Público
Público
ELECCIONS AL PARLAMENT

Cultura, moltes propostes als programes electorals i pocs recursos

De la cultura se’n parla molt però es prioritza poc. Analitzem algunes de les principals propostes culturals dels partits que aspiren a governar Catalunya en les eleccions al Parlament d'aquest diumenge.

Una protesta del món de la Cultura exigint el 2% del pressupost de la Generalitat per aspectes culturals, en una imatge d'arxiu anterior a la pandèmia.
Una protesta del món de la Cultura exigint el 2% del pressupost de la Generalitat per aspectes culturals, en una imatge d'arxiu anterior a la pandèmia. ACN

Comparar les propostes culturals dels programes electorals és una mica com quan busques l’agenda cultural al diari, si l’obres pel darrere la trobaràs abans. Tots els partits enalteixen les virtuts de la cultura però a l’hora de repartir pressupostos la cultura s’emporta una xifra anorèctica. Curiosament, llegint les principals propostes es troben molts objectius compartits. Totes les candidatures tenen present que la pandèmia de la Covid-19 ha despullat el sector cultural i s’ha destapat un cos malnutrit i vulnerable. Potser per això tots coincideixen en apuntar que calen polítiques culturals adequades i proposen un munt d’objectius compartits com: l’elaboració de l’estatut dels creadors, reduir l’IVA, redactar la Llei de les arts, La Llei catalana d’autoria, aplicar la Llei del Cinema vigent, desenvolupar el mapa de lectura pública, reforçar la xarxa de biblioteques… així com implementar unes polítiques culturals igualitàries per pal·liar els greuges que pateixen les dones. Les especificitats de cadascú les filem a continuació, perquè com deia Montserrat Roig "la cultura és la forma més revolucionària de fer política".

Junts per Catalunya

La llista liderada per Laura Borràs inclou la cultura en el darrer bloc del programa, dins l’epígraf "la cohesió social". Primer es prioritza la democràcia i la prosperitat, tot i que consideren la cultura un "pilar de l’estat del benestar". Tenen previst destinar el 2% del pressupost de la Generalitat a cultura, i d’altres punts compartits amb altres formacions com formalitzar l’estatut de l’artista, defensar l’establiment d’un IVA cultural súper reduït, elaborar una Llei de mecenatge, crear la Oficina de la Propietat Intel·lectual, i convertir Catalunya en referència internacional del món audiovisual. Ara bé, la llengua catalana és la seva artèria principal, per això defensen uns mitjans de comunicació públics i privats que vetllin per la llengua del país, i que la CCMA reforci els vincles amb els altres territoris de parla catalana. També aposten per la preeminència del català com a llengua pròpia del país, i volen reestructurar el Consorci de Normalització Lingüística.

ERC

La candidatura de Pere Aragonès vol "una República creativa amb una ciutadania crítica" on la cultura sigui un "poderós instrument de canvi social" amb el català com a llengua vehicular. Al programa hi dediquen força espai a parlar del pla de rescat a la cultura. Pretenen augmentar la despesa en cultura a 200€/habitant com a país, amb el compromís del Govern d’aportar un 35%, és a dir, 70€/habitant. També reclamen la rebaixa de l’IVA cultural amb l’objectiu d’arribar al 0%, i tota la resta de punts compartits exposats. ERC vol que el català sigui d’ús normal i preferent a les administracions públiques. Instaran a l’Estat espanyol i la Unió Europea perquè el català i l’occità siguin llengües oficials al Parlament Europeu. Volen impulsar el català en el món audiovisual i digital, fomentar la creació de continguts en català a les xarxes socials, vetllar per la immersió lingüística i repensar el Consorci per la Normalització Lingüística. Des d’ERC no obliden el tema de l’etiquetatge en català que consideren un segell de qualitat i una garantia de drets lingüístics. També volen fer efectius els acords de la Declaració de Palma i consolidar els Països Catalans.

PSC

Per la llista encapçalada per Salvador Illa la prioritat és la salut i els serveis públics. Conceben un model cultural al servei de la ciutadania. Critiquen obertament que "governs nacionalistes i independentistes" hagin "emprat la cultura com a objectiu polític en favor d’una ideologia". També subratllen que és un recurs econòmic d’enorme potencial que representa el 3,4 % del PIB i el 4,9 % de l’ocupació. El PSC ha dissenyat un nou ‘govern de la cultura’ on estan previstos els punts compartits citats anteriorment. A banda, destaca la intenció d’impulsar un bonus cultural i descomptes per a determinats col·lectius per garantir l’accés a la cultura; i la reactivació del CoNCA. També tenen previst promoure la cultura tradicional i popular d’entitats regionals i d’altres països, però el PSC no parla de l’ús de la llengua, ni tampoc de la projecció internacional de la cultura catalana, ara bé, a l’hora d’exposar l’aplicació del cens d’artistes o d’altres punts sempre tenen present la col·laboració del Govern d’Espanya.

