Público
Público

"Si ets dona, la repressió i la presó encara són més dures"

L'Euskal Etxea de Barcelona i l'ANC Dones reuneixen quatre testimonis de dones que han patit la repressió en la pròpia pell o a través d'un familiar directe per mostrar com sovint queden invisibilitzades davant les experiències dels homes. La germana de l'exconsellera Dolors Bassa, l'activista del CDR Tamara Carrasco, la mare d'un dels joves d'Altsasu empresonats i una advocada basca detallen la seva experiència.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Un moment del col·loqui d'aquesta tarda als Lluïsos de Gràcia de Barcelona, durant la intervenció de Montse Bassa. / Euskal Etxea BCN

Tot i que amb el pas dels mesos s'ha corregit parcialment, des que la repressió de l'Estat espanyol al moviment independentista va fer un pas endavant, una de les evidències és que són els homes –presos i exiliats– els que han acaparat la major part del focus, mentre que les dones –com Carme Forcadell o Dolors Bassa, ambdues empresonades– quedaven relegades a un segon nivell. Amb la intenció de visibilitzar-les i exposar com viuen la presó, la repressió i l'exili, l'Euskal Etxea de Barcelona i l'ANC Dones han organitzat una taula rodona aquest dijous al vespre als Lluïsos de Gràcia, a Barcelona, que ha reunit dues dones catalanes i dues de basques que han viscut en pròpia pell o a través d'un familiar directe una experiència repressiva.

La periodista Rita Marzoa, encarregada de moderar l'acte, ha denunciat justament la "invisibilització" que han patit les preses i exiliades polítiques catalanes. La taula ha reunit Montse Bassa, germana de l'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies Dolors Bassa; Bel Pozueta, mare d'Aldur Ramírez, un dels joves d'Altasu (Navarra) empresonat des de fa un any i nou mesos; Arantza Zulueta, advocada amb una llarga trajectòria en la defensa de presos bascos –molts, d'ETA– i ella mateixa empresonada durant més de tres anys a Cadis, i Tamara Carrasco, l'activista del CDR de Viladecans acusada inicialment de terrorisme per l'Audiència Nacional i actualment encausada per desordres públics. Les quatre han coincidit a subratllar que el fet de ser dona suposa patir una major càrrega repressiva, a banda de comportar en la majoria de casos una menor presència mediàtica.

Montse Bassa: "He passat de ser una independentista a ser una feminista independentista"

Montse Bassa ha explicat que des que la seva germana, l'exconsellera Dolors Bassa, és a la presó la vida dels seus familiars més propers s'ha transformat, i en el seu cas ha passat de només ser independentista a fer-se marcadament "feminista". Ha volgut deixar clar que la també dirigent d'ERC, que actualment està a la presó de Puig de les Basses, a Figueres, "no està feliç, està tancada" i "sabem que l'encomanada comuna d'energia que ens donem quan ens veiem una mica és un engany". "La de la Dolors i la Carme Forcadell [expresidenta del Parlament, també empresonada] és una lluita triple: per preses, per independentistes i per dones. Perquè la vida a la presó és dura, però si ets dona encara ho és més", ha assegurat Bassa. També ha relatat les mancances que tenen uns centres penitenciaris dissenyats fonamentalment per tenir-hi homes i ha lamentat les dificultats que s'han trobat a la presó de Figueres, una presó molt moderna que s'ha fet amb una gran inversió pública però que alhora dificulta una vida mínimament autogestionada de les preses.

Bel Pozueta: "Tota la nostra vida gira al voltant d'aconseguir la llibertat dels nostres fills"

Bel Pozueta s'ha convertit en una de les cares visibles d'Altsasu Gurasoak, el col·lectiu de mares i pares dels joves del municipi navarrès d'Altsasu condemnats a presó i acusats de terrorisme malgrat que la gran majoria de proves han constatat que simplement van participar en un baralla de bar amb agents de la Guàrdia Civil que no estaven de servei. Pozueta ha afirmat que "ara tota la nostra vida gira al voltant d'aquesta història. Lluitem per aconseguir la llibertat dels nostres fills". Si bé ha aclarit que els pares també juguen el seu rol al col·lectiu, ha detallat que en la majoria de casos són les mares les encarregades de donar el suport emocional als seus fills, i ha destacat que dones que no tenien una presència pública han après a parlar en públic davant d'auditoris reduïts o multitudinaris. "Ens hem tret la por i ens hem apoderat, hem après a parlar en públic perquè ens hem cregut com a dones que som capaços de fer-ho". Tot i l'energia que desprèn, Pozueta ha reconegut que la majoria de les mares estan medicades per suportar l'estrès generat per la situació dels seus fills i reben suport psicològic.

Tamara Carrasco: "S'ha de posar tots els represaliats al mateix nivell"

Ja fa cinc mesos que Tamara Carrasco no pot sortir de la seva ciutat, Viladecans, per ordre de l'Audiència Nacional i aquest és la raó que hagi participat a la taula rodona amb una breu intervenció via Skype, en què ha afirmat que "ja m'he acostumat" a no poder sortir. Per a Carrasco, "pel simple fet de ser dona tenim menys visibilitat", i ha recordat que li van denegar el permís per anar a visitar la seva mare quan aquesta, resident a Sant Vicenç dels Horts, va tenir un accident. També ha aprofitat la seva intervenció per reclamar que es "visibilitzi" la seva situació i que "es posi al mateix nivell tots els represaliats".

Arantza Zulueta: "La solidaritat i formar part d'un projecte polític m'ha tret de la presó"

Després de dècades defensant presos bascos, Zulueta va ser empresonada per ordre de l'Audiència Nacional el gener de 2014, després de ser acusada de formar part de l'entramat d'una ETA que ja havia deixat d'actuar. Va passar més de tres anys en una cel·la d'aïllament a una presó de Cadis i en l'acte d'aquest dijous ha explicat que malgrat la seva experiència com a advocada "fins que no entres a la presó i veus les condicions extremes que hi ha no ets conscient de fins a quin punt la vida és cruel i dura allà dins". Segons Zulueta, per a qui l'Estat espanyol té un "gran dèficit democràtic", les dones pateixen un triple estigma a les presons: "saben que el rol assistencial que normalment exerceixen a la llar queda abandonat; el sistema penitenciari és sexista i discriminador de manera que la dona que hi ingressa es veu com una pitjor delinqüent que l'home, és un sistema per anul·lar la dona; i, finalment et posen una càrrega per ser presa política".

Sobre la seva experiència directa ha relatat que la presó era a 1.100 quilòmetres de casa seva, de manera que els seus pares, d'edat molt avançada, no la van poder visitar en més de tres anys. Ella estava tancada en una cel·la d'aïllament, que només tenia una petita finestra enreixada a una altura elevada, de manera que "mai veus l'exterior" i que únicament tenia quatre hores al dia en què podia sortir-ne per anar a un pati de petites dimensions "on no hi ha res a fer". Tot i la duresa del que va viure -amb sovintejats registres a la cel·la durant les hores que n'estava fora-, ha posat èmfasi que de la presó "se'n surt". "Me n'ha tret la solidaritat i ser part d'un projecte polític. Saps que allà dins volen acabar amb tu, amb la teva dignitat, anul·lar-te i acabar amb el teu poble, però el teu poble i el teu projecte polític respon", ha subratllat per, tot seguit, adreçar un missatge als independentistes: "Sou molts aprofiteu i traieu-los, aprofiteu i tireu cap endavant".