Conversem amb la diputada de la CUP al Parlament Laia Estrada (Tarragona, 1982) sobre la recta final de la legislatura que encara Pere Aragonès, les negociacions pels pressupostos i sanitat, una de les principals àrees de la seva feina a la Cambra.

Estrada qualifica de "decebedora" l'actitud d'ERC respecte a la gestió dels serveis públics: "Tot allò que ja havíem vist que havia fet la sociovergència, que és permetre que es faci negoci sense cap mena d'escrúpols, Esquerra Republicana no és capaç d'enfrontar-s'hi i revertir-ho". 

La diputada constata com el malestar en la sanitat, d'especial intensitat després de la signatura del tercer acord de l'Institut Català de la Salut (ICS), no ve de nou i considera que "s'està desaprofitant la legislatura per corregir mancances greus que arrossega el model sanitari".

La signatura del tercer acord de l'ICS ha comportat vagues de diferents col·lectius com infermeres i tècnics sanitaris. A què es deu?

A una mala gestió de les diferents conselleries que hi ha hagut. El malestar que estem veient ara i que ja es va veure fa un any, quan també van haver-hi vagues importants, no es cou en una única legislatura. És l'acumulació d'anys de no haver cuidat la gent que té cura de naltros. Hi havia moltes expectatives dipositades en aquest acord i no s'han complert. És un acord classista i patriarcal, ho diem no només naltros sinó expertes com per exemple el Fòrum Català d'Atenció Primària. Es carrega totalment als equips.

Per què?

Posa totes les millores o la gran part al col·lectiu de metges, que està perfecte que tinguin les seves millores, però no a costa de desatendre les mancances o les reclamacions de la resta de professionals. Estem parlant d'infermers, però també de tècnics, de TCAI, tècnics de laboratori, de radiologia, de personal administratiu, de treballadors socials sanitaris... O sigui, al final el sistema sanitari està conformat per molts col·lectius professionals i és un engranatge molt complex. El sistema se sosté gràcies al sobreesforç que porten anys fent aquesta gent.

I què ha fallat?

Quan la conselleria, que no és la patronal d'una empresa privada, posa sobre la taula una proposta que és classista i patriarcal perquè es menja tot el que és la tasca de cura, el malestar està més que justificat. També n'hi ha al SISCAT. Infermeres de Catalunya també convoca vaga allà.

Creus que s'ha primat els metges de manera intencionada?

Crec que ha estat una decisió política de prioritzar només un col·lectiu. Insisteixo que ens sembla perfecte que metges i metgesses puguin veure substancialment millorades les seves condicions laborals, però la resta de professionals també han de veure reconeguda la seva categoria. S'ha de diferenciar molt bé què fa cada persona, perquè ara mateix hi ha molta confusió entre els rols i s'està exigint als professionals que facin més del que està escrit que els hi pertoca. Col·lectius com els TCAI no està clar què és ni tan sols el que han de fer. Tenim molt de malestar acumulat com a conseqüència d'una deixadesa que s'acumula des de fa anys.

S'acaba de ratificar aquest acord, quin marge hi ha per reconduir-lo?

Doncs ara, evidentment, la cosa està més complicada. Nosaltres vam portar una moció al Parlament el desembre quan encara no s'havia publicat al DOGC i per tant hi havia un punt concret que demanava corregir aquests greuges. Això no s'ha volgut fer. Ara el marge que hi ha és fer aquestes millores al marge de l'acord, trobant les fórmules i els mecanismes que considerin ells oportuns. El que està clar és que hi ha d'haver una partida pressupostària lligada. És obligació de totes les formacions que estem dient als professionals que tenen el nostre suport posar-ho sobre la taula quan parlem de pressupostos amb el Govern.

Les infermeres finalment han desconvocat la vaga indefinida després d'un acord amb el Govern, creus que és un punt de partida per començar a millorar la situació?

Cal aplaudir la honestedat i la transparència amb què han actuat després de l'acord amb la conselleria, que contrasta amb l'actitud del Govern. Un cop més ha estat totalment lamentable, lluny de resoldre el malestar el que ha fet és pressionar i forçar una desconvocatòria d'una vaga i no escoltar el que estan reclamant. No ha estat a l'alçada. Crec que es tanca en fals el conflicte. Hi ha altres forces sindicals que hauran de valorar què fan, però no és fàcil sostenir una vaga indefinida. Jo crec que n'hem d'extreure aprenentatges, la lluita en la defensa de la sanitat pública és titànica perquè cal transformar el sistema de dalt a baix.