Ciutadans

La candidatura encapçalada per Carlos Carrizosa, seguit per la periodista Anna Grau, demana incrementar el pressupost per a cultura i que s’arribi gradualment al 2%. També proposen un bonus cultural per als joves per potenciar el consum cultural. Per Ciutadans la cultura catalana està empobrida no només per raons econòmiques sinó també perquè no es difon la cultura de tots els catalans. En aquest sentit, es mostren crítics amb el CoNCA i la Institució de les Lletres Catalanes. Pel que fa a models culturals, Anna Grau demana replicar el model madrileny com a única salvació pel sector. També volen una Diada de Catalunya "més alegre" i proposen que l'11 de Setembre se celebri per Sant Jordi.

En Comú Podem

La llista de Jéssica Albiach és l’única que desplega mesures per ajudar a la cultura de base. Però anem a pams. Els Comuns inclouen la qüestió de la llengua al primer bloc del programa. "El català i el castellà, llengües emprades per la majoria dels catalans i les catalanes, són i han de continuar sent les llengües oficials a Catalunya", però reconeixen l’ús preferent del català. Pels comuns la promoció cultural està al servei de la ciutadania i els creadors, i volen capgirar la dinàmica de mercat i privatització de la cultura promovent infraestructures associatives amb vocació de servei públic. Proposen un xec cultural per a les famílies amb ingressos inferiors a 1,5 de l’IRSC; destinar el 30% de l’1% cultural a la creació, i aplicar un 30% del pressupost de la taxa turística del fons de foment al turisme a polítiques del patrimoni. També volen recuperar el CoNCA, i establir concursos públics oberts i independents per a la direcció dels equipaments. També destaca el bloc de mesures dedicades a la memòria històrica i democràtica.

CUP

La candidatura encapçalada per Dolors Sabater prioritza una renda bàsica universal. I no només per combatre la precarització laboral, sinó també per fomentar la creativitat i el consum cultural. Engloben les propostes culturals dins l’apartat de Drets i Llibertats, i comencen per la llengua: "Cal tenir present que la minorització i reculada del català no s’ha aturat i que els atacs contra la llengua arreu dels Països Catalans són creixents". Davant això, proposen un model lingüístic bastit en un nou context sociolingüístic, en el qual, a banda del català, l’occità, el castellà i el francès, hi convisquin moltes altres llengües. A més dels punts compartits ja citats, presenten mesures específiques per acabar amb la precarietat laboral i eradicar les males pràctiques. Volen una gestió directa pública dels serveis i equipaments culturals. Proposen una contractació directa, eliminar els processos d’externalització, promoure auditories externes i evitar privatitzacions. Destaca també el suport a la creació cultural vinculada al col·lectiu LGBTI i recuperar-ne la seva memòria històrica.

PDeCAT

Per a la candidatura encapçalada per Àngels Chacón i parapetada per Joana Ortega "és el moment de tenir les idees clares". No volen més experiments ni disputes diuen, potser per això han triat el lema de "Governar bé" i al seu programa hi ha molta mesura econòmica i molta ambició de país. Asseguren tenir previst un "canvi de paradigma vers la cultura" i comencen pel model d’immersió lingüística. Volen assegurar l’ús intensiu del català als centres educatius i exigir l’oficialitat del català i l’occità (aranès a l’Aran) a totes les institucions europees. Volen revisar les normatives del sector, i quan el virus estigui controlat que consistiria en "reactivar les activitats ofegades per la Covid". També volen potenciar el paper estratègic del CoNCA, desenvolupar una Llei de mecenatge, i l’anomenat “Iva súper reduït”. Per promocionar els creadors i incentivar el seu talent volen practicar el concepte de Cultura Km 0.

PP

Des del Partit Popular han traçat un pla de rescat de la cultura que a grans trets es fonamenta en crèdits i reduccions fiscals. Volen combatre la precarietat laboral millorant la gestió de les institucions culturals. Una de les prioritats és potenciar la ciutat de Barcelona com a co-capital cultural d’Espanya. També volen intensificar la presència del patrimoni cultural "dels grans museus nacionals espanyols" a Catalunya i que el Museo del Prado tingui una delegació permanent a Catalunya.

La llengua, fonamental

En una nació sense estat com és Catalunya no és d’estranyar que la qüestió de la llengua sigui el pal del paller de molts dels programes. Tant si el català és una qüestió prioritària, com si l’ús social del català s’evita i no se’n parla, la llengua esdevé un indicador important, que va molt més enllà de l’àrea cultural.