La capacitat de treball de Joan Triadú va ser ingent. Aquest mestre, escriptor i activista nascut a Ribes de Freser el 1921, en plena Guerra Civil va obtenir una plaça de mestre a Granollers i el títol de professor de català. I és clar, quan la llengua catalana es va prohibir, el tema el va afectar per totes bandes. Es va llicenciar en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona el 1942, però ell ja s'havia compromès amb la defensa de la llengua catalana. Compromís que va mantenir ferm fins al final.

Mort a Barcelona el 2010, l'any passat tocava celebrar el centenari del seu naixement, això no obstant la pandèmia va deslluir moltes activitats de les quals estaven previstes. Malgrat tot, fins al 18 d'abril al Palau Robert es pot visitar Joan Triadú, defensar la llengua, estimar el país, una exposició comissariada per Jordi Manent que repassa l'activisme cultural i polític desplegat per Joan Triadú durant 75 anys.

L'objectiu del muntatge és evidenciar l'enorme llegat de Triadú. Potser per això, a la Sala 4 del Palau Robert li falten parets. Manent ha fet molt bona feina seleccionant els documents i les imatges que articulen la mostra (material provinent del fons Joan Triadú i Font de l'Arxiu Nacional de Catalunya).

La trajectòria de Triadú va ser intensa i prolífica i el va consolidar com un gran intel·lectual. Provenia d'una família obrera i els llibres els va haver de buscar fora de casa, potser per això combinava la feina de mestre amb moltes altres coses. El 1944 va fundar, amb Jordi Parcerisas, el Concurs Literari Parroquial de Cantonigròs; el 1945 va fundar la revista Ariel; el 1951 ja va despuntar com a crític literari amb la seva antologia de la poesia catalana. La seva activitat era trepidant i tant escrivia a diverses capçaleres com feia de jurat en premis literaris, etc. Durant el franquisme es va implicar en moltes accions a favor del català i va dedicar molts esforços a formar futurs mestres de català. "Joan Triadú era un formador de formadors i treballava en xarxa", apunta Jordi Manent, comissari de l’exposició.

El visitant de la mostra comprovarà que la petjada de Triadú és fonda i està vinculada a molts premis literaris i entitats com la Nit de Santa Llúcia, el Premi Carles Riba de poesia, el Premi d'Honor de les Lletres, el Premi Sant Jordi de novel·la, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, l'Institut d'Estudis Catalans, Òmnium Cultural o el PEN Club. Però també amb l'escola Betània o la Thau.

La repressió i la resistència antifranquista

Durant el franquisme, la llengua, cultura, tradició i institucions pròpies van ser prohibides o abolides a Catalunya, però també al País Valencià, les Illes Balears, Euskadi, Navarra i Galícia. En els 37 anys que va durar la dictadura franquista, Joan Triadú no va llençar la tovallola, i va ser multat, represaliat i empresonat. El 1948 va ser multat per impulsar la revista clandestina Ariel i el 1972 per celebrar uns Jocs Florals. Va ser empresonat el 1967 per participar en un acte d'homenatge al Dr. Jordi Rubió orga-nitzat pel Sindicat Democràtic d'Estudiants; i el 1975 es va exiliar breument a Andorra.

Tanmateix, Joan Triadú no estava sol, i la mostra també recull els noms dels principals activistes de l'època, alguns dels quals van ser amics i companys personals de Triadú com Josep Maria Ainaud, Joaquim Arenas, Maria Rosa Farré, Albert Manent, Ermengol Passola o Jordi Pujol.

Per tot plegat, Joan Triadú és un referent de la cultura catalana, i el seu llegat és immens. Com diu el poeta Carles Duarte: "La trajectòria polièdrica de Joan Triadú té un eix comú que és el de la reivindicació del llegat cultural que configura la nostra personalitat col·lectiva i la seva projecció cap al futur".