S'ha pogut fer front a alguns dels reptes pendents en sanitat en aquesta legislatura?

Doncs com en molts altres àmbits, en la salut s'està desaprofitant la legislatura per corregir mancances greus que arrossega el model sanitari que tenim. Nosaltres pensem que el problema és el model i d'aquí emanen totes les problemàtiques que tenim, perquè és un model que fomenta que es faci negoci a costa de la salut de la població. Es veu amb la lògica mercantilista que impera en el sistema sanitari i que exprimeix les treballadores, però també es veu en com es van eliminant serveis. Als CAP, per exemple, s'han tancat urgències, serveis de pediatria, de ginecologia... Sota aquesta lògica d'optimitzar recursos. I això va en detriment de la població i de les treballadores.

Què no s'ha fet?

No només no s'han corregit els greuges que acumulàvem resultants del model de concertació público-privada, com són l'hospitalocentrisme i l'explotació de les treballadores, i la confusió entre els interessos públics i privats, sinó que s'hi està aprofundint. És greu que tinguem un sistema en què els interessos privats i públics es confonen tantíssim. Hi ha un parasitisme claríssim per part de les mútues i els interessos privats del que és el sistema públic.

Com s'hi està aprofundint?

Hi ha l'excepció puntual concreta, anecdòtica, de la rehabilitació, que està molt bé que s'internalitzi, però què passa amb el transport sanitari? Ho tenim encallat amb la proposició de llei. Se sap de les pràctiques mafioses que fan les empreses d'ambulàncies i que acaba pagant la població. O, per exemple, amb tot el que té a veure amb l'hospitalocentrisme, que fa que els CAP cada cop estiguin més afeblits i que la gent acabi anant a urgències [hospitalàries]. Tampoc s'ha planificat el relleu de moltíssimes professionals que es jubilaran. És que no s'ha revertit absolutament res.

Això els sorprèn?

És que tot això està passant amb un govern d'Esquerra Republicana. Vam veure unes retallades brutals en sanitat per part de Convergència amb el senyor Boi Ruiz, vam veure que havien estat planificades pel tripartit amb el PSC al capdavant de la Conselleria de Salut, i ara el que hem vist, no aquesta legislatura, sinó també des de fa pràcticament 10 anys, és que el partit d'ERC el que fa és mantenir aquesta lògica de la concertació. I en les bases del Pacte Nacional de Salut, el que s'està coent és mantenir aquest sistema. Quan la gent al carrer el que està demanant és una sanitat 100% pública, perquè tothom està veient que cada vegada estem pitjor en quant a provisionament públic.

Quines propostes fan per revertir això?

Per començar, si tu vols revertir aquesta confusió entre els interessos públics i privats, el que has de fer és publificar. Això vol dir, d'una banda, gestionar de forma directa i, a més a més, per part de qui té les competències. És a dir, no es tracta d'anar creant més empreses de la Generalitat, sinó que l'Institut Català de la Salut vagi assumint, per exemple, la gestió de tots els concerts que tenim caducats. Ara mateix tenim una trentena de concerts educats. És una barbaritat. Hi ha una oportunitat per assumir la gestió d'aquests hospitals i CAP que estan concertats, i això no s'ha estudiat. Està en stand by en una situació de dubtosa legalitat.

I pel que fa a la primària?

Pressupost. El que no pot ser és que es faci trilerisme amb això. O sigui, els últims pressupostos eren un 18% per l'atenció primària. El càlcul era molt senzill: uns 2.000 milions a la primària, dels 12.000 milions en salut, fas el càlcul i surt un 18%. Però el Govern parlava del 24%, per intentar aproximar la xifra a la reclamació del 25%. No cal fer trilerisme, el que cal és dotar de pressupost a la primària fins a arribar a aquest 25% que recomanen tots els experts. I que no es faci amb nous perfils, perquè el que necessitem és més equips d'atenció primària, més metgesses, infermeres, TCAIS, personal administratiu...

Salut està impulsant alguns canvis, com un nou model d'atenció pediàtrica, disponible només en alguns CAP.

