La Transició política i els anys posteriors van deixar una llarga corrua de morts. Algunes s’han integrat en el relat oficial, mentre altres continuen relegades als entorns que envoltaven la víctima. Entre els casos més paradigmàtics trobem el pediatre i exparlamentari basc Santiago Brouard, a qui dos mercenaris dels GAL van cosir a trets en la seva consulta de Bilbao el 20 de novembre de 1984.

Sobre el fundador d’Herri Batasuna ha transcendit el seu compromís amb les classes subalternes i el seu assassinat, perpetrat en el marc de la guerra bruta que l’Estat practicava contra el moviment independentista a mitjans dels anys 80. En canvi, han quedat al marge aspectes tan interessants com la seva vàlua com a metge de capçalera i l’ascendència que, en l’exercici dels seus càrrecs, va tenir en les bases abertzales i el moviment ecologista basc. Tothom recorda Brouard com un home afable, honest i de profundes conviccions obreristes, però també per ser dels pocs dirigents que advocaven perquè les pistoles deixessin pas a l’acord i la paraula.

Glossar la seva figura sempre ha estat un deure moral, i així va creure-ho Harkaitz Cano quan va proposar a un productor de cinema traslladar la vida del polític independentista a la gran pantalla. Però l’storyboard que va entregar-li no va convènce’l, cosa que va deixar el projecte en un calaix fins que, al cap de quatre anys, l’atzar ha volgut que la història veiés llum a través del còmic El dia de les oques, seguint els passos de Santi Brouard (Pol·len Edicions).

Llums i penombres

El còmic manté l’estructura, els personatges i la filosofia de la idea original, si bé ha calgut que l’il·lustrador Adur Larrea l’adaptés en una seqüència de vinyetes que resumeix el perfil humà de l’històric dirigent nacionalista i la trama criminal que es va ordir, des de les clavegueres de l’Estat, per acabar amb la seva vida.

"Després de desgranar, suprimir i reformular alguns diàlegs, he intentat esbossar un conjunt de tires que tenen el ritme adequat per endinsar-nos en la figura del militant abertzale", explica Larrea. Aquest esquema narratiu està concebut perquè se’n pugui fer una lectura en paral·lel: d’una banda, les vivències de Brouard com a metge de família i les converses que mantenia sobre la situació política en la qual es trobava el País Basc; i de l’altra, les instantànies on els sicaris Luis Morcillo i Rafael Sánchez Ocaña planifiquen el seu assassinat per encàrrec de qui aleshores era secretari de Seguretat de l’Estat, Julián Sancristobal.

Larrea ha buscat un registre específic per cada una de les parts, de manera que les pàgines dedicades a la faceta humana i professional del personatge se’ns presenten en traces i formes més amables, mentre que la trama policial queda representada amb aquarel·les i línies rectes que, perfectament, recorden els thrillers de Quentin Tarantino. "Aquesta mescla de llapis, un molt orgànic i altre més fosc, reflecteix com transcorrien els esdeveniments que envoltaven el pediatra bilbaí", indica Harkaitz Cano, per qui més enllà d’aquest recurs estilístic, "l’objectiu del còmic és ressaltar la riquesa d’un polític del qual algunes generacions saben ben poca cosa".

La llibreta i la consulta

El dia de les oques repassa les vicissituds d’un home que ho anotava tot en una menuda llibreta de butxaca. Aquest ha sigut el fil en què Cano s’ha basat per elaborar el guió. "Les cites literàries, i alguns detalls que m’ha explicat la família i el seu cercle d’amistats, m’han permès narrar la història d’un metge que no distingia pacients i s’entregava als sectors populars del País Basc", indica l’escriptor.

A grans línies, l’obra ens acosta a la capacitat del pediatra per transmetre la seva saviesa amb una astúcia i un humor molt refinats, ja que "amb quatre paraules feia pedagogia als pares que portaven la canalla a la seva consulta", assegura Adur Larrea. Prova d’això són les seqüències en què tracta el jove Gorka o les disquisicions que feia entorn les mancances de la medicina tradicional.

Al capdavall, tret de les vinyetes sobre els preparatius del crim, l’obra ens situa a la consulta de Brouard, la rerebotiga on indagava nous tractaments i, bé per telèfon o en persona, debatia amb els seus camarades sobre la necessitat de bastir un projecte igualitari pel conjunt de la societat. Entre altres qüestions afloren la lluita contra la central nuclear de Lemoiz, les protestes dels treballadors davant l’explotació a què eren sotmesos, les campanyes a favor de l’euskera i altres situacions que afectaven les classes populars de l’època. Pàgines en blanc i negre en què tampoc hi falten retalls més íntims, com la interpretació de Ruben Blades del tema Mucho mejor o estampes de Lekeitio, la vila on Brouard va néixer i experimentar una catarsi personal que el va dur a involucrar-se en la lluita política.

Traduit al català, gallec i euskera, el còmic utilitza l’oca com a metàfora del poble que, sobre la ria de Lekeitio, aguanta l’estira-i-arronsa i persisteix per sobreviure a les hostilitats. Una mica com el mateix Brouard, la figura del qual havia quedat sepultada en una capa de vernís per voluntat del poder dominant però que amb l’ajuda del còmic aconsegueix transcendir més enllà de la seva faceta militant.

Santi Brouard va ser assassinat el 20 de novembre de 1984 mentre atenia una nena a la seva consulta; el mateix dia i mes que, cinc anys després, va ser mort a trets Josu Muguruza, un altre dirigent abertzale partidari de la pau i el diàleg. Per Harkoitz i Adur, la seva figura sobre dibuix és una invitació perquè el públic, sigui de l’edat i condició que sigui, desvetlli qui era i se’l faci seu.