El Jutjat de Primera Instància número 1 de A Coruña ha estimat íntegrament la demanda per a la devolució del Pazo de Meirás interposada per l'Estat, al qual declara propietari de l'immoble, segons informa el Tribunal Superior de Xustiza de Galícia (TSXG). També condemna a la família Franco a la seva devolució sense ser indemnitzada per les despeses en els quals afirma haver incorregut per al manteniment de la propietat.

En el procediment, la Xunta de Galícia, els ajuntaments de Sada i A Coruña i la Diputació d'A Coruña van defensar també la postura de l'Advocacia de l'Estat, mentre que com a demandats constaven sis familiars de Francisco Franco i una societat limitada.

La magistrada Marta Canales declara en la sentència la nul·litat de la donació efectuada el 1938 de "la finca denominada Torres o Pazo de Meirás a l'autoproclamat cap de l'Estat, Francisco Franco Bahamonde, per mancar del requisit essencial de forma".

En relació amb aquest fonament, aclareix la jutgessa que, el mateix any en què s'efectua la donació, es constitueix una Junta Pro Pazo "del Caudillo" per comprar i regalar el Pazo de Meirás "al Generalíssim dels Exèrcits i Cap de l'Estat Nacional". "El seu nom era Francisco Franco Bahamonde, però no se li regala a ell per si mateix, sinó al cap de l'Estat", afegeix recolzant els arguments dels demandants i rebutjant els de la part demandada.

Al·legacions dels Franco

Les al·legacions dels demandats en relació amb la intenció de les venedores, que volien que el pazo es regalés a Franco a títol personal, "no es comparteixen", diu la sentència, on es conclou que la literalitat dels documents sobre la compra del pazo i posterior donació "no deixa dubtes", perquè tots es refereixen "al caudillo".

En el fonament de dret tercer de la resolució, la jutgessa conclou que la compravenda de 24 de maig de 1941 va ser una "simulació", la qual cosa determina la nul·litat d'aquesta. Es tracta del títol esgrimit pels demandats i pel qual Franco, a títol particular, aconsegueix la inscripció de la finca en el Registre de la Propietat.

En relació amb aquest extrem, afirma la magistrada que no s'accepta l'argumentació dels demandats sobre la compra que realitza Franco amb la intermediació de Pedro Barrié de la Maza, que qualifica de "ficció" duta a terme "amb l'únic objecte de posar el bé al seu nom".

"Cap operació subjau entre les parts que es dissimuli als efectes que defensen els demandats. El Pazo de Meirás s'havia lliurat a la Junta Pro Pazo del Caudillo durant la primavera de 1938, comprat en escriptura pública per la Junta el 5 d'agost de 1938 i la Junta Pro Pazo va fer lliurament formal al Caudillo el 5 de desembre de 1938".

"El 24 de maig de 1941 no es lliura a Franco el pazo i Franco no el paga. La venedora ja havia venut. La reservista, Manuela Esteban Collantes i Sandoval, ja havia renunciat al seu dret. Franco no compra res", se subratlla en la resolució.

Una llarga lluita

La qüestió de qui pertany el Pazo de Meirás, si a la família Franco o a l'Estat, porta anys en dubte. En la causa, figuren com a intervinents al costat de l'Advocacia de l'Estat i demanen la recuperació de la propietat: la Xunta de Galícia, la Diputació d'A Coruña i els ajuntaments de Sada (on se situa el pazo) i A Coruña. S'han personat a sis familiars de Franco i a una societat mercantil.

El Govern bipartit del BNG i PSdeG-PSOE el 2008 ho va declarar bé d'interès cultural (BIC). El 2017 el Parlament gallec va demanar la creació d'una comissió d'experts per valorar l'adhesió al domini públic i després es va fer una apel·lació al Govern central perquè es posés a la feina per poder recuperar-lo.