Público
Público
Únete a nosotros

Dret a decidir L’evolució del PSC: d’incloure el “dret a decidir” al programa electoral a aplaudir que es condemnin els “referèndums il·legals”

El primer secretari del partit, Miquel Iceta, dona suport a la proposta de Pedro Sánchez de modificar el Codi Penal per incorporar-hi la convocatòria de referèndums no autoritzats. El 2012, el partit incorporava el referèndum acordat al programa electoral i el 2016 va filtrejar amb una menció a la via canadenca a la ponència del seu congrés, que finalment va quedar en no res. 

Publicidad
Media: 3
Votos: 1

Pedro Sánchez i Miquel Iceta en un míting a Viladecans. EFE / ALEJANDRO GARCÍA

Al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, li ha faltat temps per defensar la proposta del president espanyol en funcions i candidat del PSOE a les eleccions de diumenge, Pedro Sánchez, de modificar el codi penal per incorporar-hi la convocatòria de “referèndums il·legals”. En un passeig al mercat setmanal de Sant Adrià de Besòs, Iceta s’ha posicionat a favor de la proposta que Sánchez va fer en el debat electoral: “És obvi que l’1-O es va produir un referèndum il·legal. Això estava al codi penal, es va eliminar perquè en aquell moment ningú va pensar que es produiria mai un referèndum il·legal. Lamentablement, després es va produir l’1-O i, per tant, és lògic que es plantegi la possibilitat de recuperar-lo”.

Iceta també ha recordat que quan la convocatòria d’un referèndum no autoritzat per l’Estat formava part del codi penal -entre els anys 2003 i 2005-, la condemna era de tres a cinc anys de presó, “mentre que la sedició està castigada amb entre 10 i 15 anys, i la rebel·lió entre 15 i 25”. A més a més, ha afegit que si ara es plantegen recuperar la tipificació com a delicte la convocatòria d’un referèndum és perquè “hi ha massa dirigents independentistes que diuen que ho tornaran a fer”.

Les declaracions d’Iceta i de Sánchez no sorprenen si tenim en compte que el Partit Socialista, ja que fa temps que el Partit Socialista està més a prop del PP que no pas d’Unidas Podemos a l’hora d’abordar el conflicte català. Ara bé, no fa massa anys el posicionament del partit, almenys de la seva branca catalana, era radicalment diferent. En el programa per a les eleccions al Parlament de 2012, el PSC es comprometia a “promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat”. Mesos després, al febrer de 2013, els diputats del PSC al Congrés van trencar la disciplina de vot amb el PSOE per votar a favor de resolucions de CiU i ICV per demanar promoure una consulta sobre el futur de Catalunya. L’exministra Carme Chacón, però, sí que va alinear-se amb el PSOE.

La defensa explícita del dret a decidir va acabar-se arran de la signatura de la Declaració de Granada, el juliol de 2013, que apostava per un model federal d’Estat espanyol. Des d’aleshores, el PSC sempre s’ha alineat oficialment en contra del referèndum d’autodeterminació, tot i algunes declaracions que han sortit del guió oficial del partit. Això va provocar diverses escissions, com ara les protagonitzades per MÉS, amb dirigents com Marina Geli, o la Nova Esquerra Catalana que en aquell moment va impulsar Ernest Maragall, ara militant d'ERC.

A les eleccions catalanes del 27 de setembre de 2015 -les primeres autonòmiques amb Miquel Iceta al capdavant del partit, després que es convertís en el primer secretari el 16 de juny de 2014-, el PSC ja no defensava el dret a decidir, segons Iceta perquè "els independentistes han abandonat el dret a decidir, i nosaltres volem arribar a l'estat federal" i això passa per un "referèndum de reforma constitucional" que cal votar a tot Espanya.

La marxa enrere amb la via canadenca

El congrés que el PSC va celebrar el novembre de 2016 va generar certa polèmica, perquè en un primer moment Miquel Iceta era partidari d’incloure-hi una menció a la via canadenca per a resoldre el conflicte. El primer esborrany de la ponència marc del partit apuntava que els socialistes catalans proposarien al conjunt dels espanyols "altres instruments democràtics -per exemple una llei de claredat com la canadenca- que establissin les condicions per, si correspon, verificar el suport ciutadà a una eventual secessió". Quan això va transcendir, es va generar una forta polèmica i, finalment, la ponència no va fer cap menció a la via canadenca -que estableix les condicions perquè el Quebec pugui celebrar un referèndum d’autodeterminació-, sinó que va limitar-se a la retòrica habitual i sense efectes sobre el federalisme.

El 2017, el PSC va alinear-se ja totalment amb el PP i Cs a l’hora de rebutjar l’1 d’octubre i les iniciatives al Parlament per portar-lo a terme, per finalment posicionar-se a favor de l’aplicació del 155 sobre Catalunya. Ja durant el 2019, al març Iceta, en una entrevista al diari Berria, va manifestar que si en algun moment el 65% dels catalans volen la independència, “la democràcia ha de trobar un camí per habilitar-la”. Tot i matisar que l’independentisme hauria de renunciar a plantejar un referèndum en “10 o 15 anys” l’allau de crítiques que va rebre, moltes provinents del PSOE, van fer-lo rectificar.

Ara el PSC ja no parla, ni de lluny, del dret a decidir dels catalans i, encara menys, d’un hipotètic referèndum acordat, sinó que ja és partidari de convertir en delicte la convocatòria de referèndums no autoritzats. A nivell territorial, l’actual proposta del PSC es limita a una reforma de l’Estatut per millorar l’autogovern i el finançament català i, posteriorment, abordar una reforma constitucional que reconegui més clarament que Espanya és “plural i diversa”.