Público
Público

ELECCIONS MUNICIPALS JxCat s’enfonsa a Barcelona i es manté al territori

La candidatura de Joaquim Forn i Elsa Artadi cau fins als 5 regidors a la ciutat comtal però la seva formació segueix en condicions de revalidar el seu poder al capdavant d'alcaldies fortes arreu de Catalunya.

La dirigent de JxCat, Elsa Artadi al costat del president de la Generalitat, Quim Torra i de Neus Munté, després de donar-se a conèixer els resultats de les eleccions del 26M. EFE/Marta Pérez

jordi sans

Els trackings (estimacions sobre sondejos) apareguts després del tancament dels col·legis electoral donaven a Junts per Catalunya (JxCat) una forquilla d’entre 5 i 6 regidors. Les projeccions, per tant, suposaven una caiguda de fins a la meitat de representació i els resultats escrutats consolidarien els 5 escons al final de la nit amb 91% dels vots escrutats.

Tot i això, les declaracions al principi de la nit de la número 2 de la candidatura, Elsa Artadi, eren positives. Artadi compareixia minuts abans de dos quarts de nou de la nit i vaticinava que seria una “nit important per l’independentisme” però sense fer referència concreta a la candidatura de JxCat a les administracions locals. Tan sols ha valorat la candidatura encapçalada per Carles Puigdemont a Europa, que ha qualificat de “veritablement unitària” i que juntament amb la resta de llistes amb presència catalana ha considerat que té una vocació obertament pro-europea.

La formació cau a Barcelona de forma acusada respecte els comicis anteriors. A les eleccions del 2015, la candidatura del Convergència i Unió (CiU) liderada per l’ex-alcalde Xavier Trias va obtenir 10 regidors i va quedar-se a poc més de 17.000 vots de la candidatura liderada per qui es convertiria en alcaldessa, Ada Colau, i que arribava al panorama institucional per primera vegada. Ara, la candidatura de JxCat queda lluny de poder formar govern i queda essent penúltima força al ple i amb només 5 regidors, la meitat dels actuals.

La llista liderada per Joaquim Forn, que es troba empresonat a Soto del Real i enmig del judici als líders independentistes al Tribunal Suprem, ha tingut com a cara visible durant la campanya a la número dos de la candidatura, Elsa Artadi. Artadi, persona propera a l’expresident Carles Puigdemont, fins fa pocs mesos exercia el càrrec de portaveu del Govern de la Generalitat liderat pel president Quim Torra i va deixar les seves responsabilitats a l’executiu català per enrolar-se a la candidatura impulsada pel PDeCAT. Els resultats electorals asseguren per Artadi el canvi de banda a la plaça Sant Jaume de la ciutat comtal però rebaixen la seva capacitat d’incidència en l’aritmètica que ha de fer possible el futur govern de la capital catalana o per ser un actor destacat de l’oposició a la cambra.

De fet, a la seu a Barcelona on JxCat s’ha concentrat per veure els resultats electorals ha estat en calma durant tota la nit i els seus simpatitzants només han aixecat la veu en el moment de l’escrutini en el qual la formació d’ERC liderada per Ernest Maragall ha empatat amb escons amb la candidatura de Colau passant per davant del PSC -llavors s’han sentit crits a l’espai dels militants de “Va, va!” en referència amb la proximitat del possible sorpasso a la força dels comuns- i finalment ha tornat la cridòria quan uns minuts després de les 23 hores Maragall passava per davant de l’actual alcaldessa per només 400 vots, una diferència que s’ha anat eixamplant.

Vius al territori

L’esperit de l’1 d’octubre i la defensa dels presos polítics que actualment es troben en centres penitenciaris de Madrid no ha permès a JxCat ser primordial durant els dies de campanya per la lluita a l’alcaldia barcelonina. Per contra, des de l’inici la s'havia produït una polarització entre les candidatures de Colau i de Maragall. Ho mostraven ja les enquestes de campanya i ho ha confirmat l’escrutini al final de la nit que donava la victòria a Maragall. D’aquesta manera es tancava un cicle per l'espai postconvergent i les candidatures aparegudes els darrers anys, que els havia donat un paper destacat a les últimes legislatures. Tot i tenir una llarga tradició socialista, a l’alcaldia de Barcelona, CiU l’havia liderat amb Xavier Trias del 2011 al 2015.

