L'habitatge ha entrat de ple en campanya electoral. Amb les eleccions municipals a la cantonada, s'ha erigit com un dels principals temes de disputa entre els partits. Amb els preus del lloguer en màxims històrics a Catalunya, en les últimes setmanes han proliferat grans anuncis com l'ampliació del parc públic amb 93.000 habitatges que feia Pedro Sánchez. Pere Aragonès també informava que es construiran 10.000 habitatges de lloguer assequible, mentre l'Observatori DESC alertava que d'aquí al 2030 es perdran la meitat dels que hi ha ara. Això se suma al recent acord per la Llei d'Habitatge, encallada al Congrés des de fa més d'un any.

El tema entra en campanya perquè l'accés a l'habitatge cada vegada és més difícil i afecta més gent. La financiarització de l'economia i l'entrada massiva dels fons voltor en aquest mercat han contribuït a l'empitjorament d'una situació ja crítica des de la crisi de les hipoteques.

Barcelona és l'epicentre de bona part de les pràctiques especulatives a Catalunya, però la taca d'oli es va escampant i afecta de manera especial els municipis veïns. És el cas de L'Hospitalet de Llobregat, segona ciutat més poblada de Catalunya -amb 265.000 habitants-, on hi ha un pols entre les transformacions urbanístiques i la construcció de nous habitatges i els desnonaments gairebé diaris.

Renovar el lloguer social al doble de preu

En Rafa ha viscut aquests canvis en el mercat de l'habitatge en carn pròpia. Veí de Bellvitge, ara viu en un pis d'un fons voltor que va accedir a fer-li un lloguer social. Des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) està lluitant perquè li renovin: "El contracte se'm va acabar en pandèmia i no em deien res. Fa poc em van dir que me'l renovaven per 950 euros al mes, quan jo estic ara pagant-ne 400", lamenta.

Aquest activista fa més de 30 anys que viu al mateix pis, en un dels blocs icònics de l'Hospitalet, al barri de Bellvitge. Tot ha canviat des que el va comprar, el 1990, i en dos anys el tenia pagat, tal com recorda amb un somriure. Durant la crisi de 2008, després de ser víctima d'una estafa, li van embargar: "Em van obligar a hipotecar-me per pagar el deute. Però la quota era tan alta que només vaig poder pagar tres mesos".

En aquell moment, el pis se'l va quedar el banc, que després el vendria a un fons voltor, com ha passat amb bona part dels habitatges que es va quedar la Sareb, el banc dolent. 

El seu cas és només un de milers en una ciutat que en els últims anys ha vist com s'accentuava la turistificació i la construcció de promocions d'habitatges de luxe mentre es produeix pràcticament un desnonament al dia. "Ens trobem amb gent molt precària, al límit, cada vegada més en situació d'ocupació. L'habitatge és una de les principals vulnerabilitats", expliquen fonts de la PAH. Ocupar pisos de bancs o fons d'inversió es torna l'única sortida per viure en un pis, sobretot per famílies monomarentals amb pocs ingressos, afegeixen.

Pisos de protecció oficial per 300.000 euros

Aquesta realitat conviu amb la construcció d'habitatges nous en diferents zones de la ciutat. Un dels projectes més contestats és l'alçament de fins a 32 blocs al voltant de la fàbrica de Cosme Toda, al barri de Sant Josep, amb 1.400 pisos. Es tracta d'habitatges en diferents règims, però els que són de protecció oficial estan a la venda per preus que oscil·len entre els 250.000 i els 300.000 euros.

"Parlem d'un barri obrer, de tota la vida. La fàbrica queda al mig i quasi ni es veu", lamenta en Santi, membre del Sindicat de Llogateres de la ciutat. A més, es tracta d'un projecte polèmic perquè segons diferents informes.

Fa anys que plataformes com No més blocs o Un altre Hospitalet és possible reclamen "frenar la lògica de la construcció" imperant al municipi. No és un cas exclusiu de Cosme Toda. Les grues són habituals de fa anys al barri de Santa Eulàlia, sobretot al voltant de la plaça Europa: "Ens estem convertint en una extensió de Barcelona, el passat obrer de la ciutat queda enrere", denuncia en Santi.

