Público
Público
perspectiva de gènere

La cultura policial continua sent masculina a Catalunya

Només un de cada cinc agents dels Mossos d'Esquadra és dona. Malgrat alguns tímids avanços, els cossos policials català i barceloní segueixen sense aplicar la perspectiva de gènere de manera integral.

Comissaris dels Mossos participen en les primeres jornades sobre la perspectiva de gènere i la igualtat d'oportunitats al cos.
Comissaris dels Mossos participen en les primeres jornades sobre la perspectiva de gènere i la igualtat d'oportunitats al cos. Miquel Codolar / ACN

La percepció que el treball de policia és "cosa d'homes" encara està molt present a l'imaginari col·lectiu. De fet, un estudi recent de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) mostra que el 50% de les dones i el 75% dels homes que formen part dels Mossos d'Esquadra pensen que ser policia és una ocupació masculina. Les xifres avalen aquesta creença: les dones només representen el 21,21% del cos policial català, en línia amb la mitjana europea, que se situa al voltant del 20%. Però més enllà de les xifres, la policia manca encara d'una perspectiva de gènere integral. Els cossos policials català i barceloní estan treballant en això, però encara queda molt per davant.

L'estiu del 2020 es va aprovar el protocol contra l'assetjament laboral per raons de sexe

La responsable d'Igualtat i Equitat de Mossos d'Esquadra, Rosa M. Gubianes, explica que a finals del 2019 es va crear la unitat que dirigeix i que el mes de març del 2020 es va iniciar la Comissió d'Igualtat de Gènere dels Mossos d'Esquadra. Gubianes apunta que amb l'impuls de la Direcció General de la Policia estan treballant en l'elaboració del Pla d'igualtat entre homes i dones del cos. De fet, encara estan desenvolupant el diagnòstic i analitzant les dades que tenen perquè després surtin "les propostes, els objectius i les accions". Les accions, segons Gubianes, aniran enfocades a doblegar el percentatge de dones dins del cos perquè arribi al 40%, que s'incrementi el nombre de dones en llocs de responsabilitat, però que també hi hagi mesures de conciliació. Això és perquè tant homes com dones dubten a demanar ascensos perquè els poden traslladar a altres comissaries i això dificulta la compaginació laboral i familiar. D'altra banda, no va ser fins a finals de l'estiu del 2020 que es va aprovar el protocol d'actuació per evitar l'assetjament laboral per raons de sexe en el treball en el cos de Mossos.

Mesures per augmentar la presència de dones

El Govern va aprovar el Decret llei 1/2021 el 12 de gener, que modifica la Llei 10/1994 de la Policia de la Generalitat, el qual estableix mesures per equilibrar la presència de dones i homes en la plantilla. En les pròximes convocatòries d'accés al cos i en les d'ascens a la resta de categories, s'atorgarà preferència a la selecció de les persones aspirants del sexe menys representat, que és el femení, quan aquestes es trobin en empat de puntuació amb les persones aspirants de l'altre sexe. Malgrat això, en la promoció del 2018-2019 de l'escola de policia de l'ISPC va haver-hi 454 nous graduats, dels quals només 82 eren dones.

"Necessitem moltes promocions del 40%, perquè en el 2022-2023 encara no arribarem al 20%"

Una de les raons d'aquest baix percentatge són les dificultats a l'hora d'accedir al cos policial. Des de l'any passat s'han eliminat una de les fronteres principals, el requisit de l'altura, tant en homes com en dones, i s'ha fet una revisió de les proves, tant de l'accés com en el d'ascens. Mentre que les dones tenen més dificultats en les físiques, aproven més l'entrevista i la prova psicotècnica, tal com apunta l'informe de l'ISPC titulat Com incorporar més dones a la Policia.
El requisit de l'altura també es va eliminar en la Guàrdia Urbana de Barcelona, i en aquest cos es va implementar que com a mínim un 40% de la nova promoció fossin dones, però fins i tot així, la mitjana continua sent del 13%. "Necessitem moltes promocions del 40%, perquè en el 2022-2023 encara no arribarem al 20%", apunta la gerent de l'Àrea de Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament de Barcelona, Maite Casado. D'altra banda, hi ha 100 caps dels quals només 22 són dones. "Hem de trencar el sostre de vidre, la divisió vertical i l'horitzontal", insisteix.

