Público
Público

Diversos dels independentistes amenaçats amb una causa per terrorisme s'han instal·lat fora de l'Estat

El del diputat d'ERC Ruben Wagensberg no és l'únic cas, sinó que almenys n'hi hauria mitja dotzena. La inquietud pels moviments de jutges com García Castellón amb el Tsunami Democràtic i el temor a una hipotètica detenció preventiva els ha portat a un trasllat provisional a l'exterior per preparar la seva defensa i esperar l'evolució judicial a resguard

19/10/2021 - El diputat d'ERC Ruben Wagensberg en un ple del Parlament, en una imatge d'arxiu.
El diputat d'ERC Ruben Wagensberg en un ple del Parlament, en una imatge d'arxiu. David Zorrakino / Europa Press

Dimecres va transcendir que el diputat d'ERC al Parlament Ruben Wagensberg s'ha instal·lat temporalment a Suïssa després que sigui un dels investigats per terrorisme per part del jutge Manuel García Castellón en la causa del Tsunami Democràtic. El seu, però, no és l'únic cas. Segons ha pogut saber Públic, ara mateix hi hauria almenys mitja dotzena d'independentistes amenaçats amb una causa per terrorisme a l'Audiència Nacional que haurien optat per traslladar-se provisionalment fora de l'Estat.

El moviment respon a la mateixa motivació que va explicar Wagensberg, és a dir, evitar una detenció preventiva que han cregut cada cop més possible a mesura que el seu cas s'anava embolicant a conseqüència dels moviments de la justícia espanyola. Actuacions com les de García Castellón, magistrat de l'Audiència Nacional, que des de fa setmanes intenta vincular el Tsunami Democràtic amb terrorisme o vulneracions dels drets humans per tal d'evitar que els seus encausats es beneficiïn de l'amnistia, els ha provocat inquietud i han preferit preparar la seva defensa a l'exterior i esperar l'evolució judicial de la causa a resguard.

Els moviments del jutge han estat criticats també per la Fiscalia, per a qui hi ha una evident "falta d'arguments" per atribuir els delictes de terrorisme a Carles Puigdemont, Marta Rovira i les altres deu persones encausades pel Tsunami . A banda de l'expresident del Govern, la secretària general d'ERC i Ruben Wagensberg, a la causa també hi consten com a investigats Josep Lluís Alay, mà dreta de Puigdemont; empresaris com Josep Campmajó, Oriol Soler i Xavier Vendrell, el periodista de la Directa Jesús Rodríguez, la delegada de la Intersindical-CSC Marta Molina, l'enginyer Jaume Cabaní, l'exdirectiu d'Òmnium Cultural Oleguer Serra i el banquer suís Nicola Flavio.

En total, actualment hi ha unes 24 persones investigades per terrorisme a l'Audiència Nacional vinculades a dues causes del Procés, la del Tsunami Democràtic i la de l'operació Judes, que afecta una dotzena d'activistes dels Comitès de Defensa de la República (CDR). Públic ha pogut constatar que almenys algunes de les persones encausades pel Tsunami han optat per instal·lar-se temporalment a l'exterior.

La majoria han optat per anar a Suïssa, on hi ha una xarxa de solidaritat amb els catalans arran de la presència de Marta Rovira i la passada d'Anna Gabriel

El destí escollit ha estat majoritàriament Suïssa, tot i que en algun cas s'ha optat per un altre país de la Unió Europea. Al país helvètic poden rebre el suport logístic i l'atenció d'una xarxa de solidaritat amb els catalans generada entorn de la presència des de fa anys de Marta Rovira, i del pas que també va tenir-hi l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, ja retornada a Catalunya. L'exclusió o no de qualsevol referència al terrorisme al text és un dels aspectes que ha fet embarrancar l'aprovació de la Llei d'amnistia, que la negativa de Junts va impedir tirar endavant aquest dimarts al Congrés.

Els exiliats del Procés

Després dels fets de la tardor del 2017, amb el referèndum de l'1 d'octubre com a cita més emblemàtica, diversos dirigents polítics i activistes independentistes s'han instal·lat a l'exterior, alguns dels quals ja han tornat. De la primera fornada d'exiliats, es mantenen a l'exterior l'expresident Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, que van traslladar-se a Brussel·les el mateix octubre del 2017. Marta Rovira, al seu torn, resideix a Suïssa des del març del 2018.

Després de l'aprovació de la reforma del Codi Penal, que va suposar la supressió del delicte de sedició, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena manté el processament de Puigdemont, Comín i Puig per desobediència -un delicte que no comporta penes de presó- i malversació, de manera que teòricament encara ara serien detinguts si tornen a l'Estat, mentre que a Rovira només li atribueix desobediència.

L'aprovació de l'amnistia hauria de garantir el retorn sense obstacles de Comín i Puig, mentre que tant Puigdemont com Rovira s'han vist afectats per la imputació de terrorisme en el cas Tsunami per part de García Castellón.

Dels exiliats pel Procés, els que ja han pogut tornar són Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Anna Gabriel i Adrià Carrasco. Consellera d'Ensenyament el 2017, Ponsatí va instal·lar-se a Escòcia i actualment exerceix d'eurodiputada de Junts, si bé ha trencat amb el partit. Pendent de ser jutjada per desobediència, des de fa mesos pot viatjar a Catalunya sense el temor de ser detinguda.

Serret és l'actual consellera d'Acció Exterior del Govern, però el 2017 encapçalava la cartera d'Agricultura. Inicialment es va instal·lar a Bèlgica, però va retornar el març del 2021. Condemnada a un any d'inhabilitació per desobediència per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la sentència no és ferma i pot continuar exercint de consellera.

L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel s'havia exiliats a Suïssa el febrer de 2018, però va tornar el juliol del 2022. Actualment està pendent que l'Audiència de Barcelona dictamini si és jutjada per desobediència o la seva causa s'arxiva. Finalment, Adrià Carrasco era un activista dels CDR d'Esplugues de Llobregat que l'abril del 2018 va optar per marxar a Brussel·les, després de ser acusat de terrorisme per la Guàrdia Civil. El gener del 2021, un cop es va arxivar la causa, va tornar a casa.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?