També hi ha hagut molta oposició veïnal al conegut com a Pla Director Urbanístic (PDU) Biopol, un gran projecte situat a la Gran Via que aspira a ser un pol de recerca biomèdic i que implica també l'edificació de milers de metres quadrats.

En declaracions a Públic, l'Ajuntament afirma: "No podem parlar "d'habitatge de luxe" com a tal a la ciutat de L'Hospitalet, però sí que hi ha un creixement d'habitatge nou en els últims 15 anys, sobretot de protecció oficial". Tanmateix, les entitats reclamen que es garanteixi un mínim d'habitatge social de lloguer i denuncien que malgrat tenir l'espai, no s'està fent.

Proliferen els pisos turístics a la ciutat

Tot això se suma a una turistificació que s'ha accelerat arran de la pandèmia i les regulacions imperants a la capital, que no existeixen al municipi. "Passeges i és com si fos el Passeig de Gràcia, tot ple de maletes", apunta el Santi. Abans els pisos turístics es concentraven a les zones límitrofes amb Barcelona, sobretot al voltant del Camp Nou, com Collblanc, la carretera de Sants i Torrassa. Però després de la pandèmia, s'han expandit també al centre i al sud del municipi.

Altres municipis fronterers de Barcelona, com Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià del Besòs, també ho estan vivint. Altres com Sant Just Desvern, Cornellà de Llobregat i Esplugues també experimenten encariments del preu de l'habitatge: "A tot arreu on hi ha metro i bones comunicacions passa el mateix", assenyala l'activista. 

El preu mitjà de l'habitatge de lloguer és de 1.077 euros a Barcelona, davant dels 770 de l'Hospitalet, els 864 a Sant Adrià i els 839 a Badalona, segons dades de l'Incasòl corresponents al quart trimestre del 2022. Els veïns de la segona ciutat de Catalunya que es veuen obligats a marxar ho han de fer més enllà de l'àrea metropolitana, amb preus més assequibles, explica el Santi. Per exemple, cap a Olesa de Montserrat o Manresa, amb preus de 655 euros al mes o 525 de mitjana, respectivament. "Quan se t'acaba el contracte, et poden demanar el doble. Perquè hi ha mercat", denuncia.

La llei catalana 24/2015, que obliga els grans tenidors a oferir lloguer social abans de desnonar persones en situació de vulnerabilitat, ha sigut un dels principals instruments del moviment per l'habitatge per frenar desnonaments arreu de Catalunya. Tanmateix, reconeixen que no tots accedeixen i tampoc tots els jutges la fan complir. "Els fons cedeixen quan són pisos invendibles, petits, apartats o amb humitats", resumeix en Santi.

Sense recursos d'emergència

Davant d'aquesta situació, les entitats lamenten la manca d'atenció de l'Ajuntament. Fa mesos van denunciar que els serveis socials estan saturats i no atenen les famílies vulnerables. També assenyalen la manca de reallotjament en cas de desnonament, cosa que agreuja la vulnerabilitat de famílies en una situació molt complicada. Al Sindicat de Llogateres s'han trobat casos de famílies monomarentals a qui accedeixen a pagar una habitació, però buscant-la elles mateixes i avançant els diners.

En declaracions a Públic, l'Ajuntament explica que l'únic allotjament alternatiu provisional és l'alberg del municipi. També informa que des del 2014 s'ha ajudat a 683 famílies a pagar deutes de l'habitatge, el que suposa unes 75 llars a l'any.

La mesa d'emergència no ofereix tampoc resposta. Les disfuncions en la seva gestió denunciades per les entitats, com que no hi ha una persona responsable fixa o que no s'informa correctament de la seva existència als afectats, se sumen a una llarga espera. Hi ha 198 famílies a la cua, tot i que l'Ajuntament afirma no funcionar amb llista d'espera perquè l'adjudicació s'inicia quan hi ha un pis disponible. "Amb els desnonaments a l'Hospitalet anem al límit", lamenta la PAH.