La calor intensa estreny i no ens deixarà fins ben superat l'estiu. Entre les recomanacions contra les altes temperatures, el fet de refrescar-nos és un dels més recurrents i indicats. En un estiu marcat per la sequera, què millor que optar per les platges i cales de Catalunya?

Les cales de la Costa Brava poden ser una bona opció, però no tenen res a envejar les de la Costa Daurada. Indrets ideals per gaudir de l'aigua en parella, família, amics o en solitari, amb una mica més de pausa que les platges més massificades, amb racons més recollits i no tan oberts, i aigües més tranquil·les. Per això, us proposem vuit de les millors cales per gaudir de la Costa Daurada aquest estiu i combatre les onades de calor.

Cala la Roca Plana (Altafulla)

Arranquem en aquest espai de gran valor ecològic d'Altafulla (Tarragonès), reconegut com a Espai d'Interès Natural. També anomenada platja Becs, la cala la Roca Plana és un dels indrets on es practica nudisme. El seu accés és fàcil per mar, però no per terra: s'hi arriba a través d'una llarga caminada en un camí de ronda que uneix les platges de Tarragona amb les d'Altafulla i Torredembarra. Té poc més de 200 metres de longitud, sorra fina i daurada, a més d'unes aigües tranquil·les i cristal·lines.

Cala Jovera (Tamarit)

La cala Jovera de Tamarit (Tarragonès) és una de les cales verges més icòniques de la Costa Daurada i de tot el litoral català, envoltada de vegetació autòctona i una petita obertura al mar. Es troba sota el majestuós el castell de Tamarit, construcció romànica d'entre els segles X i XII, per la qual cosa també es coneix com a cala del Castell, com també se la coneix. Té uns 90 metres de longitud i s'hi accedeix a través del camí del castell. Té sorra fina i daurada, i un accés suau a les seves aigües que són cristal·lines, càlides i tranquil·les.

Cala Fonda-Waikiki (Tarragona)

La platja de l'Arboçar de Tarragona és una de les més conegudes d'aquesta Costa Daurada, especialment pel que fa a la pràctica del nudisme. També coneguda com a cala Fonda o Waikiki, té uns 200 metres de longitud, sorra fina i daurada, i s'accedeix al mar a través d'un pendent molt suau. S'ubica al Bosc de la Marquesa, dintre del Pla Especial d'Interès Nacional Tamarit-Punta de la Móra, un espai inigualable. És de difícil accés i s'hi arriba a través d'un sender de pinedes senyalitzat, envoltat de penya-segats i vegetació autòctona, per on passa un camí de ronda.

Cala dels Crancs (Salou)

La cala dels Crancs, es troba prop del cap de Salou (Tarragonès), a pocs metres del far, a l'extrem més allunyat del nucli urbà. És una cala de sorra fina d'uns 90 m de longitud i 25 m d'amplada, amb sorra que s'endureix a mesura que avancem, i es troba limitada per masses rocoses poblades de vegetació a banda i banda. Amb tota mena de serveis i poc desnivell en la seva entrada al mar, és ideal per a nens i famílies. A la cala s'hi accedeix a través d'unes escales des del carrer del Pas de la Mala Dona.

Cala de la Penya Tallada (Salou)

I encara a Salou trobem la cala de la Penya Tallada, una petita cala d'uns 47 metres de longitud, situada entre la Punta Roja i la paret rocosa que s'endinsa, que dona nom a aquest idílic indret. Envoltada de pins i vegetació, i té unes aigües cristal·lines i tranquil·les. S'hi arriba fàcilment a peu a través del carrer que porta el seu mateix nom o recorrent el camí de ronda de Salou.

Cala de les Sirenes (Mont-roig)

La cala de les Sirenes, de Mont-roig (Baix Camp) i Miami Platja, té uns 170 metres de longitud, que combinen la sorra fina i daurada amb roquissars i unes aigües cristal·lines. Es tracta d'un indret tranquil i pausat, però amb aparcament i dutxes. La cala de les Sirenes té una entrada al mar força pronunciada, per la qual cosa no és la més indicada per als infants. S'hi accedeix sense dificultats.

Cala de Pixavaques (L'Ametlla de Mar)

I anem cap a L'Ametlla de Mar (Baix Ebre), una localitat amb diverses cales envejables, de la qual en destacarem dues. La de Pixavaques és de fàcil accés i amb diversos serveis, gràcies a la seva proximitat amb el nucli urbà, compartint espai limítrof amb la cala Pepo. Es tracta d'un corriol relativament petit, de 70 metres de longitud i 40 d'amplada, que gaudeix de la sorra fina i caracteritzada per un onatge moderat, accentuat per fases ventoses esporàdiques. Caiacs, piragües i altres esports nàutics són indicats per realitzar en aquest espai.

Cala Forn (L'Ametlla de Mar)

I acabem amb la reconeguda cala Forn, especialment coneguda per les seves aigües cristal·lines i l'entorn salvatge que l'embolcalla. Com passa amb cala Sant Jordi i cala Vidre, comparteixen l'entorn dels vestigis del que va ser el castell de l'Orde de Sant Jordi d'Alfama, del segle XIII, ara restaurat. Té una sorra fina i daurada, i una superfície quadrada, amb uns 100 metres de llarg per 100 d'ample. Té un accés a l'aigua a través d'un pendent suau. Hi passen diverses rutes de senderisme i també és un lloc ideal per als caiacs, on en podem llogar. I també podem fer busseig o snorkel, i admirar la seva fauna marina.