Público
Público

Quins són els principals reptes i objectius dels partits catalans per al 2024?

El proper juny se celebraran les eleccions europees i és probable que abans de culminar l'any arribi una nova cita amb les urnes, amb uns comicis catalans que podrien avançar-se uns mesos. L'aprovació de l'amnistia, el traspàs de Rodalies, el finançament o la sequera temes claus del 2024

20/12/2023 - Imatge del darrer ple del Parlament de Catalunya del 2023, celebrat el 20 de desembre.
Imatge del darrer ple del Parlament de Catalunya del 2023, celebrat el 20 de desembre. Mariona Puig / ACN

Després d'un 2023 especialment intens a nivell polític, amb la celebració de les eleccions municipals i les generals, Catalunya afrontarà el 2024 amb la certesa que el 9 de juny hi haurà els comicis al Parlament Europeu. Ara bé, cada cop sembla més probable que abans d'acabar el curs els catalans hagin d'acudir novament a les urnes, en aquest cas per escollir el nou Parlament autonòmic.

Tot i que l'actual legislatura pot allargar-se fins al febrer de 2025, creixen les veus que apunten a un "avançament tècnic" d'uns quants mesos, el que situaria les eleccions catalanes al darrer trimestre del 2024. Si es confirmés, òbviament seria la principal cita política de l'any, amb una batalla molt oberta per aconseguir la presidència de la Generalitat.

Paral·lelament, el nou any també suposarà la reactivació de la taula de diàleg entre governs, la negociació d'un nou model de finançament per a Catalunya, l'aprovació de la Llei d'amnistia i la materialització de l'inici del traspàs d'algunes línies de Rodalies a la Generalitat, entre d'altres qüestions. Tot plegat sense obviar una sequera que, a mesura que s'agreugi, acapararà atenció política, mediàtica i ciutadana, amb la imminent entrada en situació d'emergència del sistema Ter-Llobregat, que abasteix uns 6 milions de persones, amb zones com Barcelona i la seva àrea metropolitana. Repassem els reptes del 2024 per als principals partits catalans.

ERC

Després d'un 2023 marcat pels pèssims resultats electorals obtinguts tant a les municipals del maig com a les generals del juliol, ERC afronta un 2024 en què necessita començar a rendibilitzar l'acció de govern si vol tenir opcions de mantenir la presidència de la Generalitat quan se celebrin els comicis al Parlament. La primera cita amb les urnes, però, seran les europees, en què el 2019 els republicans van ser la tercera força a Catalunya, per darrere de Junts -amb Carles Puigdemont de candidat- i del PSC, malgrat presentar una candidatura encapçalada pel seu líder, Oriol Junqueras.

L'aprovació d'un nou finançament és una de les prioritats del 2024 per a ERC 

ERC confia que quan arribi aquesta data s'hagin produït avenços significatius en diversos àmbits. A nivell temporal, el primer gran objectiu és aconseguir l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat de l'any vinent, actualment embarrancats pel Hard Rock i les estratègies polítiques de final legislatura.

Paral·lelament, els republicans esperen visualitzar la posada en marxa de la "segona fase" de la negociació amb l'Estat per resoldre el conflicte polític amb la reactivació de la taula de diàleg, prevista pel primer trimestre.

A més a més, en el primer semestre de l'any també s'hauria d'aprovar la Llei d'amnistia, una fita que ERC reivindica com un èxit de la seva estratègia negociadora amb el PSOE. Així mateix, aspira que es facin les primeres passes per materialitzar el traspàs de Rodalies a la Generalitat -un altre acord de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez-. També haver arrencat de manera formal les converses per aconseguir un model de finançament per a Catalunya que Aragonès i els seus volen que sigui "singular".

