El Govern espanyol recupera els indults de Setmana Santa en un altre gest a l'Església

La pandèmia no passarà per damunt dels indults de Setmana Santa a petició de confraries i germanors religioses: el Consell de Ministres del pròxim dimarts, 23 de març, aprovarà diversos d'aquests perdons de penes a condemnats a proposta del Ministeri de Justícia, segons van confirmar fonts del departament que dirigeix Juan Carlos Campo.

Les peticions aprovades, de les quals no en sabem el número ja que les fonts consultades van declinar anticipar-lo, seran publicades al BOE de l'endemà, la qual cosa posarà en marxa els processos de remissió de penes als agraciats, normalment supeditats a no reincidir durant períodes de tres a cinc anys, per part dels tribunals que els van condemnar.

L'executiu reprèn els indults de Setmana Santa mentre té sobre la taula sol·licituds de commutació de la pena com la de María Salmerón, una dona sevillana víctima de violència masclista a la qual el suport a la seva filla, que rebutja veure al seu pare, li ha costat ja quatre condemnes de presó. També la del recentment empresonat Pablo Hasél, o les dels presos polítics.

La recuperació dels indults de Setmana Santa, que entre 2015 i 2019 van suposar gairebé la quarta part de tots els concedits (43 de 228, el 18,8%), esclareix els dubtes generats per la decisió de no aprovar-ne cap l'any passat, una decisió que es trobava sobre la taula de Campos en els primers dies d'abril, quan encara no havia transcorregut un mes des de la declaració de la pandèmia i després que el primer executiu de Sánchez, monocolor del PSOE, hagués optat el 2019 per mantenir la tradició i deixar en quarantena les línies laïcistes del seu programa electoral per decretar sis perdons.

Ara, l'aprovació correspondrà a un gabinet amb quatre ministres d'Unidas Podemos i que es troba en ple procés de distensió en les seves relacions amb l'Església catòlica, del qual resulten simptomàtics els baixos nivells de bel·ligerància mostrats pel Govern espanyol en assumptes com les immatriculacions i per l'episcopat en d'altres com la Llei Celáa.

I arribarà, també, en vespres de la segona Setmana Santa sense processons a l'Estat espanyol a conseqüència de la pandèmia, ja que les restriccions de l'activitat inclouen el veto a les concentracions multitudinàries de persones.

El Govern PSOE-UP aprova 41 perdons en quinze mesos

Els indults de Setmana Santa no són els únics envoltats de polèmica que té sobre la taula el Govern espanyol, que en els pròxims mesos haurà de decidir sobre altres com els del raper Pablo Hasél o els presos polítics catalans, a més de pronunciar-se sobre el quart perdó a María Salmerón.

L'aprovació de cap d'ells suposaria, almenys en termes numèrics, una sorpresa, ja que l'actual Govern de coalició porta concedits 41 en els quinze mesos d'existència, als quals se sumen els més de 40 que va aprovar l'executiu de Pedro Sánchez en la seva etapa monocolor.

L'aplicació d'aquesta figura legal, criticada i rebutjada per amplis sectors de juristes, és, en qualsevol cas, menor que en etapes anteriors. Només en el que va de segle, els gabinets de José María Aznar van aprovar gairebé 800, els de José Luis Rodríguez Zapatero es van acostar als 3.500 i els de Mariano Rajoy van rondar el miler, amb més de 700 d'ells concentrats en els dos primers anys.

Enguany, l'executiu ha concedit onze indults, l'últim d'ells a un guàrdia civil condemnat a nou mesos de presó per haver insultat a un superior. El llistat inclou quatre condemnats per delictes econòmics (tres per alçaments de béns i un per insolvència punible), tres per infraccions contra el patrimoni (dos robatoris i un furt), dos per lesions i un altre per un assumpte de salut pública.

"40 anys després no es veuen avanços en aconfessionalitat"

Els indults de Setmana Santa, instaurats per Carles III el 1759, més d'un segle abans que el 1870 fos aprovada la llei que els regula (vigent i retocada per última vegada el 1988) i mitjançant la concessió de privilegis reals a confraries i germanors, tenen normalment com a beneficiaris a persones condemnades per delictes menys greus, que es troben en la fase final del compliment de les penes i en règims de semillibertat i que compten amb el vistiplau de les juntes de tractament dels centres penitenciaris.

Ni les excarceracions ni l'elecció de condemnats per delictes de sang, sexuals o de corrupció per aquesta mena d'indults són, o almenys no ho han estat en les últimes dècades, habituals. Els indultats participen en les processons que en els dies següents a l'aprovació dels perdons organitzen les confraries que els han sol·licitat.

"No es veuen avenços en aconfessionalitat ni laïcisme, i tornen uns indults que són una qüestió arcaica en la qual la religió envaeix la vida civil", sosté Juanjo Picó, portaveu d'Europa Laica, que critica que "el Govern ha quedat constret perquè el mateix no vol avançar".

"S'han rentat les mans amb les immatriculacions, que és un tema d'Estat que redueixen a reclamacions individuals, i la Lomloe continua tenint caràcter confessional", afegeix, al mateix temps que destaca que "més de quaranta anys després no hi ha un mínim reglament de laïcisme ni d'aconfessionalitat de l'Estat, no hi ha res regulat ni tan sols pel que fa a la simbologia".

"Portem anys col·laborant amb la presó"

La Germanor i Confraria del Senyor Atado a la Columna, de Saragossa, a la qual el Govern va concedir els últims indults el 2014 i en 2018, no ha sol·licitat perdons enguany, explica el seu germà major, Jesús Cortés, després que el passat el Govern espanyol no n'aprovés cap.

"Portem diversos anys col·laborant amb el centre penitenciari de Daroca dins de la Pastoral Penitenciària", assenyala Cortesa. Això inclou, entre altres i més enllà de la petició dels indults, activitats com organitzar un viacrucis a la presó en vespres de la Setmana Santa i, també, participar en "sortides terapèutiques" per a reclusos sota la supervisió de la Junta de Tractament del penal.

Aquestes sortides formen part del procés de reinserció dels presidiaris, amb el qual col·labora la germanor. "Ens fem càrrec els dies de dijous i divendres sant de la custòdia, l'allotjament i la manutenció de dos o tres presos que participen en les processons vestits de confrares i que aquests dies pernocten fora de la presó per tornar a ella", explica Cortesa.

I què hauria passat enguany, en el qual no hi ha processons, si la confraria hagués sol·licitat un indult i el Govern espanyol li ho hagués concedit? L'agraciat hauria participat en els actes que aquesta té previstos en la cèntrica església de Santiago.

"Tenim actes d'interior respectant els aforaments, que són del 50% en les activitats religioses, i això ens permet que participin 340 persones perquè l'església és àmplia, encara que en les processons sortim unes 700", explica Cortesa. "Serà una cosa breu. Mourem els nostres cinc passos, sonaran els tambors i hi haurà un acte sacramental sobre la flagel·lació, però tot en tot just una hora. Cal respectar les restriccions i el toc de queda", afegeix.