El Grup de Blanqueig de la Policia Nacional de Balears havia dedicat més d'un any a investigar les operacions comptables del Grup Cursach –el major imperi de locals d'oci nocturn i hotels de les illes–, després d'interceptar i examinar (entre moltes altres proves) més de 20.000 missatges SMS amb informació econòmica i financera que s'havien creuat els administradors i caixers de les diferents empreses, quan el seu cap, l'inspector José Luis García, va acudir al fiscal i al jutge encarregats del cas per plantejar-los la necessitat de fer detencions.

Era mitjans de juny de 2018, i tant el fiscal Anticorrupció Juan Carrau –després de consultar-lo amb Hisenda– com el jutge Miquel Florit –qui havia assumit la causa després de la recusació del magistrat Manuel Penalva– li van donar el vistiplau a l'inspector: es tractava de detenir a 16 o 17 persones, inclosos el propi Tolo Cursach i el seu lloctinent, Tolo Sbert (tots dos per segona vegada), responsables dels comptes i finances de l'empori, per a després posar-los a disposició judicial i que el magistrat els prengués declaració, com és habitual en els operatius que culminen una recerca policial.

L'inspector García ja tenia pràcticament acabat l'informe en el qual detallava els diferents delictes econòmics i fiscals que es podien imputar als investigats. En les seves conclusions estimava principalment un frau massiu a l'Agència Tributària que podia arribar a aconseguir els 51 milions d'euros. Entre les proves de càrrec, una conversa telefònica interceptada en la qual Cursach li diu clarament al seu director financer, Miguel Pérez Marsá: "Anàvem a guanyar 14 milions enguany [exercici 2014/15]" però "fiscalment hem guanyat cinc".

Les proves eren aclaparadores, però era necessari interrogar als protagonistes, per la qual cosa, després d'obtenir la llum verda de jutge i fiscal, l'inspector havia sol·licitat un dispositiu de suport per realitzar les detencions, ja que en el seu grup tenia diversos agents de vacances i necessitaria més gent.

Però al brífing matutí diari els seus caps no sols no li van concedir suport operatiu, sinó que li van manifestar la seva oposició frontal –malgrat no haver estudiat el cas–, tret que hi hagués ordres de detenció signades prèviament pel magistrat; quelcom innecessària en el curs d'una recerca policial, en la qual el que decideix el jutge és si ingressen o no a la presó els investigats.

Així que García va aprofitar després l'entrada en el seu despatx de l'inspector-cap de la UDYCO (Unitat de Drogues i Crim Organitzat), Antonio Suárez, qui anava a consultar-li un altre tema, per sol·licitar una ordre clara i inequívoca del que havia de fer. En aquest despatx de la Prefectura Superior de Policia de Palma estava en marxa una gravadora, i Público ha tingut accés a l'àudio complet del que es va parlar aquest dia en aquell despatx.

A continuació reproduïm i transcrivim els fragments més rellevants d'aquestes converses, en les quals també intervé l'inspector-cap de la UDEF, Juan Antonio Domínguez:

Suárez: "Les detencions que les ordeni el jutge". García: "Jutge i fiscal tenen la idea que anàvem a fer-les nosaltres"...

