant el primer any, el seu cost és de 25 euros. A partir del segon, s'incrementa fins als 50 euros anuals.

L'ús eficient de la infraestructura

Amb raons similars, BSM, l'empresa municipal que gestiona els aparcaments públics on s'ubiquen les instal·lacions, assenyala que el canvi "garantirà un ús eficient de la infraestructura i cobrirà la inversió, que es destinarà a mantenir i fer créixer la xarxa de punts de recàrrega". Un pas més enllà va el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, que precisa que "els preus havien de deixar de ser gratuïts per llei i cal que aquests siguin competitius per consolidar l'arribada de el vehicle elèctric i que no es freni la seva expansió".

Eloi Badia: "els preus havien de deixar de ser gratuïts per llei i cal que aquests siguin competitius per consolidar l'arribada de el vehicle elèctric"

Aquesta anàlisi la rebutgen la patronal dels venedors, Fecavem, i el Gremi del Motor de Barcelona, que afirmen sentir-se "sorpresos i indignats" per la mesura. Les entitats lamenten que s'apliqui la taxa sense avís previ i que "Barcelona esdevingui l'única ciutat de l'Estat que ha emprès la iniciativa, provocant que resulti igual de car carregar electricitat que gasolina". El rebuig es produeix a més per ser "precisament en un consistori que vol pregonar i abanderar la lluita contra el canvi climàtic".

El president de Fecavem, Jaume Roura, proposa que l'Ajuntament de Barcelona atorgui ajudes als compradors d'un vehicle elèctric i incorpori altres de nous a la flota de la ciutat, retirant els més antics. "Per avançar en aquest camí, plantegem una reunió amb l'alcaldessa Ada Colau per concretar i presentar-li el pla". Per incrementar la presència d'aquest tipus de mobilitat pels carrers de la capital catalana i que es pugui executar una transició sostenible, Roura demana que es compatibilitzin els drets i obligacions dels usuaris.

Energia a preu raonable

"Les noves tarifes penalitzen la implantació de la mobilitat perquè l'Ajuntament de Barcelona ven l'energia a un preu tres vegades més car del que costa comprar-". Així s'expressa el president de la cooperativa Som Mobilitat, Ricard Jornet. En incrementar els costos, Jornet creu que l'estalvi en combustible que s'aconsegueix amb un vehicle elèctric amb relació a un tradicional s'acaba perdent. "La norma perjudica clarament als veïns de Barcelona que vulguin tenir el seu cotxe aparcat a les instal·lacions de BSM".

Som Mobilitat, igual que la patronal dels venedors, està d'acord que es cobri per l'energia generada, però no "a un import desorbitat, sinó a un que cobreixi el cost i amb un petit marge per al consistori". Per a l'entitat, la decisió del model radica en les tarifes. Així mateix, Jornet alerta que si no s'abona una quota anual, en realitzar un ús esporàdic dels punts de càrrega, "la tarifa encara es dispara més". La proposta de Som Mobilitat implica incentivar l'ús de la mobilitat sostenible compartida amb un valor raonable de l'energia, ja que consideren que el negoci real de BSM s'hauria de donar només en el lloguer de les places d'aparcament.

En defensa de la iniciativa ha sortit l'entitat Ecologistes en Acció. L'organització valora com a molt positiva la decisió de l'Ajuntament de Barcelona d'eliminar la gratuïtat de la càrrega de vehicles elèctrics. En un comunicat, aplaudeix que "se suprimeixi la discriminació que patia la ciutadania que es mou per mitjans no motoritzats, que ha de pagar els seus desplaçaments, mentre que amb diners municipals s'ha finançat gratis la mobilitat d'un mitjà de transport considerat falsament ecològic".

Encara que BSM ha anunciat que té previst ampliar de forma progressiva la xarxa de punts de càrrega fins a l'any 2024 al carrer i en els aparcaments, el repte immediat que se li presenta és aconseguir un consens i adaptar les tarifes amb un preu al voltant de el cost de l'mercat en el procés de venda de l'energia.

Les vendes de cotxes cauen un 28% el 2020

L'any 2020 es va tancar a Catalunya amb un descens del 28,82% en les matriculacions de cotxes, una dada una mica millor del que preveien des de la patronal Fecavem i el Gremi del Motor. En total, es van vendre 108.831 turismes. El percentatge de baixada és inferior al 32,3% del conjunt de l'Estat i es va modular amb les dades de desembre, ja que alguns compradors van avançar les seves operacions per evitar l'augment de l'Impost de Matriculació o el del CO2, que han arribat amb el nou any, i l'eliminació dels incentius fiscals que suposaven els plans d'ajuda estatals 'Moves' i 'Renove'.

Menys contaminació per la pandèmia i la baixada del trànsit

L'anuari del portal Contaminació Barcelona constata mínims històrics en els nivells d'emissions contaminants i de soroll

Un any excepcional com el passat 2020 ha portat registres inèdits en els nivells de contaminació de la ciutat de Barcelona, a la baixa. Les dades, aportades per l'anuari del portal Contaminació Barcelona, mostren com les restriccions de mobilitat i de l'activitat econòmica per frenar l'expansió de la pandèmia de la Covid-19 han fet que el percentatge de contaminació baixés un 28% a les estacions de trànsit, situades en punts de molta densitat circulatòria. De fet, l'informe mostra que, per primera vegada en dues dècades, cap de les estacions de mesurament ha superat els llindars fixats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

En el cas de les estacions de fons, ubicades en punts amb menys trànsit, la reducció de l'últim any ha estat del 25%. L'anuari de Contaminació Barcelona reflecteix que en les setmanes més dures del confinament domiciliari de març de 2020, "el nivell de soroll va disminuir fins als 4,9 decibels, indicador que se situa per sota de les recomanacions de l'OMS". El miratge va durar poques setmanes i amb l'arribada de la desescalada es van recuperar els valors habituals.

En les seves estimacions, el portal apunta que el nivell de trànsit en els dies laborables de 2021 hauria de decréixer un 12% amb relació a l'època anterior a la pandèmia per "garantir que totes les estacions es mantinguin estructuralment amb una mitjana anual per sota dels nivells legals màxims establerts a la UE pel diòxid de nitrogen". Com a exemple, Barcelona Contaminació indica que el trànsit mitjà registrat entre els mesos de setembre i desembre està lleugerament per sota del que seria desitjable per complir amb aquest requeriment.

Paral·lelament, al portal s'observa com la pandèmia ha provocat una crisi de confiança en el transport públic. L'ús de la xarxa s'ha rebaixat un 46% i per a aquest any es preveu que segueixi fent-ho entre un 20 i un 30. Barcelona Contaminació adverteix que el baix nivell d'utilització "posa en risc el sistema de transport i les inversions compromeses per la millora de la xarxa".

Com deures a l'Ajuntament de Barcelona, l'entitat insta que aquest iniciï un procés participatiu en el qual s'abordi la planificació específica contra la contaminació local i de el soroll. En aquest cas, des del portal es tem que la manca d'estratègia municipal comporti la pèrdua d'algun dels èxits obtinguts en aquests dos àmbits.