Público
Público

Per què hi ha més ofegaments a les platges aquest estiu?

Fins a principis d'agost s'han comptabilitzat 19 ofegaments mortals a les platges catalanes, la dada més elevada dels últims anys a aquesta alçada de l'estiu

Platja de Becs (Cala de la Roca Plana)
Platja de Becs (Cala de la Roca Plana). Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Aquest estiu hi està havent un degoteig de casos d'ofegaments mortals a les platges catalanes. Els últims han estat a la platja de Gavà, al Baix Llobregat, on un home d'uns 50 anys va ser trobat inconscient damunt d'una taula de paddle surf. També el d'una nena de nou anys, que va morir a l'hospital després d'ofegar-se a Castelló d'Empúries (Alt Empordà).

La xifra total més elevada va ser el 2019, amb 31 ofegaments mortals 

Amb aquests dues, el total de víctimes mortals fins a principis d'agost ascendeix a 19, la dada més elevada a aquestes alçades de l'estiu dels últims anys, segons el recompte de Protecció Civil.

El 2022 n'hi havia hagut 18, tot i que al final es va convertir en un dels estius més negres amb 30 ofegaments, cinc dels quals abans de l'inici oficial de la campanya de platges, el 15 de juny. Les onades de calor que es van succeir de maig fins a octubre en són un dels factors explicatius.

El 2019, però, va ser l'any amb més ofegaments, amb 31, tres dels quals abans que comencés l'època de vigilància a les platges. Fins a principis d'agost, però, només se n'havien comptabilitzat 13.

Un socorrista vigilant la platja de l'Estartit.
Un socorrista vigilant la platja de l'Estartit. ACN

Moren ofegades persones més joves

Pel que fa a aquest estiu, la cap del Servei de Gestió d'Emergències de Protecció Civil, Montse Font, explica que la major presència de banderes grogues degut al mal estat de la mar, en combinació amb dies de sol i calor, ha provocat un augment d'ofegaments. "Abans això passava pocs dies, però aquest juliol ha estat desastrós i ha canviat el perfil d'ofegat".

El perfil més habitual és el d'una persona gran que pateix un desmai quan es banya

Habitualment, el perfil d'una persona que s'ofega es correspon amb gent de més de 70 anys que pateix un desmai o algun tipus de problema de salut quan és a l'aigua. Protecció Civil els qualifica d'"ofegats silenciosos" perquè és difícil observar-los des de fora, ja que no bracegen. "No veus que s'estan ofegant", assenyala Font.

En canvi, aquests dies el perfil majoritari està sent el d'una persona més jove, que es banya amb bandera groga o quan la platja no està vigilada. "La feina dels socorristes és brutal, gent arrossegada, que es cansa i no pot sortir de l'aigua", diu Font.

La major presència de banderes grogues aquest mes ha multiplicat els casos. Sense tenir en compte els menors, la persona més jove ofegada aquest any va ser un noi d'uns 25 anys a la platja del Miracle, a Tarragona, que es banyava un cop acabat el servei de vigilància. També un altre, de 32 anys, a la mateixa platja, va morir uns dies abans quan es banyava amb bandera groga.

Tarragona amplia l'horari dels socorristes

Precisament, l'ofegament d'una altra persona a la mateixa platja, amb la qual ascendeixen a tres els ofegaments mortals -més un que va ser traslladat molt greu a l'hospital Joan XXIII- ha fet que l'Ajuntament de Tarragona decideixi ampliar el servei de socorrisme. Funcionarà una hora més, fins a les 20 hores, a totes les platges de la ciutat.

Protecció Civil destaca que es fa difícil poder adaptar cada dia el servei en funció del temps

El consistori també té previst instal·lar cartells informatius a totes les platges sobre el significat i els perills que suposen els diferents colors de bandera, informa l'ACN.

Font reconeix aquesta ampliació, però en remarca els límits: "Està bé poder ajustar el servei, però es fa difícil poder-ho fer cada dia en funció de com evoluciona el temps". També indica que Protecció Civil fa campanyes informatives cada any i el codi semafòric de les banderes és ben conegut, especialment, per la gent d'aquí, majoritaris en els casos d'ofegament.

Per la seva banda, Creu Roja ha alertat de l'augment de corrents marines que s'estan registrant enguany i ha demanat més responsabilitat a la ciutadania quan ondeja la bandera groga, recull l'ACN.

Falten socorristes?

Sobre el personal que fa tasques de salvament, Font apunta que és difícil de valorar el nombre necessari. "Un dia de mala mar falten socorristes, o els dies de més afluència", reconeix. Un socorrista pot abarcar uns 500 metres de línia de platja, tot i que les condicions varien molt en funció de quanta gent hi ha o de si hi ha mala mar.

Un socorrista abarca uns 500 metres de platja, tot i que depèn de les condicions del mar

"Els municipis treuen a concurs el servei el desembre, quan no saps quina calor farà ni quanta gent et vindrà a la platja", recorda Font.

Precisament, al juny la plataforma SOS Socorristes va exigir al Govern que tiri endavant un decret que reguli els equips de socorrisme de les platges de tot Catalunya. Actualment cada ajuntament aplica criteris diferents a l'hora de regular el servei de socorrisme de les seves platges, ja sigui pel que fa a la durada, el nombre de personal i les torres de vigilància.

Platja de la Barceloneta amb una torre de salvament fora de servei per la vaga de socorristes
Platja de la Barceloneta amb una torre de salvament fora de servei per la vaga de socorristes. Norma Vidal / ACN

Els socorristes recordaven que els estius cada vegada són més llargs i calorosos i, per això, l'afluència de gent a les platges no para de créixer, fet que relacionaven directament amb l'augment del nombre de morts per ofegament. Tot això se suma a la precarietat del sector, que va portar els socorristes de Barcelona a fer vaga la setmana passada.

Actualment, Protecció Civil, juntament amb la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme, està fent l'estudi Salvacat, que determinarà si les xifres de socorristes són suficients a Catalunya, entre d'altres. Després de més de dos anys, es preveu que el puguin acabar enguany i que serveixi de guia per a noves actuacions.

El cas de les piscines

Les piscines són un cas apart, i de moment aquest any hi ha unes xifres similars als últims estius. Fins ara s'han comptabilitzat set ofegaments mortals, dels quals dos menors. Tres eren en piscines particulars. L'any passat la xifra va ascendir a 13, el nombre més alt des del 2014.

Hi ha hagut set ofegaments mortals a les piscines

"A les piscines públiques on hi va molta gent al socorrista se li fa díficil detectar una persona que ha quedat submergida", assenyala Font. El que preocupa més, reconeix, són els menors, a qui diu que no es pot deixar de vigilar ni 30 segons.

"Tenim aquest concepte que si toquen de peus de terra no es poden ofegar i no es així. Amb un pam d'aigua ja es poden ofegar", adverteix. 

Joves banyant-se a la piscina de Vilanova del Camí, l'any passat
Joves banyant-se a la piscina de Vilanova del Camí, l'any passat. Mar Martí / ACN

Els últims ofegaments a les piscines catalanes han estat el 29 de juliol, quan un home de 84 anys va morir en una piscina privada de Puigcerdà (Cerdanya) i un de 20 anys ho va fer també en una piscina particular a Canyelles (Garraf), i el 26 de juliol, quan un nen de vuit anys es va ofegar a la piscina municipal de Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).

¿Te ha resultado interesante esta noticia?