José Luis García: ...Una altra cosa, si tens un minut, aviam. I això és important perquè… Et recordes què havíem parlat de les detencions de… del comptable, del tema de Cursach i de… Bueno, perquè avui sembla ser que a la reunió es va parlar… Jo vaig insistir, bé, el que havíem parlat [els dos alhora: "al brífing"]. Li vaig dir al jutge… i sembla ser que li han tornat a dir que no, que això ho ha de fer per ordre judicial i tal el jutge…
Antonio Suárez: Les detencions que les ordeni el jutge.
JLG: …que les ordeni el jutge. Perquè en teoria són policials, conseqüència d'una recerca policial. Bé, jo no vull discutir amb ningú. L'única cosa que necessito és una… Perquè el jutge i Carrau tenen la idea d'ahir que les detencions anàvem a fer-les nosaltres. Si a mi se'm diu que canviï les diligències i que posi: ‘Si vostè ho considera oportú ordeni la detenció’… ho canvio ara mateix i ja està. No hi ha cap problema, de debò. Jo no tinc gens d'interès a muntar cap espectacle ni en res.
AS: Jo… i a baix [al brífing] què és el que deia? [referint-se al comissari José Luis Santafé, número dos de la Prefectura]
Juan Antonio Domínguez: Doncs això, que el jutge hauria d'haver ordenat les detencions i que el jutge no les ha ordenat…
JLG: Jo li ho vaig dir al jutge i va dir… [li interromp Domínguez] bé… que li ho expliqui...
JAD: Va dir… que ha dit Santafé… Bueno, és que després del brífing hem anat ell i jo a parlar amb Santafé. I diu Santafé: ‘Espera un moment que jo parlaré amb Carrau i sobretot parlaré amb el cap superior [Antonio Jarabo]. Però m'han dit que ha sortit un informe de la Prefectura, li he enviat un missatge, l'he trucat per telèfon i no m'agafa el telèfon, i bé, jo aquest moment, jo….
JLG: El que vull fer arribar: No tinc cap problema, de debò. És a dir, no faré res estrany ni perquè hi ha… perquè jo sé que hi ha… Però bé, no faré res estrany. Però necessito una ordre clara, i res més. Si a mi se'm diu que no es detingui i que… el que sí que haig de fer és comunicar a Carrau i al jutge, perquè ja ells pensen que es farà demà. I es farà com vaig dir…
AS: Com se suposa que ho fareu?
JLG: Ja… vénen vacances, ja avui hi serem quatre… I demà estarem…
AS: Quants detinguts es faran?
JLG: Di….. set. És que un investigat no detingut ho acabem a passar a… tal. Són disset.
AS: I com fareu 17 detinguts?
JLG: Ehhhh… Li havia dit que necessitava, a part de nosaltres quatre, sis funcionaris més. És a dir, de tal manera que ens anàvem a separar en dos equips. Un, a unes oficines, i dues furgonetes de la UPR [Unitat de Prevenció i Reacció], i l'altre a altres oficines.
AS: (Parlant baixet) Ho hem de fer amb temps, tio. No es pot confiar en uns… Disset detinguts! Això des de quan se sap que es farà?
JLG: No, no, des d'ahir. Des que Carrau ens ho va dir. Perquè jo abans de fer tot això li vaig preguntar a Carrau, i Carrau em va dir: ‘Espera’, i… i durant la mateixa tarda em va dir… Però que de debò que no tinc cap problema a no fer res d'això, a dir simplement… però haig de comunicar-ho. Llavors, m'és igual… És que no sé com dir-ho, que és que realment no tinc gens d'interès en muntar un espectacle de detencions i de tal! De debò que no tinc gens d'interès.

Queda més que clar que el cap superior Jarabo ha donat instruccions al seu segon, el comissari Santafé, que no es duguin a terme les detencions de l'equip d'administració i finances del Grup Cursach, i que l'inspector-cap Suárez també s'oposa a fer-ho, tret que el jutge doni un ordre expressa... a la qual, per descomptat, els comandaments policials no es podrien negar a obeir.

Per tant, l'inspector del Grup de Blanqueig demana una ordre clara i directa dels seus superiors que no ha de detenir a ningú, i el cap de la UDYCO comença a parlar amb estranyes metàfores més pròpies d'un llenguatge mafiós:

Suárez: "Les pedres hauríem de mirar-les poc, no vagi a ser que s'aixequin amb els ulls i comencin a aparèixer morts"

