Público
Público

Cultura Àlvar Valls guanya el Crexells de la mà de Verdaguer

'Entre l'infern i la glòria', una novel·la biogràfica sobre l'autor de 'Canigó', ha obtingut el premi més prestigiós del país per a narrativa ja publicada. Des que va arribar a les llibreries, l'obra ha gaudit d'una excel·lent resposta de crítica i públic

Àlvar Valls als jardins de l'Ateneu Barcelonès, després de rebre el Premi Creixells.
Àlvar Valls als jardins de l'Ateneu Barcelonès, després de rebre el Premi Crexells. Carles Bellsolà

Sorpresa relativa al Crexells. El veterà Àlvar Valls ha estat proclamat aquest dilluns guanyador de la 50a edició del premi Joan Crexells, que atorga l'Ateneu Barcelonès, a la millor obra de narrativa publicada durant el 2020, per la seva novel·la Entre el l'infern i la glòria (Edicions de 1984), que aborda la figura de mossèn Cinto Verdaguer i els seus darrers dies de vida. Valls (Barcelona, 1947), acumula una llarga trajectòria com a periodista, poeta i autor de narrativa juvenil, però aquesta és només la seva segona incursió en la narrativa per a adults. El guardó s'ha proclamat en un acte a la seu de l'Ateneu, a les set de la tarda, amb participació, entre d'altres, del propi autor; la presidenta del Parlament, Laura Borràs; el secretari general de Cultura, Jordi Foz; la presidenta de l'Ateneu, Issona Passola, i l'actriu Rosa Renom, llegint fragments de l'obra.

Valls és un autor "poc conegut", com l'ha presentat l'expert en Verdaguer i membre del jurat del premi Joan Santanach, en compareixença prèvia al propi Ateneu, i ha resultat vencedor davant d'altres novel·listes amb més impacte per al públic. Però la sorpresa ha estat només relativa, perquè Entre l'infern i la glòria ha estat rebuda amb generalitzada admiració per la crítica especialitzada -amb elogis com ara "a l’altura de les filigranes i les miniatures de Txékhov", o "eclipsa el que actualment es considera ficció seriosa"- i amb un més que notable èxit a les llibreries, fins al punt que l'obra, publicada en plena pandèmia, ja va per la seva segona edició.

"Verdaguer és un rebel", ha assenyalat l'autor, que pretenia "acostar al públic el Verdaguer real", que no és el "Verdaguer d'estampeta que tothom coneix". Valls, que va culminar la seva obra després d'una monumental feina de documentació iniciada "fa més de 15 anys", detalla que tots els personatges que hi apareixen "amb noms i cognoms" corresponen a personatges històrics de la segona meitat del segle XIX, des de l'exalcalde de Barcelona Rius i Taulet fins a Alfons XII. Però precisa que aquest minuciós treball de reconstrucció, en què aborda fins a 64 fets concrets de la vida de Verdaguer "amb més de 7.000 jornades documentades" no representa en cap cas "1.000 pàgines d'enciclopèdia", sinó una autèntica novel·la, que s'ha de llegir com a tal.

"Verdaguer és un rebel", assenyala Valls que pretenia "acostar al públic el Verdaguer real", que no és el "Verdaguer d'estampeta que tothom coneix"

"Una grandíssima novel·la", ha reblat Santanach, que ha ressaltat que el lector "gaudeix i pateix" amb les vicissituds a què s'enfronta l'autor de L'Atlàntida a cada pàgina d'Entre l'infern i la glòria. "És la primera vegada que podem llegir sobre Verdaguer sense que ens caigui l'ànima als peus", ha afegit l'editor, Josep Cots, que ha recalcat que una de les primeres decisions que va prendre quan li va caure a les mans l'extens original, de més de 1.000 pàgines, va ser que "no s'hi podia retallar res".

Cap "reacció negativa"

Tant el premi com la molt positiva acollida que ha tingut la novel·la han sorprès fins i tot al propi autor, que destaca que no ha rebut "cap reacció negativa", ni de la crítica ni dels lectors. I que, de fet, tenia moltes més esperances posades en el seu anterior treball, El dinovè protocol, una obra de polític ficció sobre el que podria haver passat si el 27 d'octubre del 2017 s'hagués proclamat efectivament la república catalana.

Valls, que resideix a Andorra des del 1979 -"fa 40 anys vaig ser un mal noi, cosa que em va dur a l'exili", ironitza- és autor d'una quinzena de llibre que toquen gèneres tan diversos com la poesia, el periodisme, la narrativa juvenil i l'assaig, però no es va estrenar en la novel·la per a adults fins als 72 anys. "A mi em van dir una vegada que per fer una novel·la has d'haver viscut una mica, tot i que potser em vaig passar una mica", assenyala amb humor. Una irrupció tardana, però coronada amb èxit.

El premi Joan Crexells, sens dubte el més prestigiós del país per a obres ja publicades, va néixer el 1928, es va paralitzar durant la dictadura i es va reprendre el 1982. En aquestes dues etapes ha distingit algunes de les principals figures de la literatura catalana, de de clàssics indiscutibles com ara Joan Puig i Ferreter, Miquel Llor, Josep Maria de Sagarra, Francesc Trabal, Mercè Rodoreda, Joan Perucho o Pere Calders fins a grans autors més recents de l'altura de Baltasar Porcel, Jesús Moncada, Miquel de Palol, Jaume Cabré, Carme Riera, Maria Mercè Marçal, Ferran Torrent o Emili Teixidor.

El premi compta amb una dotació en metàl·lic de 6.000 euros i una obra de l'artista Alícia Viñas. Han format part del jurat d'aquesta 50a edició els autors i crítics Ada Castells, David Castillo, Jordi Nopca, Marina Porras i Joan Santanach, a més de la vicepresidenta de l'Ateneu, Lluïsa Julià, amb veu però sense vot.