I és que els avanços arriben tard i la cultura policial continua sent prominentment masculina. "Semblarà una ximpleria, però és que no hi ha pantalons per a les dones. No està contemplat. Les camises amb butxaca estan a l'altura del pit, característica que va bé per als homes, però no per a les dones", apunta Bernat Vivolas, tècnic de subdirecció General de Formació Universitària, Recerca i Gestió del Coneixement de l'ISPC i un dels autors de l'informe Com incorporar més dones a la Policia. "Fa falta donar-li una volta més per arribar al canvi real i que la cultura policial tingui realment perspectiva de gènere", apunta. De fet, la Guàrdia Urbana està fent un estudi per esbrinar les raons que motiven a les dones a inscriure's als cossos policials, així com els motius que les frenen. Un factor determinant és "la proximitat i coneixement" sobre la Guàrdia Urbana. "Les dones que no han tingut cap contacte ni se'ls hi passa pel cap, no és una professió que els resulti atractiva", remarca Casado.

Evitar la divisió sexual del treball

Dins dels cossos policials continua havent-hi divisió sexual del treball. Així ho reconeix Casado, qui explica que les unitats operatives -les que fan patrullatge o trepitgen més el carrer- estan majoritàriament ocupades per homes, i els treballs administratius per dones, mentre que Gubianes nega que al cos de Mossos es doni aquesta separació. "A la BRIMO també hi tenim dones destinades. Les dones des del principi treballen en qualsevol destí de seguretat ciutadana sense cap mena de problema", assegura Gubianes. Per part seva, Casado insisteix que a Barcelona no és així. "Volem trencar amb la divisió sexual del treball", exposa. "Desgraciadament, encara hi ha persones que diuen que una dona no pot patrullar perquè no sabria enfrontar-se a un home de 90kg", apunta Vivolas. En aquest sentit, Casado defensa que una unitat formada per una dona i un home afronta diferent un conflicte o una incidència veïnal, ja que segurament s'utilitzi més la mediació.

"Encara hi ha persones que diuen que una dona no pot patrullar perquè no sabria enfrontar-se a un home de 90kg"

En aquest sentit, quines altres formes hi ha per augmentar el nombre de dones? Hi ha estudis europeus que assenyalen la difusió amb imatges de dones policia, entre altres, com una mesura eficaç per incorporar dones al cos. Tal com subratlla Vivolas, la majoria de la publicitat en la qual apareixen estan relacionades amb la violència de gènere, atenció a les persones, xerrades, mentre que les imatges de patrullatge estan protagonitzades per homes.

Per part seva, Casado insisteix que també és important aplicar la perspectiva de gènere en les actuacions policials, no només a l'àrea d'atenció a la víctima de violència de gènere. Un d'aquests exemples, exposa Casado, és l'actuació que han fet per reforçar la seguretat del passeig marítim. "Les solucions tradicionals serien més patrulles, més càmeres. Quina és la de perspectiva de gènere? Fer marxes exploratòries per tenir en compte factors urbanístics com els racons amagats o la falta d'il·luminació, que ajudaven a promoure delictes on la gran majoria de les víctimes són dones", desenvolupa.

El sostre de vidre a les cúpules dels Mossos

Josep Lluís Trapero, restituït com a cap dels Mossos d'Esquadra a principis del 2021, va nomenar per primera vegada una dona com a líder de la Comissaria General d'Investigació Criminal, la comissària Marta Fernández. Per part seva, l'anterior cap de la policia catalana, Eduard Sallent, va introduir per primera vegada en la cúpula dels Mossos d'Esquadra una dona el 2020: la comissària Cristina Manresa va ser nomenada cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central. Amb el retorn de Trapero, Manresa és ara responsable de la Regió Policial Central. Malgrat aquest avanç, és preocupant que fins al 2020 la cúpula de la policia catalana no tingués dones. Això, en part, podria ser perquè per als càrrecs de confiança en les cúpules no es tenen tant en compte els mèrits professionals com la relació entre els alts càrrecs. Tot i així, els concursos per ascendir són públics i estan basats en mèrits.