El repte és tancar un acord satisfactori abans de culminar el 2024, que li serveixi també com a as de cara a les següents eleccions al Parlament. Com a únic partit del Govern, ERC també ha de millorar la percepció de la seva gestió del dia a dia en àmbits tan transcendents com la històrica sequera que viu Catalunya -i que les properes setmanes continuarà, segons totes les previsions- o l'educació, després dels pèssims resultats en el recent informe Pisa.

Tot plegat amb l'objectiu de capgirar les enquestes i reduir la distància amb un PSC que, segons el darrer Baròmetre del CEO, ara mateix s'imposaria amb claredat als comicis catalans i faria gairebé impossible que Aragonès pogués continuar al capdavant de la Generalitat.

PSC

El PSC arrencarà el 2024 en una espècie de "primavera demoscòpica", ja que el gruix de les enquestes situen el partit de Salvador Illa al capdavant, amb un avantatge creixent sobre ERC i Junts. Res sorprenent si tenim en compte que la formació s'ha imposat en els darrers tres comicis que s'han fet a Catalunya -catalanes del 2021 i municipals i generals del 2023-.

Amb un Illa totalment consolidat com a líder dels socialistes catalans, el PSC aspira a imposar-se en unes eleccions europees per primera vegada des del 2009 -el 2014 va guanyar ERC i el 2019, Junts- i, sobretot, guanyar amb claredat els comicis catalans, siguin a finals de 2024 o principis de 2025.

El PSC aspira a guanyar les europees per primer cop des del 2009 i, sobretot, tornar a la presidència de la Generalitat

El gran objectiu és assaltar la Generalitat per retornar a una presidència que el PSC no té des del 2010. Per aconseguir-ho, la recepta d'Illa és clara, combinar una oposició amb certa voluntat d'arribar a grans acords amb el Govern en àmbits com els pressupostos, amb una actitud més dura i crítica en qüestions com la gestió de la sequera.

Amb un electorat parcialment en desacord amb l'amnistia, un dels grans reptes de la formació serà que l'aprovació d'aquesta llei no provoqui alguna potencial fuga de votants cap a opcions espanyolistes, ja sigui un PP a l'alça a Catalunya o un Ciutadans en fase moribunda, que tirarà d'agitació contra l'amnistia com a última carta per ressuscitar.

A nivell municipal, en principi en el primer trimestre de l'any s'haurà d'aclarir si el PSC arriba a algun acord per ampliar el govern de l'Ajuntament de Barcelona, amb el dilema d'un pacte amb Junts o un acord amb Comuns i ERC.

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, en una imatge recent. / ACN
El primer secretari del PSC, Salvador Illa, en una imatge recent. / ACN.

Junts

Junts per Catalunya afronta un 2024 decisiu a nivell intern, en què es començarà a comprovar l'impacte del seu canvi d'estratègia arran del "sí" a la investidura de Pedro Sánchez. La formació liderada de facto per Carles Puigdemont necessitarà assolir algun acord significatiu en les negociacions amb el Govern espanyol en la seva eterna pugna amb ERC i, alhora, aspira a repetir triomf a unes eleccions europees en què, molt probablement, l'expresident de la Generalitat tornarà a encapçalar la candidatura.

Assolir avenços en la seva nova aposta negociadora amb l'Estat és fonamental per taponar potencials fuites de votants cap a una hipotètica quarta candidatura independentista, els impulsors de la qual ja han abocat crítiques cap al gir de Junts.

La progressiva pèrdua de pes de Laura Borràs intensifica les tensions internes a Junts

A banda de la seva hipotètica entrada al govern de Barcelona -ben vista per Xavier Trias-, durant el 2024 és probable que s'incrementin les tensions internes a Junts, davant la progressiva pèrdua de pes de la presidenta de la formació, Laura Borràs, i els seus acòlits. Unes tensions que podrien culminar amb la celebració d'un congrés extraordinari, previsiblement abans d'unes eleccions catalanes en què, segons el CEO, ara mateix Junts patiria una davallada important i amb entre 19 i 24 diputats quedaria molt lluny del PSC, però també d'ERC.