AS: Jo el que crec és que això, això… Venint com ve, les pedres havíem de mirar-les, i… i, poc, no vagi a ser que s'aixequin amb els ulls i comencin a aparèixer morts…
JLG: Val (en to resignat)
AS: No, no, és així… És a dir, jo, jo… jo no puc ser, com tu comprendràs, no puc amagar tampoc el cap, tal… És a dir, això acabarà… Això… Imagino que sou conscients, sense entrar a tirar culpes a ningú, eh? Cadascun sap molt bé el que ha fet i punt. Però això… tu saps de sobres que això acabarà com el rosari de l'aurora… En general, en bloc, no em refereixo a això, a l'un altre, tal, pum, pum, pum. Acabarà com el rosari de l'aurora i…
JLG: Respecte a això hi ha opinions de tots els tipus. Llavors… Jo l'única cosa que he fet és la meva feina, tan bé com sigui possible…
AS: Sí, i jo et puc donar una molt qualificada, no per mi, això de la qualificació no ve per mi, ve per l'origen: Ja veuràs dins de… dos mesos, tres… Ja veuràs!
JLG: No obstant això, a mi m'arriba el contrari. Jo l'única cosa que faig és fer el meu tan bé com sigui possible. Eh…
JAD: Llavors, què fem?
JLG: Jo per mi, si em dieu que no es faci, per mi perfecte. Jo agafo…
AS: Disset detencions? Haurien de portar-se totes per ordre del Jutjat. Totes.
JLG: Perfecte.
AS: Haurien de portar-se tal, perquè això és molt bonic, això de tal, tal, tal, tal, tal… No, vostè empastifi's. I als policies locals… Bueno, empastifi's, no… No, si aquí no ha d'empastifar-se ningú… No val esquitxar-se com dient vostè esquitxi's, no, no. No passa res, escolti, miri, aquí diu tal… Perquè queda vostè detingut, a prendre per cul.
JLG: D'acord, doncs ho faré així. Si estem tots d'acord, que jo també estic d'acord… El que passa és que jo li ho vaig dir al jutge ahir. Em sembla que us ho vaig comentar…
AS: Faci vostè el que consideri oportú…
JLG: Bé, perquè ho fem així, llavors, ja està.
AS: Així fas el que et digui sa senyoria. Perquè això ho porta el 6, veritat?
JLG: No, ho porta el 12, Florit.
AS: Florit, bé. Florit no és el 12 [el jutge Florit era de l'Instrucció Nº6 però estava cobrint el Nº12, on s'instruïa el cas Cursach, després de la recusació de Penalva. Ara, Florit haurà d'asseure's en la banqueta per presumpta prevaricació després d'haver ordenat la confiscació de mòbils de periodistes].
JLG: Jo vaig ser amb ell amb qui vaig parlar ahir. Sí, sí, si per això estic així. Em va mirar, va obrir els ulls i va marxar. Fins ara. Ja està. Ja està, no hi ha més. I llavors sí… a més és que sembla que jo sóc l'interessat. El que faig és, si us sembla bé...

AS: Jo, en aquest grup no vull entrar en crítiques personalitzades. Us ho demano si us plau. En això no entraré. S'han fet moltes coses malament pel seu historial. Però jo crec que, al meu entendre, crec que una vegada arribat a un punt, el que fora, on veieu la possibilitat de no avançar ni un mil·límetre, jo no hagués avançat, sincerament, ni un mil·límetre, ni un mil·límetre.
JAD: (interrompent reiteradament) Perquè el que ha passat, és el que ha passat. Tenim deu mil missatges de SMS passant-li els diners que hem recaptat…
JLG: Mira, jo… jo… jo…
AS: Però jo no dubto que ho tingui, mira. Cadascun explica la seva versió. I a mi em diuen que, efectivament, a mi em donen una versió contrària. A mi em… i la meva, insisteixo, és molt qualificada. No és meva. Perquè no seria qualificada i no perquè no té capacitat sinó perquè no tinc el coneixement suficient, excepte el que sento, el que diuen, el que llegeixo, etc. Però jo et dic que això, sense personalitzar, ni en res ni en ningú… Bueno, bueno, bueno, ni ha començat si més no. Ni ha començat. Amb la qual cosa, si jo hagués estat… Bé, si jo hagués estat aquí no hauria passat tot el que ha passat. Igual hauria passat una altra cosa, però el que ha passat, no. Per descomptat, procuraria no fer així. Però vaja, no mirar massa la pedra no s'aixequi, em cago en la puta, i aparegui plovent…

Però, què significa això que no cal mirar massa les pedres perquè es poden aixecar "amb els ulls" i "comencin a aparèixer morts" o "aparegui plovent"?

Aquest diari ha consultat amb diverses fonts policials i cap ha reconegut aquest tipus de llenguatge com a argot emprat d'alguna forma entre policies. Tampoc han sabut traduir el seu significat, tret que Suárez "clarament insta a no remoure molt les coses, no vagin a aparèixer coses que no interessi que se sàpiguen", estimen aquestes fonts. I això li ho diu a un investigador un inspector-cap de la unitat contra el crim organitzat? Doncs sí.

