Nou de les 10 àrees més congestionades d'Europa es troben a la ciutat de Barcelona. Aquesta dada representa a la perfecció un dels mals endèmics de la capital catalana, especialment en les dades nadalenques: aglomeracions i trànsit intens a les zones cèntriques i comercials de la ciutat.

Per esmorteir aquesta situació, ja a principis de desembre, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar que preveia restringir l'accés en cotxe a determinades àrees en cas de col·lapse circulatori i en el moment que els aparcaments estiguessin plens. Aquest dispositiu, que contempla restriccions de mobilitat, està preparat "per impedir que els vehicles accedeixin al centre de la ciutat", tal com explica el director de serveis de Mobilitat de consistori barceloní, Adrià Gomila.

Malgrat aquestes iniciatives, l'Associació de Veïnes i Veïns del Barri Gòtic, un dels col·lectius més afectats per aquests episodis, recorda que el que es coneix com a centre "també som barris on vivim gent". Els veïns atribueixen el col·lapse de Ciutat Vella a un model comercial massa centralista.

Entre les recomanacions de l'Ajuntament de Barcelona s'hi troben tractar d'evitar els desplaçaments en vehicle privat i fer-los a peu o en transport públic. De fet, el prec del consistori als ciutadans és deixar el cotxe a casa, sobretot els dies festius, tenint en compte que artèries essencials del centre de la ciutat, com les Rambles i la Via Laietana, estan afectades per obres.

Per facilitar aquest propòsit, els dies festius amb els comerços oberts s'han reforçat les línies 1 i 3 del metro, s'ha ampliat l'horari de funcionament i, com ja és tradicional, la nit de Çap d'Any, el servei ha funcionat de forma ininterrompuda.

Com que cada hora la Guàrdia Urbana rep dades sobre les ocupacions dels aparcaments, les patrulles se situen en punts estratègics per impedir el pas dels vehicles en cas que fos necessari. L'Ajuntament insisteix que es treballa per "garantir la mobilitat, la seguretat i la convivència general a les fires i les zones amb una afluència turística més gran".

Aquestes accions són rebutjades per l'Associació de Veïnes i Veïns del Barri Gòtic, que remarca que els efectes d'aquest col·lapse es produeixen per l'atracció de grans cadenes i botigues, que "han anat desplaçant els comerços d'usos veïnals per convertir-se en centres comercials a l'aire lliure".

Ciutat marca i globalització

La mateixa entitat critica que les polítiques de promoció de l'Ajuntament de Barcelona, sumades a la permissivitat de l'obertura dels establiments els diumenges i els festius, "conformen una ciutat marca, on la globalització destrossa el comerç quotidià i la vida veïnal". Els veïns adverteixen que, en les dates nadalenques, el consumisme massiu encara té efectes més nocius pel Barri Gòtic que els que provoquen fenòmens com la massificació turística.

En una intervenció a les xarxes socials després de l'anunci del consistori barceloní de restringir l'accés en cotxe a determinades àrees en cas de col·lapse viari, l'associació veïnal advoca per "limitar l'accés en vehicle privat, però també cal descentralitzar l'oferta comercial, de forma que la gent pugui comprar als seus barris, protegir el comerç quotidià i de proximitat i promoure un model de consum més sostenible".

En canvi, la patronal Pimec Comerç cita la dificultat que suposa mantenir una empresa en el sector del comerç a causa de normatives, els impostos i les taxes vigents. Així ho constata després de realitzar una enquesta entre socis, associacions i gremis per valorar l'activitat comercial del segon semestre del 2023. Entre aquests entrebancs, els enquestats en destaquen els nous tipus de permisos laborals, la normativa sobre l'ús d'envasos, la nova Llei de Benestar Animal i les exigències en matèria de protecció de dades.

Establiments de proximitat

El president de Pimec Comerç, Antoni Torres, demana legislar des de la proximitat, pensant en petit i coneixent l'impacte que poden tenir algunes d'aquestes mesures en el dia a dia dels establiments de proximitat. Torres precisa que "mantenir el tipus de societat que tenim no és possible sense els establiments de proximitat, ja que som un factor de cohesió social i si, en lloc de facilitar-nos el creixement se'ns penalitza, no s'està a favor del model que es declara voler tenir".

En una línia similar, la patronal Barcelona Comerç reivindica la necessitat d'abordar els desafiaments crucials als quals s'afronta cada dia el comerç de proximitat com l'excés normatiu i la sobreregulació. En una jornada sobre retail celebrada a mitjan de desembre, el president de l'entitat, Pròsper Puig, va defensar la importància de "protegir els treballadors autònoms i petits empresaris, els quals requerim una regulació equitativa i flexible, que inclogui el sector minorista en la seva elaboració".

Ja fa més de cinc anys, en un estudi sobre l'impacte socioeconòmic de les compres turístiques a la ciutat de Barcelona, l'associació de comerciants del passeig de Gràcia detectava que un 40% dels establiments del centre de la ciutat hauria de tancar sense les compres dels estrangers. A més, la despesa dels barcelonins en aquest àmbit començava a anar a la baixa.

Tots aquests elements constaten els eixos que encara resten sense resoldre en el mapa del sector comercial barceloní: la concentració dels establiments en determinades zones, les dificultats per conciliar la vida familiar i laboral, agreujada per la cada cop més habitual obertura de botigues els diumenges i festius, i la urgència de recuperar i atraure de nou al comprador de barri.