El 15 de desembre es compliran 30 anys de l'estrena, al bar La Finestra de Tortosa, d'un duet, Quico el Célio i el Noi, i el seu espectacle de nadales. De seguida s'hi va unir el Mut de Ferreries, i el grup ha anat creixent fins a la formació actual, amb Arturo Gaya, Quique Pedret, Jordi Fusté, Josep Lanau, Kike Pellicer i Sergi Molina, que fa vint anys que comparteixen escenaris. Ara, els músics ebrencs iniciaran la commemoració dels seus trenta anys amb la tradicional gira de Lo Misteri de Nadal, que ja s'ha pogut veure a l'Aldea amb la banda de música local i que es representarà durant el desembre a Barcelona, Tortosa i Reus, entre altres llocs.

Els Quicos han estat peça clau de la transformació de les Terres de l'Ebre. Han posat el territori al mapa i també el seu parlar, els costums. També la música i els balls, els quals han modernitzat, reinventat i creat des d'un ric bagatge popular i tradicional intergeneracional. Aquest "valor de cantar" el reivindiquen ara com a eina social "per evitar l'abisme". Arturo Gaya, Quico el Célio, ha defensat que cal reforçar el contacte social perquè " es parli i es canti". "Allà on es canta, hi pots viure bé. Aquella societat on es canta, és millor", ha defensat.

El vocalista dels Quicos ha alertat que "el valor de cantar" s'està perdent davant d'un oci basat en les pantalles, els teclats i l'aïllament. "No estem en contra d'allò que la tecnologia pugui aportar de positiu, però si que estem per un equilibri que és necessari i som conscients que la música és una eina important per tallar aquest camí que porta la societat", ha reivindicat.

Posar les Terres de l'Ebre al mapa

Es cantava i es canta, el nom del seu primer disc, va ser ja una declaració d'intencions. El grup es va crear amb l'únic propòsit "de fer música", però ha acabat sent molt més. Els seus trenta anys de carrera, amb tots els seus èxits musicals, van de la mà d'una transformació social a les Terres de l'Ebre, que s'ha tret els "complexos" de sobre i s'ha reivindicat. "Són petites coses que, al ser perifèrics i ser el sud d'un país eminentment centralista, encara es valoren més quan es recuperen, ajuden a tirar endavant, a crear identitat i a fer territori", ha reconegut Gaya.

Que els personatges i els elements teatrals dels Quicos "parlin de l'Ebre, com a l'Ebre i defensant les coses de l'Ebre" ha estat un altaveu sense precedents i ha tingut "un doble efecte". "Que la resta del país conegui que el sud existeix i que té una altra música, una altra cultura i una altra manera de fer", alhora que els ebrencs i ebrenques creïn "autoestima i orgull" de tot allò que és seu.

El grup "ha agafat consciència a poc a poc" de tot aquest impacte, sobretot quan persones joves els agraeixen haver conservat la parla i la identitat. "És molt bonic i no n'érem conscients", ha assegurat Gaya. Al grup, inspirat en el cantant estatunidenc Pete Seeger, referent del "poder transformador de la cançó", no li ha tremolat el pols a l'hora de posar el seu art al servei de les lluites socials. "És la culminació d'un camí. Quan la música pot servir per a una causa, és magnífic", ha conclòs Gaya.

Música intergeneracional

"La música intergeneracional és molt enriquidora socialment", afegeix Gaya. Mentre evoquen "records i memòria" entre els més grans, fan que "cali i enganxi" als més joves perquè descobreixen "com de fàcil és comunicar-se a través d'ella" i "compartir", segons ha reivindicat Arturo Gaya.

Lamenten, però, que no hi hagi espais mediàtics o esdeveniments de masses on se li doni el seu lloc. "És una realitat que no s'està portant a l'aparador i és una llàstima perquè el camí no és el de convertir la música en una competició per ser el millor", defensa el músic. El grup reivindica els pavellons, les places i els auditoris que omplen de públic de totes les edats, però senten que "la política musical oficial no vagi per aquí".