En qualsevol cas, l'inspector García no acaba d'entendre al seu cap i tracta d'explicar el seu treball de recerca:

Suárez: "A això hem de posar-li fi en algun moment. Ho hem fet molt malament. Ho ha fet molt malament sa senyoria"

JLG: En aquest sentit, jo, en el seu moment ja vaig fer un informe general… A més, vaig venir cap aquí un cap de setmana per treure'l abans que s'aixequés el secret perquè ja volia treure-me'l de damunt… Vaig venir aquí un divendres a les tres de la tarda i no vaig sortir d'aquí fins al diumenge a les cinc del matí… Un informe de 750 folis explicant… una mica general sobretot això, amb coses concretes, en el qual hi havia… jo veia delictes, però no vaig anar a detenir-los, perquè estaven una altra vegada els de sempre, hi havia… i ho vaig deixar aquí. Ningú ha fet cas, perfecte. Però és aquí. Faig cas omís a tot això. Perfecte. Però si jo no tinc cap problema, però el que no puc fer si m'envien deu mil SMS i comptes i papers… Els papers, com amb els ordinadors, cal obrir-los. I no puc negar-me a veure això. És el meu únic… Però ja està, és que no hi ha més… No puc dir: ‘Això no està’. No puc dir això. O jo no valc, jo no valc… La Guàrdia Civil, sí, perquè un ordinador que ni van obrir, perquè els és igual. Però jo no valc… No, perquè a més vindrà qualsevol i dirà: ‘A veure, ensenya'm el foli… Com que aquí no hi ha, com que aquí no hi ha, com que aquí no hi ha?
AS: Però és que això… haurem de posar-li… hem de posar-li fi en algun moment…
JLG: Això per a mi ja està acabat.

AS: Cal posar-li fi. Això, nosaltres i torno a repetir, al meu entendre, i no donaré ni noms ni persones ni llocs ni grups ni res, però això no es pot… ho hem fet molt malament, però ho hem fet molt malament no només nosaltres, al meu entendre, ho ha fet molt malament sa senyoria. La impressió que dóna al neòfit, o al mig neòfit com jo, és que és una història sense fi i no acaba mai. I és sempre el mateix, és la mateixa història. Ara tenim aquest robatori, que és un robatori d'acudit i és algú de molt dins de la casa… Però molt de la casa! Això és un conte xino… Vaja, un conte xino. El tio puja… dos tios amb casc el veuen passar i… és com si passés la meva cosina… Si passa la meva cosina la paren. I ningú sap res i al cap d'un any i escac baixen i està la chisma amb les claus posades… O sigui… això és una bogeria…
JAD: Estan les dues caixes amb totes les claus posades.
AS: Però és una bogeria… quan tot ja és una bogeria, ja res té ordre ni concert… Això és una cosa que no té fi, no té fi.

Per descomptat, l'anècdota és estranya i fins a sospitosa: Suárez es referia a un succés de clars tints mafiosos, quan dos motoristes van entrar en una discoteca de Cursach i es van emportar al voltant de 200.000 euros en efectiu de dues caixes fortes que estaven amb les claus posades. Un atracament mai resolt.

Ara bé, tot això no és precisament obstacle per a investigar –i aixecar totes les pedres, si cal– ni, molt menys, motiu per "posar-li fi" a la causa. Encara que això és el que aconseguiran al final els tres més alts comandaments de la cúpula policial balear. Perquè les detencions no es van arribar a efectuar, l'extens informe sobre presumpte blanqueig del Grup Cursach va ser remès pel jutge a la Delegació d'Hisenda local, que el va desautoritzar amb un contrainforme plagat d'errors i omissions, i aquesta peça de la macro-causa Cursach va ser arxivada provisionalment.

Semblaria que, en aquest terreny, Cursach s'ha sortit amb la seva, però Públic compta amb més àudios, documents i proves amb els detalls d'aquesta presumpta obstrucció a la justícia; moltes més evidències que ja no caben en aquest article.