Público
Público
bretxa salarial

Els homes a Catalunya guanyen 6.522 euros anuals més que les dones

La bretxa salarial de gènere se situa en el 23%. Tot i que s'ha reduït lleugerament, al ritme actual el diferencial trigaria quaranta anys a desaparèixer. El major pes de la parcialitat i la temporalitat, la penalització de la maternitat, la dificultat per accedir als rangs directius o que els sectors més mal pagats estan molt feminitzats, entre les raons que expliquen la diferència. 

Trabajadora en un bloque logístico de Mercadona.
Treballadora en un bloc logístic del supermercat Mercadona. Arxiu

públic

La bretxa salarial a Catalunya continua trepitjant econòmicament les dones: els homes cobren una mitjana de 6.521,8 euros més que les dones. Aquesta és la conclusió de l'estudi sobre l'evolució de la bretxa fet pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que aquest dilluns ha presentat el conseller Chakir el Homrani: "La bretxa salarial de gènere continua sent inacceptable. Les dones cobren un 23% menys que els homes", ha denunciat. Segons les xifres presentades per la Generalitat, aquesta bretxa trigaria 40 anys a desaparèixer, una forquilla de temps que al conseller li sembla "massa lent".

El salari mitjà dels homes va ser de 28.323,3 euros, mentre que el de les dones va ser de 21.801,5. Aquest diferencial s'explica perquè elles tenen un major valoum de treball parcial  (22,2% del total, pel 7,3% d'ells), acostumen a ocupar càrrecs de menor rang  i els sectors laborals tradicionalment feminitzats, com ara comptabilitat, administració o serveis, estan pitjor pagats.

Segons l'informe, però, aquestes diferències s'estan reduint a Catalunya, tot i que amb un ritme tan lent que trigarien 40 anys a erradicar-se. El pitjor any registrat va ser el 2014, quan les diferències entre salaris van augmentar fins al 26%. Els anys següents aquesta xifra s'ha anat reduint fins al 23,9% el 2015; el 23,4% el 2016 i el 23% el 2017, l'últim amb dades disponibles.

El Homrani creu que la bretxa "continua sent inacceptable i decreix a un ritme que no és l'adequat ni lògic", amb vista a erradicar aquest diferencial en quatre dècades. El conseller considera que aquestes xifres han de comportar "una reflexió sobre les causes i les eines sobre les quals cal treballar" i ha destacat que les dones presenten una menor taxa d'activitat i una menor taxa d'ocupació, a banda d'una parcialitat i una temporalitat majors.

Aquests indicadors evidencien que "la maternitat de la dona treballadora acaba sent un motiu de pèrdua de perspectives professionals", explica El Homrani, un limitador que en els homes no es dona. A més, assegura que "no hi ha cap àmbit sense discriminació salarial", ja que fins i tot els sous dels directius homes és un 21% superior al de les dones. L'estudi també assenyala que, en contra del que reflecteixen els sous, hi ha més dones amb estudis superiors: un 50,2% de dones respecte a un 40,5% d'homes.

A més, l'informe mostra que la bretxa salarial s'accentua en les rendes més bixes. El 10% més pobre registra una diferència salarial del 32,4% entre dones i homes, mentre que en el 10% més ric redueix aquesta diferència al 19,4%. Pel que fa a les persones migrades, la bretxa es redueix, ja que la precarietat és més transversal, tot i que segueix existint i oscil·la al voltant del 15% segons el tipus de contracte.

La Generalitat obre un registre salarial voluntari

Amb aquesta diagnosi a la mà, el Govern de la Generalitat ha creat una eina de registre salarial de caràcter voluntari per a les empreses "per mesurar i prendre consciència de les desigualtats dins de la mateixa organització". L'objectiu és donar eines perquè es faci un exercici de transparència des de l'àmbit privat. La directora general d'Igualtat, Mireia Mata, ha destacat que aquest registre permetrà avançar en la igualtat a l'empresa, tot i no ser obligatori: "No volem anar afegint obligacions a les empreses". 

El març de 2019, el Govern espanyol ja va aprovar un decret-llei que obligava a les corporacions amb més de 50 treballadors a elaborar plans d'igualtat, fer registres salarials amb indicadors segons el gènere dels treballadors i reforçar el dret a la conciliació familiar i laboral, entre d'altres.