Público
Público

JUDICI AL PROCÉS La Fiscalia manté la línia dura i demana al Suprem que no alliberi els cinc presos del procés que són parlamentaris electes

L'escrit donat a conèixer aquest dijous pel Ministeri Públic no recull la seva posició sobre la possibilitat que els cinc acusats assisteixin a la sessió constituent de les Corts Generals, el 21 de maig. La decisió ha de prendre-la la Sala penal de l'Alt Tribunal. El dimecres, després que les defenses dels parlamentaris electes registressin un escrit traslladant la seva petició de llibertat -avançat per 'Público'-, la sala va demanar a les acusacions que es pronunciessin sobre aquesta sol·licitud, i per això els va concedir un termini de 24 hores que finalitza aquest dijous a les 16.00.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Captura del senyal institucional del Tribunal Suprem- El fiscal Javier Zaragoza, durant l'interrogatori a l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, durant la sisena sessió del judici del "procés" aquest dijous al Tribunal Suprem. EFE/Tribunal Suprem

La Fiscalia del Tribunal Suprem no s'aparta ni un mil·límetre de la seva línia més dura, i rebutja que els cinc parlamentaris electes que se seguin al banc dels acusats en el marc del judici a la cúpula del procés, i que romanen a presó provisional, siguin alliberats per exercir com a diputats i senador, respectivament.

L'escrit del Ministeri Públic no fa al·lusió a la petició de les defenses que els parlamentaris electes puguin assistir a la jornada constituent a les Corts, el 21 de maig

En un escrit donat a conèixer aquest dijous, el Ministeri Públic argumenta que continua havent-hi risc de fuga, i que Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull ja feia mesos que eren a presó provisional quan van decidir postular-se a les eleccions generals del 28 d'abril.

El document, rubricat pels fiscals Javier Zaragoza i Consuelo Madrigal es posiciona també en contra de la suspensió temporal del judici reclamada per les defenses. El suplicatori a les Corts, afirmen, "no està previst per aquells supòsits en els quals l'adquisició de la condició de diputat o senador es produeix una vegada iniciat el judici oral en sentit estricte o en fase de recursos posteriors a una sentència definitiva".

No obstant això, la decisió ha de prendre-la la Sala penal de l'Alt Tribunal, que aquest dimecres, després que les defenses dels cinc parlamentaris electes registressin un escrit traslladant la seva petició de llibertat -avançat per Público-, va demanar a les acusacions que

Les defenses van argumentar en la seva petició que els articles 750 i 753 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECRIM), i l'article 71.2 de la Constitució, els dotarien d'immunitat després de ser elegits a les urnes, i per tant el Suprem hauria de demanar permís a les Corts per seguir amb el judici, que previsiblement conclourà en una mica més d'un mes -de mantenir el seu rumb-. Fins que les corts es pronunciessin, segons aquesta interpretació, el judici no podria tornar a reprendre's.

D'altra banda, l'escrit del Ministeri Públic no recull la seva posició sobre la possibilitat que els cinc acusats assisteixin a la sessió constituent de les Corts Generals, el 21 de maig. Les defenses donen per fet que l'Alt Tribunal sí que permetrà que assisteixin i prenguin possessió de les seves actes.

Fonts del Suprem consultades per aquest diari asseguraven recentment que el tribunal del procés encara no ha pres una decisió sobre com procedir en aquest cas. Podrien permetre'ls prendre possessió per, immediatament després, suspendre'ls com a parlamentaris.