Público
Público

Què explica la sortida de Collboni del govern de Barcelona?

L'1 de febrer es formalitzarà la seva renúncia com a primer tinent d'alcaldia per centrar-se a preparar la cursa electoral. Aprofundir en les diferències amb Colau i intentar aturar l'efecte d'un Trias amb qui comparteix part del model de ciutat són algunes de les raons del seu moviment

23/01/2023 - Jaume Collboni en la compareixença d'aquest dilluns per explicar la seva sortida del Govern de Barcelona.
Jaume Collboni en la compareixença d'aquest dilluns per explicar la seva sortida del Govern de Barcelona. Blanca Blay / ACN

A partir de l'1 de febrer, Jaume Collboni deixarà de ser el primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona i se centrarà en exclusiva en la seva candidatura per a les eleccions municipals del 28 de maig. La seva sortida, però, no implicarà la ruptura del govern local integrat per Barcelona en Comú i el PSC, el seu partit. De fet, Laia Bonet, actualment tercera tinent d'alcaldia, assumirà les competències de gestió de Collboni fins al final del mandat. Quines són les raons que porten Collboni a deixar el consistori quan tot just falten quatre mesos per als comicis, una decisió que ha estat criticada tant per l'oposició com per Barcelona en Comú?

Aprofundir en les diferències amb Colau

En una compareixença de premsa al migdia -hores després que transcendís la notícia-, Collboni ha reiterat en múltiples ocasions que vol ser el proper alcalde de la ciutat. Tot i insistir que el seu projecte "no va en contra de ningú", ha pronunciat algunes frases que poden interpretar-se com una crítica a l'actuació dels Comuns i que, molt probablement, indiquen part de la línia argumental que seguirà la seva candidatura els propers mesos. "Vull liderar la majoria del canvi que demana la ciutadania i només podem oferir els socialistes", ha proclamat.

Collboni apunta a què no vol repetir un nouu govern de coalició amb els Comuns

I tot seguit ha assegurat que es tracta d'una "decisió meditada, honesta i necessària per obrir una nova etapa" i ha detallat que el seu projecte passa per "no tornar a fórmules del passat, il·lusionar-nos amb el futur", així com "prioritzar una Barcelona" que funcioni i en què hi hagi un nou alcalde "que doni solucions, no més problemes; que sumi i no divideixi". Les seves paraules apunten a què no pretén repetir un govern de coalició amb els Comuns.

Collboni ha manifestat la satisfacció amb la "feina feta" durant el mandat, però és evident que pretén esmenar part de l'actuació de Barcelona en Comú i, sobretot, aprofundir en les divergències sobre el model de ciutat, que els darrers quatre anys s'han evidenciat amb el partit de Colau en qüestions com la mobilitat, les súperilles o els macroprojectes.

Enquestes no del tot favorables

"Necessito la màxima llibertat i temps per construir una candidatura il·lusionant i seriosa", ha afirmat Collboni en la compareixença de premsa, celebrada a la seu nacional del PSC, al carrer Pallars de Barcelona. Tot i que acumula vuit anys com a regidor a l'Ajuntament, la majoria al govern municipal -entre maig de 2016 i novembre de 2017 va ser el segon tinent d'alcaldia i des del juny del 2019 n'ha estat el primer-, el seu grau de coneixement entre la ciutadania està clarament per sota dels de Colau, el republicà Ernest Maragall o Xavier Trias, que fa unes setmanes va decidir ser l'alcaldable de Junts i ha sacsejat les enquestes.

En aquest sentit, Collboni de ben segur que intensificarà la seva agenda ciutadana els propers quatre mesos, amb la voluntat d'intentar augmentar el seu grau de coneixement i, alhora, beneficiar-se del bon moment que travessa la marca PSC. Encara que totes les enquestes assenyalen que el seu partit s'imposaria en unes eleccions al Parlament, a la capital no passa el mateix i, per exemple, les que s'han publicat les últimes setmanes o bé li pronostiquen una victòria molt ajustada -la de l'Ara li donava 9 regidors, tot just un més que ara i amb un triple empat a 8 de BComú, Junts i ERC- o bé el situen per sota de Trias - la de La Vanguardia pronostica 12 edils per a Junts i 10 tant per a Comuns com per a PSC, amb ERC despenjada-.