Comuns

Després de garantir-se la presència al Govern espanyol, ara amb Ernest Urtasun com a ministre de Cultura, l'espai dels Comuns afronta un 2024 en què s'haurà d'aclarir quin impacte té sobre seu la trencadissa estatal entre Sumar i Podem. La formació morada, amb poca estructura pròpia ara mateix a Catalunya, ha de celebrar les properes setmanes una assemblea ciutadana que pot determinar la seva relació amb Catalunya en Comú, que pot passar per mantenir l'actual aliança o per una ruptura que debilitaria les dues parts de cara a les eleccions al Parlament.

Albiach ja ha anunciat que vol repetir com a cap de llista al Parlament

Amb una Jéssica Albiach cada cop més consolidada i que ha expressat la voluntat de repetir com a cap de llista als comicis catalans, les darreres enquestes milloren les perspectives de la formació, que actualment suma 8 diputats.

En la recta final de legislatura, els Comuns tenen la voluntat d'accentuar perfil d'esquerres, com ja s'està veient en la negociació dels pressupostos on situen el Hard Rock com a línia vermella i es desmarquen d'un PSC que aposta clarament pel complex d'oci i del joc. A nivell municipal, el partit també està intensificant les crítiques a Jaume Collboni, en matèries com l'habitatge.

CUP

La formació independentista i anticapitalista dedicarà la primera meitat del 2024 a culminar el seu procés de debat estratègic, l'anomenat Procés de Garbí, ja plenament en marxa després de celebrar el seu primer congrés nacional obert, tot just fa un parell de setmanes. Després d'encadenar uns pèssims resultats a les eleccions municipals i a les generals -va perdre la representació al Congrés-, la CUP va decidir engegar aquest debat a fons, que li ha de servir per replantejar-se la seva política d'aliances i el seu rol a nivell institucional, entre d'altres qüestions.

La voluntat de l'espai és recuperar la incidència social i política que va aconseguir no fa gaires anys, amb l'horitzó de les properes eleccions al Parlament, atès que els comicis europeus és una cita a la qual tradicionalment ha refusat participar-hi. Al Parlament, mantindrà una marcada oposició d'esquerres al Govern d'ERC, si bé en aquesta ocasió sí que està oberta a negociar els pressupostos, a diferència d'un any enrere.

Congrés Nacional Obert de la CUP a Girona.
Congrés Nacional Obert de la CUP a Girona. Mariona Puig / ACN

La triple dreta espanyolista

Finalment, pel que fa a la triple dreta espanyolista, el PP català hauria d'afrontar sí o sí un congrés regional durant el 2024, després que el darrer es fes el 2018. Tot i que inicialment el líder estatal del partit, Alberto Núñez Feijoo, tingués la intenció de defenestrar Alejandro Fernández, ara mateix l'escenari no està gens clar, després que el president del partit a Catalunya hagi guanyat força i tingui decidit optar a la reelecció. Altres noms que sonen per a optar a liderar el partit són l'eurodiputada Dolors Montserrat i l'alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes.

A nivell electoral, les enquestes preveuen un salt endavant de la formació a les eleccions al Parlament, multiplicant els pèssims tres diputats que va obtenir el 2021, en bona part gràcies a quedar-se els darrers votants de Ciutadans.

Precisament, el partit de dretes pot afrontar el darrer any amb presència al Parlament, ja que ara mateix no hi ha cap sondeig que pronostiqui que mantindrà representació a la cambra. Amb la intenció que Carlos Carrizosa repeteixi com a cap de llista, l'estratègia del partit per intentar evitar l'estocada definitiva serà tirar de crispació en temes com l'amnistia o la immersió lingüística en català a les escoles. Qüestions que també formaran part de l'argumentari de l'extrema dreta de Vox, a qui les últimes enquestes pronostiquen una evolució a la baixa, un fet que podria alimentar també el creixement del PP.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?