Cal no treure serveis, enfortir-los si de cas. El que no pot ser és que estiguem avançant cap a aquest model de concentració de l'atenció pediàtrica... Després, el tema del col·lapse de les urgències hospitalàries, s'hauria d'estar planificant de forma real quan tens epidèmies estacionals. Millorar les condicions laborals per tenir més professionals, enfortir l'atenció primària i que es pugui gestionar de forma directa per començar a posar fi a aquesta transferència contínua de diners públics a mans privades. Tres coses molt senzilles que s'haurien d'estar fent i que s'esperaria que es fessin per part d'un govern d'esquerres.

La setmana passada es van votar les conclusions del grup de treball sobre residències. Quin balanç en feu?

Molt negatiu. Es constata que el Parlament, novament, no va estar a l'alçada en el moment en què es va negar la possibilitat de continuar la comissió d'investigació que vam impulsar la CUP la legislatura passada. Hi va haver un acord del PSC, ERC i Junts per impedir que prosperés. Era el que tocava fer veient que la Fiscalia ho està tapant tot.

Què s'hagués pogut fer?

Com a mínim, que el Parlament de Catalunya que hagués donat exemple. Per donar garanties de no repetició el que has de fer és buscar la veritat i això requereix una investigació. Això no es va fer. En les conclusions que previsiblement es votaran a la Comissió de Drets Socials han quedat fora moltes qüestions que per nosaltres eren importantíssimes, com, per exemple, tot el que té a veure amb el model. Tenim residències que funcionen com a sociosanitaris però low cost. Una residència és una llar, no un centre sanitari. Però li surt més barat a l'administració tenir-ho d'aquesta manera. I, en segon lloc, que no es qüestioni en absolut el fet que la major part de les residències d'aquest país estiguin en mans privades afecta directament a la qualitat del servei, perquè hi ha moltíssima precarietat, s'escatima al màxim en costos... Al final aquestes empreses no gestionen les residències per altruisme ni per bona voluntat, sinó perquè ho tenen com un negoci.

Per què no s'ha pogut fer l'auditoria sobre el que va passar a les residències durant la pandèmia?

Hi ha un acord en tant que aquí hi ha diferents governs implicats. És a dir, el govern de la Generalitat és responsable del que va passar a nivell de Catalunya i el govern de l'Estat espanyol també, lògicament, perquè hi va haver un moment en què es van assumir totes les competències. Per tant, PSC, ERC i Junts, que són els partits que toquen poder, no els interessa que es vegi realment què és el que va succeir.

En el moment més dur sí que es va parlar de canviar el model, ara ja no interessa?

No hi ha la menor intenció d'enfrontar-se amb aquests grans lobbies que controlen només les residències sinó els serveis públics. Al final estem parlant de grans empreses, i no hi ha aquesta voluntat d'enfrontar-s'hi. Ara mateix estan tancant residències públiques, la de Reus, a les Borges del Camp... Li demanem a la Generalitat que exerceixi les seves competències, que assumeixi la titularitat i la gestió de les residències. Tot allò que ja havíem vist que havia fet la sociovergència amb els serveis públics, que és permetre que es faci negoci sense cap mena d'escrúpols, Esquerra Republicana no és capaç d'enfrontar-s'hi i revertir-ho. Actua amb el mateix servilisme, malgrat que en la teoria diguin que no hi estan d'acord. I això és decebedor.

Com veu la gestió de la sequera?

Hi ha una part d'hipocresia, o irresponsabilitat, en tot plegat... Quan tu estàs tallant l'aixeta a la pagesia, per exemple, però al sector turístic no el vols incomodar. Això ja ha passat. I mentre no deixes de forma clara la porta tancada a aquesta lògica de macroprojectes, que són grans consumidors de recursos hídrics i formen part del model de país que ens ha conduït a la situació d'emergència climàtica en què ens trobem.

S'està tornant a parlar d'un transvasament de l'Ebre que ha generat molt de rebuig al sud.

És una mesura que lògicament impactarà de forma claríssima en el Delta, mentre que d'altra banda es parla de la protegir-lo i no s'aborda la necessitat de revertir el transvasament del Camp de Tarragona, que serveix bàsicament per abastir la petroquímica. Un cop ha eixugat tots els aqüífers que teníem, també el Francolí i el Gaià, doncs ara continua eixugant també l'Ebre.

Segueix sobre la taula el Hard Rock, que consumiria una gran quantitat d'aigua.