De fet, fins no fa gaire mesos eren persistents els rumors que els socialistes buscaven un altre candidat, amb major tirada electoral que no pas Collboni, vist com un clàssic representant d'aparell de partit sense carisma.

La irrupció de Trias

La irrupció de Xavier Trias a la cursa electoral ha sacsejat les enquestes. Qui va ser alcalde de la ciutat entre 2011 i 2015 va confirmar el mes passat que intentaria recuperar el càrrec, una decisió que ha disparat les opcions de Junts, que fins aleshores apareixia com una formació residual en el futur ple municipal. Alhora, reajustava la batalla pel vot de l'establishment, que fins fa poc tenia el PSC com a opció preferent. I és que el model de ciutat que propugnen Trias i Collboni tenen força similituds. De fet, comença a imposar-se un relat que redueix l'alcaldia a una pugna entre Trias i Colau, com a paradigmes de models antagònics, i el dirigent socialista intenta evitar-ho amb aquest gest.

Ambdós defensen els macroprojectes -són partidaris de l'ampliació de l'aeroport del Prat, que refusa Colau-, i rebutgen banderes de Barcelona en Comú com ara les súperilles, que més enllà de pacificar la ciutat impliquen un canvi de paradigma en què el vianant guanya presència a l'espai públic en detriment del cotxe privat. De fet, l'aposta dels socialistes perquè la ciutat guanyi verd és recuperar interiors d'illes, un projecte que no té cap impacte en el trànsit i, per tant, en cap cas reduiria la contaminació de Barcelona.

L'aparició de Trias, per tant, és un dels factors que de ben segur ha tingut en compte Collboni a l'hora de prendre la seva decisió, amb la voluntat de poder defensar amb "tota la llibertat" el seu model de ciutat, que en alguns aspectes s'allunya clarament del de Colau i, per tant, li era força més difícil si es mantenia com a primer tinent d'alcaldia. No pot dir-se, però, que el govern fos monolític i, per exemple, la setmana passada el PSC va votar en contra del Pla d'Usos de l'Eixample, que prèviament havia pactat amb Barcelona en Comú.

Els rivals en qüestionen el gest

La imminent sortida del govern municipal per dedicar-se només a la cursa electoral ha sumat crítiques de la resta de grups polítics. "Que un primer tinent abandoni el govern de Barcelona per fer campanya contra el govern del qual ha format part quatre anys és irresponsable i poc creïble", ha piulat Jordi Martí, sisè tinent d'alcaldia. El regidor de Barcelona en Comú ha vinculat la decisió del socialista als resultats de l'última enquesta publicada en relació amb les eleccions municipals, a La Vanguardia: "Els nervis de la darrera enquesta publicada juguen males passades".

Ernest Maragall (ERC) considera que la seva decisió és "una manera desesperada d'intentar treure's de sobre les responsabilitats que ha compartit en aquests quatre anys (amb Ada Colau)". Maragall ha afegit que la renúncia al càrrec "sembla molt clar una necessitat d'afirmar la seva distància d'allò que ha construït i decidit ell mateix" des del govern de coalició entre socialistes i comuns.

Finalment, per a Xavier Trias (Junts) la marxa de Collboni mostra el "fracàs espectacular" d'aquest executiu municipal i li ha criticat el gest "poc seriós". En una atenció als mitjans de comunicació, ha reconegut que l'ha sorprès la decisió de Collboni i ha lamentat que no són maneres de fer les coses. Segons Trias, aquesta és una decisió "molt dolenta", una equivocació, i li ha retret al fins ara primer tinent d'alcaldia que tot és un gest per voler desmarcar-se de la política d'Ada Colau, quan porta quatre anys governant amb ella.