Aquest trencament també es dóna en d’altres places fortes de la formació arreu del país. En aquest sentit, cal recordar que CiU va ser la formació més votada arreu del país on va aplegar el 21,49% del vot i va aconseguir 3.333 regidors als executius municipals i en la propera legislatura caurà fins a la tercera posició -per darrere d’ERC i el PSC- amb poc més del 15% dels vots emesos , tot i tenir la majoria de regidors, 2.700.

 A la majoria dels seus feus tradicionals al territori català JxCat manté les alcaldies, Així encetarà una nova legislatura amb més regidors a Vic (11) i els que ja tenia a Reus (7) i Girona (10), i en perdrien 2 a Igualada (7) i la meitat a Vilanova i la Geltrú (3). La derrota més ajustada als executius tradicionals de l'espai post-convergent ha estat a Manresa on la formació s’ha disputat al llarg de tota la nit amb ERC i finalment han perdut per una diferència del 0,03% dels vots.

Victòria a Europa

El número 2 de la candidatura de Puigdemont a les europees, Toni Comín, ha comparegut a pocs minuts de les 22:30 per unes primeres valoracions de la participació. El candidat ha fet esment al creixement de resultats a les llistes euroescèptiques i de d’extrema dreta i s’ha conjurat per posar fre a la seva “incidència creixent”. Igualment ha qualificat l’independentisme de ser “fortament europeista” i ha apuntat que es tracta d’un moviment que genera “esperança” per les tendències arreu del continent.

Tot i que les enquestes que apareixien abans del tancament dels col·legis oferien resultats dispars pel que fa a la victòries de les candidatures catalanes, finalment s’ha imposat la candidatura de Carles Puigdemont i els exconsellers a l’exili Toni Comín i Clara Ponsatí amb el 28,5% dels vots. D’aquesta manera els desitjos expressats en roda de premsa per Puigdemont durant el matí han cristal·litzat i les crispetes que arribaven a Brussel·les al matí i amb les quals apareixia l’advocat Gonzalo Boye a les xarxes socials s’han pogut aprofitar.

La publicació dels resultats ha estat el moment àlgid de la nit a la seu de JxCat. L’eufòria s’ha desfermat i els càntics de “Puigdemont, president” s’han allargat durant una estona.

“Espanya ja no podrà amagar més la vergonya de la repressió”

Això no obstant, els representants de l’espai polític no han aparegut fins passada mitja hora de la mitjanit. Artadi ha fet una intervenció en la qual només ha dedicat una frase a la valoració dels seus propis resultats a la ciutat: “Havíem cregut que hauríem pogut tenir un millor resultat”. La número dos de Forn ha afirmat que el que han obtingut són “molt bons resultats per l’independentisme” i s’ha posat a disposició de Maragall a qui ha felicitat “de tot cor”. Artadi ha celebrat que Barcelona tingui una alcaldia “100% independentista” i que suposi “un canvi real”. Tot i això, també ha aprofitat la intervenció per retreure a la resta de forces independentistes la “falta d’unitat” i ha reiterat que ara, a les portes d’una sentència que ha pronosticat “duríssima”, “no hi ha excuses” pel canvi d’estratègia. Igualment s’ha dirigit als líders i a la judicatura espanyola i els ha recordat que l’independentisme creix, fet pel qual “Espanya ja no podrà amagar més la vergonya de la repressió”.

L’encarregat de tancar la nit ha estat Carles Puigdemont que, a més de celebrar els resultats per la majoria de JxCat a les eleccions europees i pel fet d'haver derrotat el representant del Govern espanyol, ha instat a les forces independentistes a Europa a “continuar col·laborant” i ha donat per feta l’aliança amb el PNB. L’expresident ha constatat que amb aquest resultat, podran arribar a la cambra europea i dir: “Bon dia, som els de l’1 d'octubre i hem guanyat les eleccions a Catalunya”.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?