El que no pot ser és que estiguin dient que volen portar més aigua de l'Ebre i que alhora siguin incapaços de dir que no hi haurà Hard Rock i no hi hauran més projectes que siguin altament consumidors de recursos hídrics. És una contradicció, és un contrasentit i és pur negacionisme climàtic. No és compatible dir que es vol abordar la gran problemàtica de la sequera i no entomar amb seriositat la necessitat d'un canvi de model de país que deixi enrere el 'desarrollisme'. Concretament amb el Hard Rock naltros pensem que els informes que falten necessàriament han de ser desfavorables i que aquí s'està posposant que es facin públic perquè a Esquerra li interessa tornar a jugar-lo com a moneda de canvi amb el PSC pels pressupostos. El que ha de fer ERC és comprometre's amb el país a no tirar endavant el Hard Rock per pura responsabilitat.

Pels pressupostos, reclamen un canvi d'aliances d'ERC, però amb qui?

És feina del Govern buscar la suma i fer possible l'aritmètica. La qüestió és què vol fer aquest govern d'Esquerra Republicana en aquest temps de descompte perquè s'acabi la legislatura. Vol continuar amb aquesta dinàmica de continuisme respecte al que hi ha hagut fins ara, de desatendre les principals urgències que té el país sense aprofundir en les polítiques que necessita, per pur servilisme, perquè no vol incomodar els amos, la gent que controla realment el país en termes econòmics? Ha de decidir si vol això o realment es vol posar al servei de la gent.

Què plantegen?

Parlem de polítiques d'habitatge que siguin valentes no només pressupostàriament, es tracta d'evitar que hi hagi desnonaments, de regular de forma efectiva els lloguers... També de si volen aprofitar aquesta legislatura per fer front a aquest encariment de la vida que està ofegant a la població, cal que realment gravi als més rics i puguem fer polítiques redistributives, o començar a pensar en eines que no s'han utilitzat fins ara com pot ser una distribuïdora pública, per exemple. Aquí hi ha unes urgències de país que s'han desatès perquè no es volen tocar els interessos de la gent rica d'aquest país, que és Foment, la patronal, etc. I, per tant, el soci que s'escull és el PSC, lògicament.

Quin missatge envia a ERC?

La CUP estem plantejant unes propostes que pensem que són de sentit comú, que són les que necessita el país, i Esquerra Republicana ha d'escollir si vol aprofitar el que queda de la legislatura per desplegar-les d'una vegada per totes o continuar fent el mateix que ha fet tota la vida la sociovergència. Si continua fent això, el que està fent és aplanar el camí del PSC a la Generalitat, perquè està aplicant el seu programa. I haurà desaprofitat totalment aquesta legislatura, que vam començar amb una majoria independentista i d'esquerres, i on ha aplicat polítiques socioliberals supeditades a Madrid, perquè el Parlament està més buit de sobirania que mai.

Per què?

No es legisla. Ni tan sols amb allò que tenim competències i, ja no diguem, amb intentar desbordar les competències que tenim per garantir drets.

Quines condicions posen a ERC per votar els pressupostos?

Estem en una fase en què no hem entrat en negociacions de partides, sinó en veure si compartim el marc, les urgències. Hem fet un parell de reunions. Són models antagònics, el nostre i el que està plantejant el PSC. És totalment cert. I l'aritmètica és feina del govern. Fer els equilibris necessaris i utilitzar el poder de negociació que tingui. Esquerra Republicana ha de triar: Què vol? Fer front a l'emergència climàtica o fer més Hard Rocks? Continuar desnonant i continuar permetent que els fons d'inversió cada vegada acumulin més pisos buits o garantir que la gent té casa? Que la gent pugui tenir accés a una sanitat de qualitat o permetre que cada vegada més CAP estiguin sense serveis? Es tracta d'això, que triï.

Preocupa que el discurs racista entri al Parlament, més enllà de Vox?

Ja ha entrat. En el moment en què es parla de política securitària se li dona aquest enfocament. I aquí al Parlament ja hem vist debats en els quals Junts per Catalunya adopta bona part del discurs racista de l'extrema dreta, ja sigui catalanista o espanyolista. I és trist, perquè quan Junts per Catalunya, en aquest cas concret, demana les competències en immigració, no ho fa des d'una lògica de dir 'anem a cohesionar el país perquè això ens permeti avançar en el nostre dret a l'autodeterminació', sinó que ho fa des d'aquesta lògica de l'extrema dreta. És una autèntica irresponsabilitat, perquè a més ho fan per esgarrapar quatre vots, quan el que fan és enfortir l'extrema dreta, precisament.