A Catalunya hi ha prop de 50 platges i cales de tradició nudista. Algunes estan senyalitzades i d'altres no però totes són espais en què fa dècades que la gent es banya nua. Ara això està canviant i els propis naturistes se senten discriminats perquè cada vegada hi ha més gent amb banyador en aquests llocs i, fins i tot, en alguna ocasió els hi recriminen la nuesa.

"S'ha deixat d'anar a algunes platges perquè no estem tranquils", reconeix Segimon Rovira, president de la Federació Naturista-Nudista de Catalunya (FNNC). La massificació i les xarxes socials són dos factors que han contribuït a aquesta situació que ja fa anys que posen sobre la taula. "Els propis nudistes se senten incòmodes", afegeix.

Els dos exemples més clars són la platja Illa Roja a Begur (Baix Empordà) i la Cala Fonda o Waikiki (Tarragona). "Són espais verges que s'han fet molt populars, i no sempre se sap que són de tradició nudista. Abans la gent o es despullava o marxava, però ara no, s'hi queden amb banyador".

A Catalunya hi ha l'espai naturista que congrega més banyistes de tot l'Estat, amb prop de 2.000 persones entre el juliol i l'agost, principalment nudistes: és la platja del Torn, ubicada al municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp), recull l'ACN.

Però davant del retrocés generalitzat, el moviment naturista està impulsant diverses accions per visibilitzar-se. Una d'elles és una cadena humana que va reunir prop de 700 persones en 11 platges nudistes de Catalunya. I també, per primer cop, han fet un vídeo per contribuir a la difusió d'aquesta pràctica.

Espais senyalitzats, però no respectats

Els naturistes van aconseguir fa anys que alguns dels espais més icònics se senyalitzessin com a espais nudistes, però no tothom en fa cas. Ara demanen més col·laboració a les administracions i Rovira recorda que el 2018 van aconseguir una resolució del Síndic de Greuges que reclamava "discriminació positiva" cap als naturistes.

"No es dona a tot arreu, no tots els ajuntaments estan disposats a col·laborar", sosté el president de la Federació. Per tot plegat, han enviat una carta al Departament d'Igualtat per reclamar el suport de la Generalitat.

Aquesta conselleria ha fet aquest estiu una campanya de conscienciació sobre el topless, tirant endavant una legislació perquè no es pugui prohibir a les piscines municipals i normalitzant el bany sense la part de dalt del banyador. "Ens agradaria que ens ajudessin amb una campanya similar sobre el nudisme, per poder-ne fer amb tranquil·litat", sosté Rovira.

Tot i que assenyala que no s'està perdent la tradició nudista, sí que hi ha "més inconvenients" i estan "preocupats". "La gent no està tan còmoda ni tranquil·la a la platja com abans". Tot plegat contribueix a què es redueixin els espais per practicar el nudisme, ja de per si escassos, i a més, fins i tot en alguns casos es veuen exposats a comentaris "despectius" sobre la nuesa.

L'expansió de les xarxes ha contribuït a fer que més gent temi que els facin fotos o es divulguin imatges del seu cos nu, i la censura d'Instagram als mugrons no afavoreix l'acceptació del propi cos.

Rovira aclareix que no és il·legal estar-se a la platja o banyar-se nu pràcticament enlloc, però que només es fa als espais on s'ha fet tradicionalment per no incomodar ni generar polèmica, i estar tranquil. Només està prohibit allà on l'ordenança municipal així ho indica, com a Barcelona.

A la capital catalana hi ha una platja, la de la Mar Bella, on sí que es pot anar nu, però Rovira també denuncia que cada vegada hi ha més gent en banyador: "No podem anar a un altre lloc, estem doblement discriminats". La presència d'un xiringuito que no permet demanar sense roba i fomenta festes amb banyador no contribueix a millorar la situació.